Fa gairebé 4 anys que tenim l'empresa APSL al Parc Bit, primer en règim d'incubació a l'Edificit Naorte i actualment som al l'edifici NTIC en una oficina compartida amb una altra empresa.

Sovint venen altres empreses i emprenedors que ens demanen si és bo estar al Parc Bit per a una empresa que comença, si es fan relacions comercials, si fa fon fer feina, aquest apunt intentarà contestar a tot això des de l'experiència d'aquests anys.

La situació

El Parc Bit és al cul del món, tant per les coses bones com per les dolentes. Quan hi arribes, per la carretera que duu a la UIB i vols anar als edificis d'oficines el primer que has de fer és deixar el cotxe al parking i travessar un petit torrent. Els jardins estan molt ben arreglats i la primavera i la tardor, i a l'hivern quan el torrent duu aigua és una meravella.

Com veis ens trobam en que és un lloc fantàstic per anar a fer feina però que està molt mal comunicat i obliga a la gent a accedir-hi en cotxe si o sí. Els parkings comencen a estar plens i això és un problema a l'hora de que et venguin a veure clients, ja que la passejada que poden arribar a fer per anar a una oficina qualsevol pot ser de 15 minuts.

Resumint, una vegada has arribat i has pogut aparcar la passejada fins al lloc de feina a mi em resulta relaxant, i també la sortida, ja que te permet comentar la jugada amb els companys. Però si teniu previst que a la vostra empresa us visitin clients, el Parc no és el lloc més adient, a no ser que vinguin i s'entornin en Taxi.

En aquest aspecte nosaltres començam a tenir queixes dels clients que venen a veure'ns de tant en tant i que tenen força dificultats per aparcar.

El cost

No ens enganem, el Parc és car, com ho eren (o potser encara ho són els Polígons de les nostres Illes). El m² d'oficina està als voltants dels 10 o 11 € i a això li haureu de sumar el cost de la comunitat de l'edifici i també la part proporcional del manteniment de les instal·lacions del Parc. Es poden trobar oficines per molt menys preu dins Ciutat o als pobles. Tot depèn del volum de la vostra empresa i de les vostres necessitats. El problema del Parc és que et cobren normalment per m² i hi ha poques oficines petites, així que et pots trobar en que estàs a una oficina de 80 m² pagant entre 800 i 1200 €/mes sense comptar neteja i subministraments.

Com en el nostre cas hi ha l'opció d'agafar una oficina gran i compartir-la entre dues empreses, però això sovint no és fàcil.

També s'ha de valorar que quan has de créixer la disponibilitat d'espai que tens és limitada. Vull dir, quan obris el ventall de cerca a Ciutat, als pobles i barriades, les possibilitats de trobar un espai de les dimensions que cerques són molt majors que les que tens al Parc.

Les comunicacions de dades

Quan hom pensa en un Parc Tecnològic pensa en que les comunicacions han d'estar omnipresents: fibra òptica per tot, satel·ltis, datacenters, ... Deixau de somiar! Aconseguir una línia telefònica ADSL a nosaltres ens va costar 3 mesos i no som un cas aïllat. La velocitat màxima de l'ADSL és de 10 Mbits/s quan hi ha sort i ONO no té massa interès en posar fibra a tots els edificis. Ara mateix nosaltres tenim una connexió de 4Mb/1Mb rellogada a la gent d'SMI ja que ens interessava molt tenir bona velocitat de pujada, i és el millor que hem aconseguit (a un cost raonable, clar).

Les instal·lacions del Parc

El parc posa a disposició de les empreses diverses sales de conferències, ben equipades llevat de les connexions a Internet. El personal del Parc és molt atent i fan molt bona feina i t'ajuden en el que necessites. És del tipus de gent que m'agrada, que intenta donar-te solucions enlloc de problemes.

Hem fet servir les instal·lacions del Parc al Creant Bits i anat allà a cursos i conferències i n'estam força contents.

El Parc també té zones comunitàries on poder menjar, amb microones per encalentir la carmanyola. Estan netes i ben cuidades. Molt bé també.

Serveis de tercers

No en cerqueu massa que no en trobareu. Una oficina bancària, 3 ó 4 caixers automàtics, 3 bars/restaurants i una gestoria. Poca cosa més. Els bars tanquen a les 18 h, així que heu de tenir previst que si un client ve tard o la reunió s'allarga, no anireu a fer un cafè al capvespre.

Donat que no hi ha gaire competència els preus estan com a qualsevol altra banda, llevat que tens menys on triar.

Trobar material d'oficina o una tenda dins el Parc directament descartat.

De tant en tant hi ha intents de posar-hi negocis, supòs que atrets pel que se suposa que és una gran quantitat de gent que hi ha al Parc, però la majoria van tancant.

Xarxa social

Una de les coses que "et venen" quan es xerra del Parc Bit és la possibilitat d'establir col·laboracions socials entre empreses del Parc. Quan he parlat amb altra gent he vist que aquesta impressió no és sols meva, sinó que la gent amb la qui he parlat també em demanava si aquest aspecte hi és.

Me dóna la sensació que la impressió que és té des de fora és que les empreses del Parc estan desitjoses de col·laborar entre sí, que tenen les portes obertes als emprenedors i que la vida social i les relacions empresarials són el pa nostre de cada dia. Res més lluny de la realitat.

El Parc s'assembla molt a qualsevol altre polígon en aquest aspecte. Les empreses estan per feina i llevat de a l'hora del cafè i del dinar allò és una zona desèrtica. A l'hora del cafè o del dinar tampoc espereu que es us atraqui ningú a presentar-se i a demanar-vos si voleu col·laborar amb un o altre projecte.

El que sí és cert és que si fa temps que estàs fent feina en el sector de la informàtica o el turisme, hi ha moltes possibilitats que trobis molts coneguts i saludats quan entres o surts de l'oficina o potser fent un cafè.

Per la resta no us imagineu el lloc com una starup de pel·lícula on la gent pot anar a berernar quan vol o estira les cames. Les empreses que tenen el volum més gran de gent són empreses de tall tradicional i personal de l'Administració pública, amb horaris d'entrada i de sortida.

Ambient de feina

Pots tenir la mala sort que et toqui vora un edifici en construcció i llavors tindràs renou, però si no és així el Parc és un lloc silenciós, net, on es poden sentir els ocells i no es sent el remor de cotxes passant, ambulàncies i pitades de cotxes. Personalment és aquesta, junt amb la passejada matinal i les zones enjardinades, una de les coses més aprecio del Parc.

La incubadora d'empreses

El Parc té una incubadora d'empreses que, una vegada aprovat el projecte, et subvenciona part del cost de l'oficina, i recentment han posat en marxa un espai de treball compartit per gent que sols necessita una taula.

És un servei que a nosaltres ens va anar molt bé i que ajuda a vèncer la por a muntar una empresa innovadora. El servei d'Incubació quan nosaltres hi érem era molt proactiu organitzant cursos i fent seguiment de les empreses

Convé muntar una empresa al Parc Bit?

No puc respondre a aquesta pregunta. Heu de valorar el que us estic contant, veure el tipus d'empresa que voleu iniciar i després valorar-ho per vosaltres mateixos.

El Parc té coses bones i coses dolentes i és cada un que les ha de valorar.

En aquest article he intentant contar-vos el que jo veig basant-me amb la meva experiència personal.

Us he de dir que ara per ara estic, en general, força content, però si el tema del parking es segueix complicant (ara mateix hi ha 3 edificacions a mig fer força grans) o ens veiem amb la necessitat d'ampliar l'empresa, llavors no quedarà més remei que considerar també altres alternatives i valorar-les com us estic dient que hauríeu de fer si estau considerant el Parc per a muntar el vostre proper negoci.

Avui estic com un toro: m'han clavat dues banderilles clavades per mor d'una ciàtica que fa que no pugui asseure'm a l'ordinador més de mitja hora sense que el dolor em faci aixecar de la cadira.

Llegir és més senzill, ja que em permet anar variant la postura, o llegir de dret, així que he aprofitat per acabar de llegir el segon llibre que vaig dur de Barcelona.

Aquest segon volum, molt més curt que el primer, es centra un poc en la vida personal de Feynman i sobretot en la investigació que va fer de l'accident del Challenger. És una lectura interessant per veure com es mouen els fils de la política i com és per dintre un projecte tan complex com el del transbordador, com es feia feina amb ordinadors obsolets per no tenir que passar novament per costossíssimes proves de validació. Molt interessant.

M'ha agradat molt un paràgref: "Para que una tecnología tenga éxtio, es preciso que la realidad tenga precedencia sobre las relaciones públicas, pues a la Naturaleza no se la puede engañar."

L'altra dia vaig llegir una notícia que s'havia donat una subvenció a una empresa per a desenvolupar un programa que es posaria a disposició pública (no vaig aclarir si com a codi obert o no). Això se suposa que és una manera que tenen les administracions d'afavorir un sector donant-li part de la feina feta.

En principi no hi veig res dolent amb això. Com a partidari i defensor del codi lliure veig amb bons ulls que les administracions alliberin programari per a posar-ho a disposició de la societat, pel problema que li veig és que com moltes altres vegades les intencions no van acompanyades d'una visió i comprensió de què és el programari lliure i de com evoluciona.

En aquest cas, com en tants d'altres que promou l'administració, la tecnologia elegida pel concurs va ser Java-J2EE. Tecnologia que encara que estigui molt estesa en l'empresa pública, ja no ho està tant en petites i mitjanes empreses.

Una implementació de referència feta per a posar-la a disposició de les PIMES feta amb Java (o .Net) és una mala idea. Costa molt desplegar la tecnologia i fer-se amb el codi.

Per a que el programa alliberat pugui evolucionar i es faci servir, com hauria de ser l'objectiu principal, hem de preveure que el nivell d'entrada del programador ha de ser el més suau possible. És a dir, no s'ha de fer el programari pensant sols amb el client final, sinó pensar que el client serà el programador i per tant cal fer-li la feina fàcil.

Crec que és un dels motius del perquè els projectes Python (Rails o PHP) creixen de manera molt més ràpida que els projectes Java, per una par el llenguatge en sí fa que siguin molt més bons de programar, però a més la incorporació de nous programadors és molt més senzilla, ja que són llenguatges molt més bons de seguir si els comparam amb Java.

Les grans empreses, les que ja fan feina amb Java i tenen pressupost multimilionaris en programació el més probable és que si necessiten el programa que fa l'administració ja se'l facin o ja el tinguin fet. Les PIMES sols l'utilitzaran si hi ha programadors que li donin suport i en puguin fer el manteniment, i si aquest manteniment està a l'abast del seu pressupost. Fer-ho amb Java/.Net per la conveniència de l'administració no és més que un malbaratament de recursos, ja que el cost del suport que pugui donar un programador local en Java serà molt més gran i necessitarà molt més temps. Potser tan gran que no sortirà a compte a la PIME utilitzar la tecnologia.

Fer el mateix amb un llenguatge com a Python té l'avantatge de que la lectura del codi és tan clara que es pot portar a un altra llenguatge fàcilment, i que le modificacions i el nivell d'entrada per al programador local són més senzilles. La PIME és més probable que ho pugui pagar, és més senzill que tot o part del programa es pugui incorporar a altres aplicacions i fer-lo evolucionar.

Les bones intencions no basten, no és cosa de fer l'anunci i fer-se la foto, sinó que és important que la feina tingui continuïtat.

La setmana passada vaig estar de mini-vacances amb la família per Barcelona. Passejar i desconnectar un poc. Crec que qui s'ho va passar millor va ser el meu fill petit: això del buffet lliure l'apassiona, fins i tot es va fer amic de la cambrera, que va veure un menut espavilat anant amunt i avall, fent-se les torrades, abocant-se el sucs, ... Ho volia fer tot ell! No vull pensar en el que passarà si algun dia anam a un hotel del tipus tot inclòs :D

Una de les visites que vàrem fer va ser al Cosmocaixa. L'antic museu de la ciència. Feia molts anys que no hi havia anat i volia que els nins poguessin tocar els experiments. Recordava la part física més gran, encara que potser és que jo també era més petit.

De sortida pas obligat per la tenda i una ullada a la llibreria. Em vaig tenir que contenir, un munt de llibres de temàtica científica a l'abast. Em va saber greu tenir que triar, n'hagués arreplegat un bon munt, així que vaig anar cap a dos llibres que feia temps que volia comprar "¿Está usted de broma sr. Feynman?" i la continuacíó "¿Qué te importa lo que piensen los demás?", ambdós d'Alianza Editorial.

Ahir vaig acabar el primer, que dóna títol a aquest apunt. Són 406 planes d'anècdotes, alguna conferència i sobretot vivències de un dels físics més brillants del segle XX.

Encara que ja coneixia alguna de les històries del llibre puc dir que l'he devorat. Algunes vegades la naració és un tant dispersa, però també ho és el personatge. Un científic ple de curiositat per la vida i pel que l'envolta. Un amant de la vida, del pensament, de la ciència amb vocació real per l'ensenyança i per deixar el mon millor que l'ha trobat.

Si el tengués que definir en poques paraules ho faria amb "motivador". És meravellós veure la integritat personal de Feynman, com manté les seves idees i conviccions, vivint la vida i exposant les contradiccions de la societat que li va tocar viure. Contradiccions que podeu estar ben segurs són encara presents en la nostra societat.

Un llibre recomanable, que m'ha fet ganes de tornar a enganxar amb la Física, que demostra que efectivament es poden fer les coses d'una altra manera i ensurtir-te'n.

Avui mateix començaré l'altra!

He actualitzat la configuració que faig servir per a fer feina amb Vim per programar amb Python i Django a partir de l'article de sontek, llevant coses que no faig servir o que m'agrada més tenir en una consola: py.test, git, etc. i afegint algunes definicions que m'han anat molt bé a llarg dels anys. Ho podeu trobar a http://code.google.com/p/trespams-vim/

La millora més important és la descoberta de Pathogen, que ens permet gestionar millor els plugins i del plugin gundu que ens permet veure els canvis a un fitxer, com si fos un control de versions local.

Manteng cla configuració de backup i com que tinc força memòria als ordinadors que faig servir tenc llevat també el swapfile.

Aquest punt em servirà com a recordatori de combinacions de tecles útils a més de les habituals de vim.

• Tecla leader. Surt per tot a vim. Mapejada a coma (,)
• Tancar la finestra quickfix ,cc
• Anar a una finestra: ctrl+jklh
• Veure els registres: ,r
• Copiar a un registre texte seleccinat: "y
• Aferrar des d'un registre "<registre>p"
• Mostrar la finestra de canvis: `g
• Canvia el directori de treball: ,.
• Executa el validador PEP8 ,8
• Veure els marcadors: :marks
• Estableix un marcador m
• Ves a una marca '<lletra> (o accent greu + marca per anar al lloc exacte on s'establí.
• Obrir un buffer: :e
• Tancar un buffer: :bq o bé :bw

Vim és tot un món, hi ha combinacions i plugins a voler. Personalment crec que el truc éstà en anar aprenent a poc a poc, perimer amb el més bàsic i després amb totes aquestes virgueries fins anar configurant un entorn on ens hi trobem còmodes.

Posant la nostra configuració a un sistema de control de versions, disposar de la nostra configuració local és trivial.