El Blog de Trespams

A la revista Arròs amb Salseta, la revista local de Binissalem, surt aquest mes un article d'opinió d'allò més sucós. Es tracta de d'un tal Toni Servera, "es guixaire", que fa saber públicament que encara que s'ha separat de l'al·lota i que tot i que tenien el pis a mitges, avisa de que la rumorologia que corre de que li prendran el pis es falsa, i que "Gràcies a Déu, mail li han faltat doblers per pagar res".

Particularment m'ha sorprés l'anunci. És ben curiós veure una cosa així a una revista, encara que sigui de poble. Ara també he de dir, que aquestes coses sols poden passar a un poble, on un sector de la població tendeix a "fer els comptes" a la gent. No em puc imaginar com n'ha arribat a ser de molest per aqeust home que n'hagi tengut que fer un comunicat públic a la revista. Les xafarderies als pobles sempre han estat a l'ordre del dia, rumorologia a més estil "reallity show". Potser ara amb tots els serials que hi ha la cosa s'ha apaivagat un poc, però a molts pobles encara ens podem trobar amb els envejosos/es que aprofiten qualsevol cosa per fer safreig.

Bé, als pobles i a la blogocosa. Des de que Ricardo i companyia van posar en marxa el menéame, ja no sé quantes vegades ha tingut que sortir al pas d'acusacions de tota mena, algunes personals, algunes atacant la feina feta. La majoria sense cap justificació o amb justificacions peregrines, fruit de l'imaginari esquizofrènic del qui les fa, i sense més fonament els xafarders que han fet que mestre Toni Servera publicàs el seu escrit a l'Arròs amb Salseta.

No puc entendre fins a quin punt arriba l'enveja d'alguns i més amb una cosa com el Menéame, que té el codi font a disposició de qui el vulgui, i que per tant, si no t'agrada sempre pots montar-ne el teu propi xiringuito. Però clar, no és cosa de que t'agradi o no, pareix que la cosa és que com que el que hi ha funciona, el que s'ha de procurar és desacreditar-ho, bé com a concepte bé mitjançant atacs personals. Tan difícil és alegrar-se de que una cosa funcioni? Per què hi ha gent que no està contenta quan els altres tenen una bona idea? Per alguns la idea de blog, de participació, és més aviat la de la peixeteria/perruqueria/forn del poble, és a dir, com a fòrums on deixar anar tota la seva mala llet, això sí sempre disfressada de un "no és que vulgui criticar, però ...".