Tornant a la normalitat
Després d'una bona temporada sense pràcticament vida privada, ahir dissabte als voltants de les onze del vespre vàrem posar l'aplicació web als servidors de producció. El deathmarch es dona oficialment per acabat.
Ara començaran uns dies on l'aplicació es presentarà oficialment a la World Travel Market de Londres. Donat que és un B2B la part que pot veure la gent del carrer és mínima i no dona una idea de la feinada que ha representat la web. Tot i així qui la visiti podrà adonar-se que ho pot fer amb Firefox, Mozilla, Konqueror, Opera i fins i tot amb IE! La web valida i es funcional, tant la part interna com la part pública amb tots aquests navegadors.
Tot i que la tònica habitual és desenvolupar pel navegador més popular i ja està, això sols demostra amb qui t'estàs gastant els quartos. Es a dir, sona a excusa de qui no és capaç de fer les coses bé, i ha d'amagar les seves limitacions amb justificacions que no se sostenen.
Nosaltres hem desenvolupat tenguent a Firefox com a navegador de referència. Les eines i plugins que té d'ajuda al desenvolupament ens ha permés avançar en la feina molt aviat. Després ha estat cosa d'anar torejant els incompliments de l'IE amb l'estàndard. La secció de disseny i maquetació s'ha portat, ho he de dir fort i clar. Des del principi s'ha tingut clar que volíem una web que validàs, semàntica i que es ves bé amb la majoria de navegadors.
De la part de programació pura ja n'he parlat en apunts anteriors. La feina feta ha esta molta. Solucionant problemes tècnics i amb tercers a costa de molt d'esforç personal de tots i cada un dels membres de l'equip.
Ara esper que d'aquí poc la cosa torni a la normalitat. Queda ara fer el postmortem del projecte. Això ens servirar per formalitzar el tancament i per ser concients com a grup del que s'ha fet bé, del que s'ha fet malament i del que es podria millorar. Es tracte d'aprende tot el que ha representat de positiu aquest projecte, tant per com ha funcionat el grup com per la manera de fer feina de manera que es pugui repetir en projectes futurs. A més també es tracta de fer un poc d'autocrítica del que ha anat malament o del que podria haver anat millor i entre tots tractar de trobar-hi solucions.
Personalment crec que el projecte ha estat un èxit. S'ha entregat un aplicatiu molt digne i a temps. Tot i els nombrosos riscs la majoria s'han pogut tractar i minimitzar i això sóc plenament conscient que que ha estat gràcies al treball i sacrifici personal del membres del projecte. A mi que no em venguin amb que amb projectes com aquest es poden "posant-hi molta gent". El que se necessita per aquests tipus de projectes és gent bona, no molta gent. En un projecte DeathMarch amb una fita fixa molta gent implica no entregar a temps o entregar un producte de baixa qualitat. Es, però, la punyetera mania d'identificar les tasques de programació amb tasques de fabricació de productes en cadena. Un programa és sempre únic, i encara que els coneixements es poden aplicar i part del codi es pot reutilitzar, el client cada vegada vol una cosa diferenciada i millor que el que té la competència. Això fa que el que marqui la diferència no sigui la quantitat de gent que hi hagi al projecte, sinó la qualitat de la mateixa.
Tanmateix, però, no es pot comparar un projecte de curt ambast amb un equip de menys de 10 persones amb un projecte de llarg abast amb un equip d'entre 20 i 50 persones o de milers. En casos així, està clar que les tèniques de desenvolupament no poden ser les mateixes, ja que sols la coordinació de tanta gent farà que tot s'hagi de burocratitzar molt més i que augmentin els problemes de comunicació. Però en projectes de curt abast i amb un equip reduït l'aproximació que he seguit en aquest projecte funciona molt però que molt bé, sols que millor que no siguin projectes Deathmarch, que tothom té dret a poder passar temps amb la família i tenir temps a tallarse els cabells! - Jo ja tenc hora per dimarts! :)
