Emprenedors
Aquests darrers dies he tingut moltes reunions, la majoria emprenedors que volien demanar un pressupost per al seu projecte. I és aquest fet el que motiva aquest article, ja que amb totes aquestes reunions i amb altres que he tingut abans, hi ha força punts en comú i convé reflexionar-hi
Sóc un emprenedor
Enhorabona! Jo també. Per mi un emprenedor és un projecte d'empresari. És a dir, algú que té una idea de negoci i que ha de demostrar-ne la seva viabilitat i aconseguir posar-lo en marxa.
El que he vist és que hi ha gent que fa servir aquest concepte com a sinònim de "no tenc pressupost" o "no et puc pagar per la teva feina". Amb això ja començam malament. Primer perquè per poder menjar i mantenir el meu propi projecte, jo necessit cobrar la feina, que això de la informàtica potser t'omple espiritualment, però no t'omple la panxa.
Més enllà de l'anècdota, crec que tota aquesta publicitat de converteix-te en emprenedor més enllà de la visió romàntica també hauria de tractar aspectes pràctics. Que en les n-mil conferències i trobades es tracten molt per damunt els problemes reals. Emprendre també té un component de viabilitat econòmica, el pla de negoci que s'ha d'avaluar, s'han de saber d'on sortiran els recursos. Suposar que algú ens farà la feina gratis és, ja d'entrada, menysprear la feina que farà l'altra.
Vull dir, si la teva idea és molt bona, però no hi vols arriscar doblers, demanar a algú que faci feina per tu, i que hi posi la seva feina (que vol dir doblers indirectament) a canvi de un futurible, o d'un "ja cobraràs quan el negoci funcioni" per mi ja directament descarta el projecte. Si tu ja arrisques doblers, jo puc veure que t'ho la prens seriosament, i llavors puc contemplar fer feina per manco de la tarifa habitual o a posar-hi hores de manera gratuïta a canvi d'una participació a l'empresa. Però com dic, el risc ha d'estar equilibrat, i el programador o l'empresa de programació no pot assumir el risc del negoci.
Emprendre un negoci en el món de la informàtica amb unes mínimes garanties d'èxit no es pot fer sense pressupost. Segons el projecte serà més gran o més petit, però si no ets directament que fa el producte i el comercialitza, hauràs de pagar algú per a que et desenvolupi el producte. Però no tan sols això, has de pagar les despeses de l'empresa, de hostejar els servidors, del lloguer, telèfon, ...
Si la idea és molt bona, llavors hem de pensar que segurament algú en aquell precís moment potser també la té. I per tant, treure el projecte o no és una qüestió de qui serà el primer, o de qui pot suportar millor les pèrdues.
Personalment crec que la gent que va muntar Amazon per exemple, també eren emprenedors, però la seva idea de negoci i de ser els primers era tan clara que els primers anys gastaren gran quantitat de diners per tal de garantir que ningú altra podria seguir el seu ritme.
Així doncs, emprendre en un negoci online, sense tenir un mínim pla de negoci i uns recursos per a subsistir i aguantar una temporada és poc menys que suïcida. La setmana passada, i em va saber molt greu, em vaig trobar fent un mini-pla-de-negoci en 5 minuts per tal de demostrar a aquella persona, que venia tota il·lusionada que la seva idea sense un bon finançament no era viable. Tenir que ser tu que facis tocar de peus a terra la gent que te ve amb una idea no és gens divertit.
Senyors que organitzau conferències de recolzament a emprenedors, per favor, no aneu dient que tot és un camí de roses. Parlar de rondes de finançament, de grans números us fa quedar molt bé, però la crua realitat és una altra. Al nostre país és molt complicat trobar inversors, és molt complicat muntar un negoci online, tot són entrebancs: des de les passarel·les de pagament del segle passat, a la legislació que et ferma de peus i mans i no et deixa competir amb legislacions molt més orientades a negoci com l'anglosaxona.
El projecte el farà un freelance.
Tens una idea, la idea es bona i hi ha un poc de finançament. Però com que ets un emprenedor la feina te la fa un freelance. Eps! Cap problema, conec freelance força bons. El problema, és que això és sinònim de dir que "m'ho fa un paio i surt a un preu molt baix".
S'està pensant a molt curt plaç. No vull dir que no es tengui que mirar el preu, sinó que si el teu negoci dependrà del desenvolupament que et faci algú extern s'ha de pensar també amb la continuïtat del projecte. Els freelance bons són cars i van cercats. Si no és així és que quelcom falla. A un sector on no hi ha pràcticament atur, que algú faci feina per molt menys del preu de mercat a mi personalment em feia sospitar quan era a "l'altra costat".
Quan un empren i una bona part del seu negoci estarà basat en una aplicació web s'ha d'assegurar en el que pugui la continuïtat del desenvolupament. S'ha de preveure que hi haurà canvis, errors, adaptacions que algú haurà de fer. I en desenvolupament hem de pensar que agafar codi d'algú altra és molt més costos que si has de mantenir codi que ja coneixes o que està fet d'acord amb uns estàndards definits.
Potser pel teu negoci un freelances serà el que necessites, però al manco ho has de tenir clar i avaluar-ne els riscs. Contractar algú com a freelance sols pel fet que surt més barat és estar assumint un risc molt gran que pot posar en perill el negoci.
Com m'ajudarà Django?
Ja ho tenim clar, tenim pressupost i tenim clar el perquè hem triat aquella empresa o aquell desenvolupador freelance. La tecnologia amb el que un desenvoluparà l'aplicació web de la seva startup també té importància. Hem de tenir en compte dues coses: la facilitat per fer modificacions i l'escalabilitat.
Pensem que quan posam en marxa el nostre negoci poques vegades el que hem pensat funciona a la primera. Hem de fer adaptacions tant al model de negoci com a la tecnologia. I això ho dic també per pròpia experiència. La manera de fer les coses que teníem fa 4 anys no és la mateixa que tenim ara. Ens hem tingut que anar adaptant a les necessitats dels nostres clients per a poder donar-los servei. En alguns casos amb inversions internes de mesos i és un procés que no s'acaba mai (o que no s'hauria d'acabar mai).
Per això és molt important que la tecnologia que facem servir ens permeti desenvolupar ràpid, però sobretot que ens deixi fer modificacions i posar-les en producció tant o més ràpid que fent el desenvolupament des de zero.
Per què hem triat i recomanam Django? Doncs per això mateix. Django separa el que és la base de dades, del model de dades, regles de negoci i capa de presentació. Això vol dir que podem minimitzar l'impacte dels canvis, limitant-los a la capa necessària de l'aplicació. Ens permet escalar amb gent i separar rols de desenvolupament, la qual cosa ens permet desenvolupar i mantenir aplicacions grans amb un equip reduït de gent i mantenir els costs continguts.
L'estructura de desplegament de Django ens permet escalar l'aplicació afegint més servidors. Utilitats com Celery ens permeten distribuir tasques entre servidors, uWSGI, ngnix, redis, memcached, ... Hi ha tot un ecosistema de petites aplicacions altament especialitzades que treballen de manera harmoniosa i que ens permetran anar afegint més servidors i més potencia a la nostra aplicació així com aquesta ho necessiti, escalant per alt però també per baix.
Quan un desenvolupa amb Django de fet està desenvolupant amb Python (més HTML, més CSS, més Javascript) i si ha una cosa que caracteritza Python és la seva legibilitat i facilitat de manteniment.
Amb una estructura adequada per a dur els projectes, tenir que fer modificacions a un projecte passa de ser un malson a convertir-se en una tasca més. Acabam interioritzant dins l'empresa (la del client) que evolucionar és normal, que no hi ha problema, que no és un trasbals. Que es poden fer canvis, veure com funciona i si no ho fan desfer-los, ...
És la tecnologia elegida, junt a l'equip que la fa servir, el que ens permet estar tranquils quan hem de fer un canvi. Hi ha tecnologies que cada pas a producció és un esdeveniment que s'ha de planificar amb molta antelació, on sols es poden provar canvis cada cert temps perquè fer el desplegament és molt car, que no escalen cap avall el cost de mantenir un entorn de proves és prohibitiu.
Python i Django eliminen molts maldecaps i ens permeten estar tranquils. Però no us vull enganar, fer les coses pensant en el futur sempre té el seus cost. S'han de fer plans, s'han de pensar les coses per a que siguin testejables i mantenibles, no és un codificar com a un boig i ja veurem què sortirà, o codificar pensant que ja ho mantindrà un altra.
Emprendre amb seny
Així doncs si la vostra nova startup té un component informàtic important, sia web o no, pensau que hi ha un munt de coses a tenir en compte a més de la idea. Que la tecnologia compta, que l'equip que tens al darrera compta i que encara que no es digui massa a les conferències fer números i tirar de fulla de càlcul és molt important.
Per la meva banda potser em seguirà tocant de tant en tant desil·lusionar algú, però crec que ja he s'ha pres la molèstia de venir a fer una xerrada o demanar un pressupost, el mínim que puc fer és avisar-lo si veig alguna cosa que no encaixa.
No sé si fer d'advocat del diable, però el cert és que crec que si el projecte ha d'anar endavant un punt fonamental de la relació client-proveïdor ha de ser l'honestedat, i això fa que si veig alguna cosa que pot posar en risc el projecte o que el projecte no és viable, convé posar-ho damunt la taula tan aviat com es coneix. Pens que tract a la gent com m'agrada que em tractin a mi.
