Aquestes darreres setmanes han estat d'allò més interessants, caloroses però interessants.

La calor ha vingut fonamentalment d'uns dies que hem passat a Menorca. Ja hi havia anat una vegada de vacances i me va encantar, aquesta vegada no ha estat diferent, encara que hi havia molta més gent que la darrera vegada.

Però no vull donar enveja, així que també toca parlar de programació. Aquests dies hem estat i encara estarem durant unes quantes setmanes més, fent feina amb un projecte que implica fer feina amb un cms anomenat ezPublish.

L'ezPublish és un CMS prou potent, orientat a treure continguts sigui com sigui. Tu escrius el que sigui a la part de l'administrador i l'eZ intentarà renderitzar-ho com pugui. Supòs que si el que importa és el contingut en sí això és fantàstic, però quan es tracta d'afegir-hi regles de negoci per damunt eZPublish és un malson comparat amb frameworks com Django.

Està clar que no podem fer una comparació justa ja que ezPublish no té la flexibilitat d'un framework però crec que l'experiència serveix per reafirmar-me amb l'apreciació de que si el teu negoci no és generar continguts sinó que vols controlar el que passa a la web i per exemple vendre el teu producte, construir l'aplicació directament damunt un CMS és un malson.

Moltes aplicacions necessiten d'un CMS, bàsicament per independitzar la creació de planes del programador que ha fet l'aplicació, però això no vol dir que el CMS tengui que ser l'aplicació. El CMS no ha de ser intrussiu, hauria de limitar-se a una backoffice potent i a ser possible integrable i una API per poder accedir als continguts de la manera que nosaltres vulguem.

El CMS ens permet començar molt ràpid a afegir texts, però com dic, si la nostra web no és estrictament de continguts aviat el CMS es converteix en un problema, ja que te condiciona la manera de fer les coses. Personalment preferesc sol.lucions com Django Page CMS que funcionen a mena de plugin per a les nostres aplicacions. Sóm nosaltres que decidim quin contingut es presenta i com. Potser la interfície no és tan virguera com altres CMS dedicats, però al manco el CMS no es posa en el nostre camí i no ens condiciona.

Un altre CMS per Django que darrerament m'està agradant molt és el projecte Django cms. Si bé és pot considerar ja un CMS en sentit habitual, segueix essent poc intrussiu, podem afegir tant plugins propis del CMS com seguir amb les aplicacions Django que vulguem i l'administrador seguirà funcionant.

Una altra aproximació per Django és lfcms però en aquest cas més que "per Django" hauríem de dir fet amb Django. Aquí ja parlar d'un CMS complet amb el seu propi administrador que és extensible mitjançant plugins fets amb Python. La interfície està molt cuidada i és un CMS a tenir molt en compte si la nostra aplicació és bàsicament de continguts. L'emperò més gran és que necessitam accedir a dues interfícies per fer algunes coses. Per exemple si tenim contingut estructurat i contingut textual, el contingut estructurat l'haurem de gestionar per l'administrador de Django (o fer-ne un nosaltres) i el textual pel backoffice de lfcms. He d'investigar-ho un poc més potser hi ha una manera d'aprofitar tota la fona feina que han fet la gent de lfcm a la interfície.

Un altre CMS prou interessant és un nouvingut anomenat Merengue presenta unes característiques prou interessants com la senzillesa amb que gestiona els temes o la edició col·laborativa (no l'he provada per això), però no té ben lligat el concepte de planes i contingut. No he vist cap vista al backoffice que ens permeti veure clarament la jerarquia de planes. El contingut s'estructura mitjançant una llista plana i perds la referència de l'estructura de la web. Potser s'ha duit a l'extrem la separació dels continguts de la presentació, però al meu entendre tenir una visió esquemàtica dins l'administrador del que hi ha a la web facilita molt la vida a la persona que ha de posar els continguts. Això però, no és un impediment no no s'han de crear moltes planes o el lloc web té una estructura molt fixa, ja que com altres opcions que he presenta aquí, el CMS permet gestionar el contingut directament des de la part de visualització. Merengue apunta maneres i convidrà fer-hi un seguiment de ben a prop.

Però un CMS no és res sense un bon disseny. Crec que l'equip ideal de desenvolupament està format per un dissenyador/maquetador, un parell de programadors i un tècnic de sistemes. En un grup així es maximitza la productivitat, però sempre se pot aspirar a més.

Per això quan tenc una estona estic jugant també amb un micro-framework anomenat bottle amb la idea de facilitar la feina de maquetació amb html pur. És veritat que es podria fer amb Django però la idea és comptar amb una via de visualitzar planes web i trocejar-les amb seccions que no requereixi pràcticament instal·lació i permeti fer maquetes ràpides i tener un prototip funcional que sigui molt bo de modificar. Una vegada el prototip està funcionant passar-ho a plantilles Django és trivial.

Com trivial és gestionar una empresa amb OpenERP. Un complet sistema ERP desenvolupat amb Python i que particularment amb té el cor robat. Ja tenim vàries instàncies funcionant i com que no ha de ser allò que diuen de "en casa del herrero...", una de les primeres gestions que tindrem serà la d'APSL. Si us estau plantejant deixar el Contaplus o semblant o voleu saber en temps real l'estat dels vostres comptes, fer factures i gestionar la cartera de clients, OpenERP és ideal, ja que pots externalitzar tota la part de comptabilitat i fiscal i dur el dia a dia del negoci gràcies a la potent interfície web que té. És un d'aquests projectes que fa anys que segueixo, des de que era TinyERP i el darrer any i mig ha arribat al volum crític que l'ha permès créixer exponencialment en funcionalitat i potència.

El que deia, molta calor, però no sé si és el sol o la quantitat de 'hot software' que he ha al voltant del l'ecosistema Python.