Una de les preguntes més recurrents en les llistes de Django, junt amb la de quin editor fer servir és la de com fer cridades AJAX i quina llibreria utilitzar.

Django és agnòstic en el que fa a les llibreries javascript, tot i això la part de l'admin fa servir jQuery, però oficialment no hi ha cap llibreria especialment recomanada, Django és pot utilitzar amb qualsevol llibreria i dependrà del projecte que en triem una o altra.

El problema de que no es faci cap recomanació de com integrar cridades AJAX amb Django ens dóna molta llibertat, però també te l'emperò de que no hi ha cap guia de bones pràctiques sobre com fer-ho, des d'on posar la llibreria, quin nom li hem de donar, si la posam al views.py o no.

El la comunitat de codi obert quan hi ha un buid així i una necessitat ben aviat sorgeixen projectes que intenten donar una resposta. Un d'aquests projectes és el que us present en aquest article el dajaxproject.

Djaxaproject són de fet dues llibreries, dajaxice i dajax, la primera podríem dir que respon a la necessitat que us comentava de fer més senzilla la comunicació asíncrona entre les aplicacions Django y el codi javascript, la segona, dajax està molt més orientada cap a la capa de presentació i sobretot està lligada a un bastiment de javascript en concret, encara que tenim certa llibertat a l'hora de triar-lo.

En aquest apunt veurem primer Dajaxice i en un següent apunt faré també cinc cèntims de dajax.

Instal·lació

Suposaré com tantes vegades que teniu un virtualenv creat i Django instal·lat. També hem de partir d'un projecte base.

El primer que hem de fer és instal·lar la llibreria, per això bastarà fer un

pip install django-dajaxice

La documentació explica força bé el procés, així que resumeixo:

1. Posar dajaxice dins la secció INSTALLED_APPS de settings.py
2. Assegurar-nos que tenim eggs.Loader descomentat als TEMPLATE_LOADERS
3. Assegurar-nos que django.core.context_processors.request és dins el TEMPLATE_CONTEXT_PROCESSORS, si no ho heu fet ja, el meu consell és que copieu tot el TEMPLATE_CONTEXT_PROCESSORS que hi ha a la documentació, ja que a poc que l'aplicació cresqui segur que necessitareu afegir-ne algun.
4. Afegim als settings.py el prefixe que farem servir per distingir les urls de dajaxice de les de urls normals de la nostra aplicació, per exemple la documentació ens diu posar DAJAXICE_MEDIA_PREFIX="dajaxice".

Amb això ja hem fet par de la fontaneria, ara ve la part més interessant i la màgia d'aquesta aplicació.

Organitzant l'AJAX

Dajaxice el farà és utilitzar el prefixe que hem configurat per tractar certes urls com a cridades AJAX. Djaxice el que ens permet és registrar automàticament les funcions que es publicaran com a cridades AJAX utilitzant un mecanisme semblant al que fa dervir Django per a l'admin.

D'aquesta manera, una vegada modificat l'arxiu urls.py podem anar creant les funcions a publicar dins un arxiu ajax.py i registrar les funcions. Així l'arxiu urls.py ens ha de quedar com:

#!/usr/bin/python

from django.conf.urls.defaults import patterns, include, url
from dajaxice.core import dajaxice_autodiscover
from django.contrib import admin
from django.conf import settings

admin.autodiscover()
dajaxice_autodiscover()

urlpatterns = patterns('',
     url(r'^admin/', include(admin.site.urls)),
    (r'^%s/' % settings.DAJAXICE_MEDIA_PREFIX, 
        include('dajaxice.urls')),
)

Utilitzant AJAX a les nostres plantilles

Dajaxice es capaç de posar dins la nostra plantilla el codi que necessitam per fer les cridades AJAX i publicar les funcions que farem servir a partir del codi Python (ja ho veurem un poc més endavant). Per fer-ho fa servir una llibreria que s'ha de carregar.

Així a la part de càrrega de llibreries de la nostra plantilla haurem d'afegir: dajaxice_templatetags. Si encara no heu carregat cap llibreria doncs quedaria com {% load dajaxice_templatetags %}.

Una vegada carregada la llibreria posarem el tag que genera el codi javascript {% dajaxice_js_import %}. Ho podeu posar a la capçalera o al peu de la plana. Personalment, com que ho sol fer servir junt amb jQuery, ho pos al peu, abans de l'utilització de les llibreries, per tal de millorar la velocitat de càrrega de les planes.

Aquest codi es gener dinàmicament mentre estam desenvolupant. Us avís que de tant en tant es queda carregat en memòria i certs canvis requereixen reiniciar el servidor de desenvolupament. Si veis que heu publicat una funció i no surt, reiniciau el servidor.

En producció la llibreria té una opció per generar directament l'arxiu javascript i poder tractar-lo com un fitxer estàtic més.

L'estructura d'una plantilla bàsica amb djaxice seria doncs

{% load dajaxice_templatetags %}

<html>
  <head>
    <title>My base template</title>
    <!-- també al peu depen de l'aplicació -->
    {% dajaxice_js_import %} 
  </head>
...
</html>

Creant la nostra primera cridada AJAX

Com us comentava més amunt, una de la gràcia de dajaxice és que ens permet organitzar les nostres cridades AJAX. Així el que farem serà crear un arxiu ajax.py dins la nostra aplicació, de manera que podem agrupar cridades per aplicació.

Suposem que hem creat una aplicació anomenada main, la posam al settings.py del projecte i cream l'arxiu ajax.py

Crear una funció i publicar-la per a que la servim via AJAX és tan senzill com això:

#!/usr/bin/python
# -*- coding: utf-8 -*-

from django.utils import simplejson
from dajaxice.decorators import dajaxice_register

@dajaxice_register
def hello_world(request):
    return simplejson.dumps(
        {'message':'Hello World'})

És a dir, importam simplejson per a fer la transformació cap a json, que és el que volem servir (o xml, o html, tant fa), cream una funció com ho feim al views.py de Django i la decoram amb
dajaxice_register. Això junt el autodiscover que hem posat a urls.py fa que ara la nostra aplicació pugui respondre a cridades AJAX.

Cridant des de l'html

Per cridar a la nostra funció es pot fer directament amb l'event onclick directament a l'HTML,però a mi particularment em fa molta grima tenir aquesta mescladissa, així que prefereixo tirar de jQuery encara que per fer la crida AJAX no el faci servir. Recordem que l'important no és el mètode amb que es fa la crida, sinó l'organització i facilitat de mantenimient (i depuració) que ens dóna la llibreria.

Així, en el meu cas quedaria:

<script src="https://ajax.googleapis.com/
    ajax/libs/jquery/1.7.1/jquery.min.js">
</script>
<script type="text/javascript">
    $(function(){
        $('#testme').click(function(event){
            event.preventDefault();
            Dajaxice.main.hello_world(test_callback);
        });

        function test_callback(data){
            if (data==Dajaxice.EXCEPTION){
                alert('Opps, alguna cosa dolenta ha passat');
            } else {
                alert(data);
            }
        }
    });
</script>

on #testme fa referència a un enllaç al qual hem assignat l'event.

L'interesant d'això és que tenim a la nostra disposició una funció javascript que mapeja la que tenim al codi Python i a la qual podem cridar amb uns paràmetres. El primer d'ells és la funció de tornada (el callback) que utilitzarem per gestionar la resposta i l'altra és un paràmtre codificat com json que passarà com a paràmetre cap a la funció.

Hem de dir que dajaxice sempre fa un POST contra la url, gestionant els problemes de CSRF.

Si posam DAJAXICE_DEBUG=True al settings.py o millor dit, ve així per defecte, a la consola de desenvolupament de Django podem veure tant la cridada que fem com la resposta i els errors que hi pugui haver.

La funció de tornada es defineix amb un paràmetre que contindrà el valor de retorn de la nostra cridada AJAX. Si és un json podrem accedir als valors directament, però com he comentat abans, no estam limitats a tornar json, podem tornar una cadena de text, xml, html, ... el que necessitem i poguem tractar amb javascript.

És interessant veure com es tracten els errors o les excepcions. Si hi ha problems al nostre codi Python i es llança una excepció, dajaxice la capturarà i llavors data contindrà el valor Dajaxice.EXCEPTION, amb la qual cosa sabem que quelcom ha anat malament.

He de fer servir sempre Dajaxice?

Depèn, algunes vegades serà més convenient fer una cridada directa amb jQuery, per exemple quan volem tenir més control del que passa quan s'inicia la cridada, o volem poder-la cancel·lar.

El cert, però, és que dajaxice ens permet organitzar millor el codi i gestionar d'una manera sistemàtica les nostres cridades AJAX. Com sempre no hi ha cap veritat absoluta, potser servirà en el 80% dels casos i això ja significa una gran ajuda.

Avui he acabat de llegir "Un creuer fora de sèrie" de Sílvia Soler, de l'editorial Columna.

És una petita història del viatge en un creuer de Maria i Oriol i la seva extensa família (de l'estil de Modern Family) i de les conseqüències més immediates que se'n deriven.

Relacions de parella, adolescents i la vida mateixa amb les seves complexitats retratada de manera molt divertida i refrescant per la Sílvia Soler, en un llibret de 155 planes que et deixa en acabar amb ganes de saber-ne més d'aquesta família, com si d'un culebrot es tractàs.

M'ho he passat molt bé llegint el llibre. de tant en tant els fills em demanàvem perquè reia, així que ja us podeu imaginar que és un llibre entretingut. Potser les rialles eren per veure'm reflectit en algunes situacions, vet a saber, però la cosa és que és un bon llibre per passar una estona tranquil, gaudir de la lectura i desembafar dels conflictes quotidians submergint-se en els conflictes un tant estrambòtics d'altres.

En el temps que corren amb aquest títol hom podria pensar que es tracta d'un llibre que tracta de la crisi del bloquet i de la construcció. Res més lluny de la realitat.

A la contraportada diu que és un novel·la irònica, inquietant, "segurament la novel·la més divertida d'Ian McEwan". Bé, si aquesta és divertida no em vull imaginar com seran les altres.

M'ha costat molt acabar e llibre, res a dir de l'estil i la narració. Tant l'autor com el traductor crec que han fet una bona feina, però la història no m'ha enganxat gens ni mica. Certament té grans dosis de mala llet quan retracta els organismes oficials i projectes que es creen sols perquè el polític de torn vol sortir a la foto. I la figura de Beard, un premi Nobel al qui li encanten les dones i figurar. Però tot i aquesta dosi d'ironia, és tot un tant inconnex, les històries es queden a mig desenvolupar.

En definitiva, un llibre per llegir quan a un no li ve el son, que és el que va aconseguir que ahir l'acabàs, però que no respon a les expectatives que m'havia creat amb la publicitat que en feia el Círculo de lectores.

Fa temps que estic fent feina a hores mortes amb un projecte que m'ajudi (que ens ajudi) en el nostre desenvolupament d'aplicacions, en una de les tasques més ingrates: tenir que testejar l'aplicació i afegir dades de prova.

Un dels projectes amb que estic jugant és SST un envolcall per Selenium que fa molt senzill fer scripts per testejar webs des del navegador i de manera desatesa. He fet les proves inicials i la veritat és que promet molt el projecte.

En aquests moments tenim moltes de les nostres aplicacions monitoritzades fent servir Twill i connectades a Nagios, de manera que podem saber quan l'aplicació cau o no dóna la resposta esperada i que ens avisi mitjançant una alarma de Nagios. SST no està cridat a substituir Twill de moment, però si que ajudarà molt a evitar repeticions de tasques ja que és força més àgil que Selenium, i al meu punt de vista més entenedor.

L'altra línia de treball va dirigida a la tasca de generar dades de prova per les aplicacions. Supòs que també us heu vist amb la necessitat de testejar una aplicació en condicions semblants al que ens podem trobar a la realitat, i això vol dir omplir la base de dades amb cents o mils d'usuaris, d'adreces, ...

Vaig estar cercant eines que em deixessin fer això però no vaig trobar res que m'agradàs totalment, així que vaig optar per l'opció del mig, és a dir, tenir un bon conjunt de funcions que pugui cridar quan vulgui, que pugui créixer sense massa problemes i que pugui utilitzar per fer els programets per omplir de dades les meves aplicacions. Així va néixer Fakedata.

Fakedata és un conjunt més o manco organitzat de funcions per generar dades aleatòries però amb criteri per a les aplicacions, orientat sobretot a Espanya. Hi ha funcions per a generar noms de persona, per a generar CIF, NIF, nombres de telèfon, codis postals, targes de crèdit, ... El gruix de rutines les he anat trobant d'Internet o a altres llibreries i les he pogut adaptar, algunes les he creat des de zero. Em sembla bona idea tenir-ho tot organitzat, agrupat i a un únic punt, de manera que es pugui fer servir ràpidament.

Amb la mateixa idea de testejar aplicacions he afegit un mòdul nou al projecte anomenat Faketpv, amb la idea d'emular les principals passarel·les de pagament espanyoles. De moment ja tinc CECA i SERMEPA.

La idea és que quan estam en mode desenvolupament tenir que connectar a les passrel·les de pagament, encara que sigui al seu entorn de test, et fa perdre un temps preciós i sovint dificulta la depuració. Faketpv està pensat per ajudar al desenvolupament: mostra els paràmetres que reb el TPV i torna a generar la signatura per a que es pugui comparar amb la que generaria el TPV si li passàsim aquests paràmetres. A més retorna la resposta com si la venda s'hagués produït realment, sense tenir que posar cap tarja i fent-ho tot en local.

Com que funciona com a un servei es pot fer servir des de qualsevol aplicació, talment seguint la documentació de cada passarel·la però substituint el seu entorn de test per l'aplicació local.

El projecte està a Bitbucket i està obert a contribucions. A veure si entre tots en feim un de bo.

Aquestes festes nadalenques he aprofitat per llegir un poc. M'havien recomanat el llibre "The lean Startup", així que el vaig comprar per Amazon i encara que vaig començar a llegir-lo abans de festes vaig aprofitar la tranquilitat d'aquests dies per fer-li una bona llegida.

El llibre està força bé, però com que ja havia llegit el de "Lean development" doncs he trobat que molts conceptes són comuns i les històries bàsiques que fan referència a l'experiència de Toyota repetides. Però per la gent que tingueu curiositat per aquest concepte el Lean i no el vulgueu aplicar directament a la programació, doncs és un llibre força interessant.

Tanmateix el focus de llibre, tot i que farcit d'exemples per fer lo entenidor, gira entorn a un grapat de conceptes bàsics:

• Fugir de tot el que no sigui necessari per al negoci.
• Esbrinar el més aviat possible si el que feim és el que el client vol, llançant el mínim producte viable.
• Aplicar el mètode científic a les millores i experiments que fem. És a dir, mesurar el que serveix per a millorar el negoci i no el que serveix per a millorar els nostres egos.
• Arrel de tot això, no tenir por en canviar de direcció, de pivotar, si els resultats que tenim a partir dels nostres experiments així ho indiquen.
• Anar a cercar l'arrel del problema enlloc de cercar culpables.

Si ens hi fixam tot és com a molt lògic. Posar-ho sobre paper i llegir-ho, però ens obliga a reflexionar-hi. Quantes vegades estam desenvolupant un producte i afegint més i més característiques sense saber si tindrà o no èxit? En una empresa a la que vaig fer feina, teníem un producte llest per surtir, però els responsables de producte no volien sortir sense una característica molt determinada, el "así no salimos" es convertí en una frase mítica. Potser si haguessin llegit aquest llibre (o un de semblant) el producte hagués sortit dos anys abans i s'hagués guanyat un temps preciós a l'hora de saber si el que es volia fer era viable o no.

Personalment la metodologia Lean m'agrada molt. Estic molt acostumat a pensar d'aquesta manera, i això, us aviso, duu molts de problemes quan penses així a empreses on fer "les coses com sempre s'han fet" es converteix en l'objectiu fonamental. Una altra anècdota, fen una petita auditoria de processos em vaig trobar amb una gent que feien quatre còpies d'un document i les arxivava totes. Quan vaig demanar el perquè, la resposta fou la que us deia. Realment sols es necessitava l'original i la còpia, va costar però eliminar les tres còpies restants, amb la quantitat de documents que es movien segurament va salvar més d'un arbre.

Des del punt de vista del qui monta una empresa, és a dir, de la meva pròpia empresa, procuram sempre aplicar aquests principis. Ja us dic, la persona a la que consider la meva mentora en temes empresarials en José González té aquests mateixos principis a l'hora de gestionar i organitzar una empresa. Si fos japonès segurament ara estaria fent conferències per mig món, aquí tenim/teniu el luxe de tenir-lo com a professor associat a la UIB. Si teniu l'ocasió i podeu agafar la seva assignatura com a lliure configuració i conèixer crec que no en quedareu decebuts.

Me n'he anat per les bardisses. Seguint amb el llibre, encara que la filosofia està molt bé, te queda un regustet un poc amarg. És en el punt on posa exemples d'empreses que aconsegueixen la seva ronda de finançament, del com poden créixer o muntar un negoci online. Després quan ho compares amb les pròpies dificultats per dur endavant un projecte et quedes pensant si aquestes coses sols poden passar en països llunyars, on hi ha empreses que paguen a consultors per fer conferències per tant de millorar l'eficiència del seu negoci, on hi ha finançament de "bussines angels", on les administracions no suposen que tots som un xoriços, ... bé no segueixo que m'agafa la depressió.

En conclusió, un llibre entretingut, amb conceptes molt interessants i tal volta un poc passat de pàgines. Trèieu la part on parla de finançament i perfectament es pot aplicar a una empresa d'aquí.