Aquesta setmana he estat força entretingut, m'he estat mirant un grapat de llibreries i utilitats, algunes d'elles noves versions que han anat evolucionant i millorant al llarg del temps. També vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la xerrada de Maria Antònia Mas Pichaco damunt la guia PMBOK®, gràcies a l'empenta de Paco que em va recordar que es donava la xerrada. A part de la conferència en sí, també va estar molt bé el cafetó i la xerrada amb Paco, això de contar batalletes i compartir opinions no s'ha de perdre Paco! :)

Xerrada de PMBOK®

Si anam per ordre el primer seria parlar de la xerrada de Maria Antònia. A diferència d'altres assistents que l'havien tinguda com a professora, era la primera vegada que l'escoltava. Em va agradar, la exposició va ser clara i entretinguda. M'hauré de llegir la guia per poder-ne fer una avaluació en profunditat, però pel que vaig entendre es tracta d'un conjunt de recomanacions i millors pràctiques que cobreixen el cicle de la gestió de projectes, però que en cap cas ens marca un camí a seguir o una metodologia. Supòs que la utilitat vindrà quan ja hagis elegit com gestionar un projecte.

En la part anecdòtica me va fer gràcia quan un dels punts de la gestió del projecte consistia en "triar l'equip de gent". Em va recordar a aquelles pel·lícules on l'heroi va cercant l'equip en els llocs més inversemblants, sempre els millors en el que fan, per conformar un equip invencible. Bé, la realitat és que poques vegades tens ocasió de fer això, però quan pots és molt engrescador. El més normal és que l'equip et vengui donat i llavors el que s'ha de fer és tractar d'esbrinar quines mancances i quines aptituds té cada membre de l'equip per arribar a dur a terme el projecte. Seguint amb el símil fílmic, és mes semblant a les pel·lícules on l'entrenador agafa un equip que no coneix i el duu cap a la fita proposada (sempre amb final feliç).

Em va dur molts records una altra frase "un projecte ha de tenir una data de finalització", ja que és una discussió que havia tingut en algunes ocasions amb certa gent. Per mi un projecte comença, es desenvolupa i acaba, tal com també va dir Maria Antònia, tot el que no té dada de finalització entra dins la part d'operacions.

LibreOffice

Al portàtil de casa he substituït ja l'OpenOffice per LibreOffice, la migració va ser molt senzilla i per ara no he detectat cap problema. Pareix més ràpid i no dóna problemes amb el Firefox. No sé si me passa a mi sols, però amb l'OpenOffice i el Firefox en marxa les operacions de tallar i aferrar es feien eternes, ara això no passa. També he trobat millores curioses, com la possibilitat de tenir colors a les pipelles de les fulles de càlcul, opció que ja tenia el Quattro Pro de Borland i que el pas en massa de les empreses cap a Excel va deixar a l'oblit. Com a altra avantatja la millora a la pantalla de càrrega que li dóna un aire un poc més fresc i la millora en la navegació.

VirtualBox 4

He actualitzat el programa VirtualBox a la darrera versió, l'actualització des de la 3.2 és trivial i no s'han perdut màquines virtuals. El temps d'arrencada de l'aplicació i de les màquines virtuals ha millorat molt i també ho ha fet la interfície gràfica d'administració. A més ara té la possibilitat de connectar-se en remot a una màquina virtual mitjançant el protocol RDP, bé en sessió única o en multi sessió. Així dins una Ubuntu 10.10 tenia dues màquines virtuals, una Ubuntu 10.04 i un Windows XP (l'original que va venir amb el portàtil), aquest XP estava connectat via RDP a la màquina virtual Ubuntu i s'hi podi interactuar veient l'arrancada i tot. Des de l'altra ordinador, el PPC, també vaig connectar via remote desktop a la màquina virtual Ubuntu. Divertit i amb moltes possibilitats.

Sorl thumbnail

Sorl es una llibreria per a la gestió d'imatges per Django. És una reescriptura d'una versió anterior pràcticament des de zero. Incorpora totes les possibilitats de la versió anterior però ara de manera molt més transparent i entenidora. Han millorat com es fa caché de les imatges incorporant Redis com a opció de magatzem de claus, opció per distingir el tipus d'orientació de la imatges i un control per determinar si la imatges existeix o no (per exemple en remot quan dóna un 404) i actuar en conseqüència.

A les properes setmanes esper poder parlar de la sortida de Django 1.3 i de Celery. No sé què em fa més patxoca. Per una part Django 1.3 significarà que ja s'avança cap al 1.4, versió que està previst que incorporarà moltes més novetats que la 1.3 que és una versió més de correcció de petits errors i en general petites funcionalitats. Celery, la llibreries de cues per Python i Django també treurà aviat una nova versió. N'estic molt pendent ja que incorpora compressió de missatges, autoescalat, un nou protocol més eficient, ... Per ara m'he llegit la documentació i he de començar a preparar algunes de les nostres aplicacions que fan servir la llibreria migrant a l'actual Release Candidate i veure'n el camí de migració. Ja en xerrarem!

Primer apunt del 2011

Primer apunt d'aquests any. Se diu aviat quan gairebé ja ha passat un mes del 2011. Aquesta aturada per festes ha suposat també una aturada en els pots d'aquest blog. No vull dir que escriure sigui una rutina més, però sí que requereix de moments de tranquil·litat davant de l'ordinador, de reorganitzar idees, i amb les festes i amb tot el que queda pendent a l'inici d'any per mor de les festes, doncs tot s'acumula i els moments propicis per escriure al blog són molt limitats.

Així que aquest primer apunt implica d'alguna manera tornar a la normalitat després de festes, posar en ordre els projectes i també fer un petit resum de l'any passat, que com a nota històrica doncs tampoc queda tan malament. Als soferts lectors ja us aviso que aquest apunt va de batalles, buabulància, projectes, ... Un sac on s'hi pot trobar de tot, bé si fa no fa com als resums anuals que fan per les teles, però sense els cops i les caigudes.

Com molts sabeu el 2010 va ser l'any en que vaig deixar una feina estable a Tui España (després Hotelbes) per dedicar-me junt amb altre(s) socis a fer feina a temps complet per a la nostra pròpia empresa). Vist amb un any de perspectiva he de dir que no tot són flors i violes, això de tenir un sou fix cada més està força bé, però també es veritat que poder fer feina en projectes amb la tecnologia que t'agrada i de la manera que t'agrada crec que ho compensa de sobres.

També he pogut veure que moltes de les coses que comenta la gent autònoma o les petites empreses és totalment cert. Crec que es creen micro-empreses i autònoms a pesar de l'administració i no gràcies a ella. Tenir que avançar l'IVA de factures que encara no has cobrat (i que potser no cobraràs) és l'exemple més clar, però també ens n'hem trobat més: disposicions vers la comunicació electrònica de l'administració que sols funcionen amb segons quins sistemes operatius, concursos públics que demanen un programa específic d'un proveïdor concret (no fa falta dir quin, veritat?), subvencions que se'n van a empreses que no ho necessiten, plans avanza que impliquen que siguis una gran empresa per presentar-hi i ja pensats per a que les empreses se n'aprofitin i que juguen al gat i al ratolí amb les normes. Pens que tot hauria de ser més fàcil, en Varsavsky a alguns apunts del seu blog quan parla de la crisi i de com està organitzada la creació d'empreses a Espanya dóna bastant al clau.

També potser totes aquests qüestions burocràtiques tenen una raó de ser, que la gent té per hobby defraudar tot el que pot a Hisenda i a l'Estat (els recents i nombrosos casos de corrupció que s'han destapat a les nostres Illes aquest darrer any així pareix que ho demostren), però també crec que molta paperassa que es fa té per objectiu justificar la pròpia burocràcia i la seva ineficiència. Amb la quantitat d'informació que té l'Estat damunt nosaltres no té sentit que cada organisme torni a demanar la mateixa paperassa, i que se suposi que tothom és un potencial defraudador i es legisli en conseqüència, és a dir, no amb la intenció de fer més fàcil la creació d'empreses i la seva gestió, sinó amb la intenció de fer més fàcil la feina d'inspecció i control, passant la càrrega de feina (i sovint de la prova) cap a l'empresa.

Per exemple, una de les normes suposa que per una micro-pyme com nosaltres hem de fer que els 85% de beneficis vagin com a factures dels socis, la conseqüència és que a principis d'any l'empresa es queda pràcticament descapitalitzada i sense marge de maniobra per escometre inversions (ja siguin de renovació de mobiliari o de projectes propis). Entenc que és una mesura per evitar el frau, però que fa molt difícil la vida a les micro-empreses que començam.

Però no tot és negatiu, la veritat és que la Incubadora del Parc Bit és una gran ajuda per gent com nosaltres i el personal d'allà està fent molt bona feina. També a poc a poc vas notant alguns canvis positius: que l'Ibit organitzi un curs de qualitat d'OpenERP va ser una notícia prou bona pels que creim que el programari lliure és una opció de futur pel nostre teixit empresarial. Les empreses ja no els estranya que els diguis que fas feina exclusivament amb programari lliure i que els desenvoluparàs una aplicació web que correrà damunt Linux. Potser és la crisi, potser és un canvi de mentalitat o tot plegat, però al manco es veu que alguna cosa està canviant de manera lenta però inexorable.

Els projectes del 2010 han estat força entretinguts, hem tingut un gran projecte: la migració i renovació de la web del grup Hoteler Fiesta. Tot i que algunes vegades hem tingut que adaptar-nos al que ens deixava fer el CMS "legacy" més que al que nosaltres ens hagués agradat, el treball va ser molt engrescador i va suposar un repte tècnic important.

Hem pogut fer feina amb Python i Django amb molts projectes. Des de webs presencials com la de Clima Insular a projectes b2c com són els projectes de Globalbooking i Clickote. Hem fet feina amb Python i Django, i afinat les configuracions de sistemes per fer que les aplicacions tenguin un rendiment semblant a webs que es gastes varis ordres de magnitud més en el seus desenvolupaments. Personalment m'ho he passat d'allò més bé en veure com una aplicació com Celery i RabbitMQ pot donar un joc tan gran en el desenvolupament web. En poques paraules, m'he divertit, ens hem divertit amb la feina.

El 2011 es presenta també molt interessant. Tenim en cartera projectes per fer webs de venda per alguns hotels que crec que poden quedar molt bé. No ens les donam de gurús i no tenim el marketing d'altres, però mira som així i no hi podem fer res. L'altra dia a un twitt un conegut gurú del marketing hoteler deia que eren els millors perquè el seu cms podia fer feina amb múltiples idiomes, com si l'Unicode l'hagués descobert ell. Fa ja prop de tres anys nosaltres amb Python i Django posàrem la web d'UltramarExpress en producció en xinès i ens va parèixer la cosa més normal del món, crec que no ens sabem vendre bé. També és veritat que potser també tenim més coneixements tècnics per a saber què és l'Unicode, l'UTF-8 i per distingir la traducció de la localització. Em sap greu, però aquests tipus de venda de fum m'indignen!

Em fa moltes ganes seguir fent feina amb l'arquitectura d'Amazon, amb els preus a que s'han posat les micro-instàncies, fer experiments o posar serveis dedicats és molt barat. Un dels primers que crec que posarem serà un servidor dedicat per Git. Estam investigant si hi ha alguna cosa opensource que ens faciliti la tasca d'administració, però el que és segur que tenir un servidor propi per control de versions damunt Amazon per a una empresa té un cost realment ridícul. En la nostra feina diària feim servir fonamentalment el subversion, però Git (o Mercurial) tenen molts avantatges com per a no intentar fer el canvi. Representa però una manera de fer feina que requereix una adaptació i aquesta ha de ser el menys traumàtica possible. Feim servir Trac per a gestionar projectes i hem d'avaluar el suport de Git o pensar en migrar a Redmine que pareix que el té molt més madur. Com dic, també estaria molt bé tenir una eina web potent d'aministració dels repositoris i dels usuaris, més que res com a una opció de futur.

El 2011 també es presenta molt interessant en el món Python. Supòs que les distribucions més populars ja vindram amb el Python 2.7 i això facilitarà la migració cap a la versió 3.x de Python. La setmana passada pareix que se va arreglar l'entrebanc més important que hi havia amb el mòdul wsgi per la versió 3 i això vol dir que els principals frameworks Python podran utilitzar Python 3 i desplegar-se sense problemes. Seria molt agoserat dir que el 2011 serà l'any en que Python 3 serà l'estàndard per al desenvolupament web, però sí que crec que es portara a Python 3 les principals llibreries i que el 2012 (si no s'acaba el món) un ja tindrà pocs dubtes de si programa amb Python 2 o 3, directament ho farà amb el tres.

El 2010 Python ha guanyat molt acceptació dins la comunitat de programadors. L'índex TIOBE i el premi al llenguatge de l'any són una bona mostra i el 2011 crec que anirà pel mateix camí. Cada cop veus més utilitats, aplicacions web i web fetes amb Python i algun framework (normalment Django). Les utilitats de desenvolupament web per Python cada cop són més potents i a la vegada fàcils de fer anar, amb línea amb la filosofia del llenguatge. He passat d'utilitats de testeig com pyUnit a fer feina amb nose, que fa que crear tests unitaris per testejar aplicacions no sigui molt més complexe que escriure els petits scripts que tanmateix ja feia. Nose permet reutilitzar la feina que ja feim i formalitzar les proves que hauríem fet de totes maneres. South per Django és una altra d'aquestes petites joies que ha arribat a la maduresa. L'actualització del model de dades per Django és trivial amb South i cobreix pràcticament el 99% dels casos. A l'autor li han proposat sovint que South formi part del Core de Django però ell diu que encara no està totalment satisfet i que per això vol mantenir-ho com a projecte separat. Pareix que vol arribar a la perfecció absoluta!

A més de per les ganes que me feia poder fer feina a la meva pròpia empresa, una de les raons que me dugueren a deixar Hotelbeds, no ho negaré, va ser que volia poder desenvolupar projectes amb Python i Django com fins aleshores ho havíem fet a TUI España. Crec que és un dels grans problemes de Python, que una vegada que hi fas feina tornar a altres llenguatges és molt difícil. Crec que va ser i és encara una decisió arriscada, però fer feina amb el que te grada sovint ho és.

La versió 1.3 de Django s'espera d'aquí uns mesos. Serà una versió de transició, orientada a corregir bugs i afegir petites millores de funcionalitat que quedaren com a tickets pendents d'integrar a la versió 1.2. Tot i això hi haurà millores com la millora en el maneig de contingut estàtic, que ha passat de ser una aplicació independent a estar integrada en el core.

Fa pocs dies al twitter i a la llista de desevolupament s'anunciava que es passava a Transifex per a les tasques de traducció. Això és una molt bona notícia. Transifex és d'aquests projectes que poc a poc van calant dins els món del desenvolupament per la seva senzillesa i eficàcia. Una altre bon exemple seria també el d'Sphinx per a la documentació d'aplicacions, o fins i tot una aplicació web molt recent, el readthedocs que s'està convertint en una web ideal on deixar la documentació dels nostres projectes online.

Al 2011 també hi haurà la possibilitat d'anar a la Django Conference que enguany es fa a Holanda, un destí relativament proper i econòmicament assequible. Si l'economia m'ho permet me fa moltes ganes anar-hi, serà una bona oportunitat de conèixer gent a la que segueixo per les llistes de Django i/o Twitter i veure com afronten ells la realitat empresarial.

També crec que pot ser un bon any per implantar OpenERP a l'empresa. El curset de l'Ibit ens va servir per adonar-nos realment de tot el seu potencial. Ja ha sortit la versió 6.0 i encara que no està completament localitzada trob que està prou madura per poder-hi començar a fer feina internament i potser d'aquí algunes setmanes/mesos començar a fer alguns projectes per tercers. OperERP està fet en Python i per tant moltes de les eines i tècniques que ja feim servir són aplicables al desenvolupament d'aplicacions de negoci damunt OpenERP.

Realment no sé si el 2011 representarà el final de la crisi, si tots els projectes que hi ha en expectativa es tancaran finalment i tindrem un any bo. Com que me conec sé segur que no deixaré de passar pena: per la feina, per les factures, pel local, pels projectes,... però és el meu tarannà. La diferència és que abans me creava molta ansietat el saber que les coses es podrien fer d'una manera millor i no tenir l'oportunitat de canviar les coses, ara aquesta ansietat no hi és, perquè al manco tenc l'oportunitat d'intentar-ho.