De palles i hombres
Que no cony! Mira que ho sou malpensats! Aquest post va de llibres concretament de dos llibres de ciència ficció, "La paja en el ojo de dios" y "La sombra del Gigante", que he llegit aquests darrers dies aprofitant un període de vacances i el bono-regal de l'empresa per a comprar coses a un coneguts grans magatzems.
La Paja en el ojo de Dios.
Larry Niven/ Jerry Pournelle
Ed. Minotauro - 3ª Edició
547 pàgines de ciència ficció dura. Descriu el primer contacte de la civilització humana (una civilització constituïda en imperi) amb una raça alienígena. Les noveles de Niven es caracteritzen per una descripció detallada dels escenaris i situacions i un gran component tecnològic. La novel·la és difícil de resumir sense fer malbé la trama una vegada anam més allà del concepte de primer contacte, així que no diré més.
És curiós com la societat humana es presenta com un Imperi dominat per la noblesa i els militars, situació que ja ens trobam a altres novel·les de ciència ficció com Dune de Frank Herbert, llevat que en el cas de Niven la societat encara conserva un component important de democràcia.
Pareix que per molts escriptors de ciència ficció l'organització militar o militarista està lligada a la expansió de la raça humana per l'univers, vegeu per exemple La Guerra Interminable de Joe Haldeman o StarShip Tropers de Robert A. Heinlen. Cada una en el seu estil però amb un concepte de fons semblant: el militarisme com a forma d'organització social.
La lectura de la novel·la engantxa des de les primeres planes. Molt recomanable pels aficionats a la ciència ficció més clàssica.
La Sombra del Gigante
Orson Scott Card
Serie Nova - Ediciones B
353 pàgines. A diferència de la novel·la anterior el component científic de la novel·la és molt menor, però per compensar-ho la part de descripció de personatges, les seves motivacions i realcions, els aspectes més humans es tracten de manera magistral.
El títol fa preveure que ens trobarem davant les aventures de Bean, un geni comparable al d'Ender, però així com avança la novel·la es pot veure com aquesta tracta realment d'una altre personatge també molt present en les novel·les de la sèrie, Peter Wiggin, el germà gran d'Ender i en com aquest esdevé Hegemon.
Amb un component sentimental i lagrimogen alt, la novel·la és fantàstica i a l'alçada de les millors de Card.
