Articles
L'oficina autista
Escrit per Aaloy a 06 de February , 2010 a les 12:27 p.m.
L'autisme es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitiu. Viquipèdia
Aplicat a l'activitat laborar podem parlar de l'oficina autista, aquell entorn de treball en que les condicions ambientals, d'organització i de feina fan que la gent es retragui en ella mateix, minimitzant la comunicació i la interacció a nivells mínims, interessant-se sols pel que passa pel seu redol i intentant frenar i minimitzar qualsevol tipus de canvi.
Un dels símptomes de l'oficina autista és entrar i veure que molta gent té els auriculars posats i es sent el remor de la música sonant a les seves orelles. Això i un entorn renouer i amb una densitat de gent molt gran.
De Marco a Peopleware ja tracta el problema de la densitat de gent i la productivitat. Encara que una persona pugui fer feina en un espai reduït, posar molta gent mantenint la proporció d'espai fa que el renou i la sensació d'agobi augmentin. Suposem que una persona necessita 5 m² per fer feina, no és el mateix tenir 4 persones a un despatx de 20 m² que tenir 40 persones a una oficina de 200 m², la quantitat d'interaccions, renous, gent anant amunt i avalls, ... La productivitat es ressent.
Els tècnics però som gent que ens agrada fer feina i que la feina surti. De Marco diu que en aquests casos la gent intentarà fer feina de la millor manera que pugui, escapant-se a sales de reunions i a altres espais menys problemàtics. Avui en dia tenim tota casta d'aparells electrònics que ens permeten aïllar-nos d'un entorn poc apte per a la feina.
Aquest aïllament, però, té un problema fonamental, l'oficina es converteix amb una oficina autista. La gent no participa del que es cou ni tant sols amb el seu grup de treball. Els comentaris i la comunicació informal no existeixen. Per comunicar amb la gent del mateix equip i que està a pocs metres es necessari l'enviament d'e-mails i convocar reunions. La productivitat decau, es perd la sensació d'equip i de grup.
Potser algú ara dirà que ell es posa els cascs perquè fa feina millor amb música. Això no hi té res a veure, encara que trobem estudis que diguin que això no és veritat en tasques que requereixen molta concentració també segurament en trobarem que diuen tot el contrari. Aquests tipus d'estudis poden estar desviats per mor del que s'anomena Efecte Hawthorne. El fet però, que fins i tot en els casos de que hi pugui haver un petit augment de la productivitat personal, es perd la productivitat del grup, que és molt més important.
Si l'oficina és autista és quelcom que s'ha de millorar. Si no ho és hem de procurar que no s'hi convertesqui (sobretot si no hi ha factors ambientals associats). La comunicació ha de ser fluïda, les comunicacions formals s'han de deixar per coses formals. Si volem gaudir de la productivitat i eficiència que dóna fer feina amb grup hem de crear els factors ambientals que la facin possible. Si els factors ambientals són bons, no hi ha excusa per a deixar que l'aïllament autoimposat impedeixin una comunicació eficaç.
Traducciones/Translations by apertium
10 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Gestió de projectes
Comentaris
1 Comentari de Iván de Benito a les 12:02 del Saturday 6 Feb de 2010
Toni, jo he fet feina a una oficina no autista i a una autista i tenc ben clar que prefereixo mil vegades més la no autista.... tal com dius a la autista arriba un moment que el "bon dia!" de cada matí es transforma en un "ehh"... i a partir d'aquell moment tothom seu al seu lloc de feina, es posa els cascs (o no) i es passa les 8h de feina només fent feina i mirant a la pantalla i la feina així va com va....
La no autista en canvi, fas broma amb els companys, rius, fas feina i en definitiva aconssegueixes una comunicació amb la resta que es IMPRESCINDIBLE perquè les coses vagin bé...
Molt bona reflexiò.
2 Comentari de El que passava per aquí a les 12:02 del Saturday 6 Feb de 2010
Eh! Tú, et paguen per treballar no per pensar. AIxí que treballa i calla.
3 Comentari de SebaSj a les 03:02 del Saturday 6 Feb de 2010
L'oficina galliner tambe es podria prestar a estudi.
A veure qui es el guapo que pot produir qualque cosa entre crits, cafes, complots, corrillos, berenars...
4 Comentari de Benet J. Darder a les 07:02 del Saturday 6 Feb de 2010
Tens molta raó amb les reflexions que fas.
Moltes vegades jo me pos els auriculars de tap simplement per aïllar-me del galliner que hi ha al meu voltant. Pareix que la gent no es conscient d'on està.
Simplement molesta i molt!
A vegades les empreses no miren on posen la gent. Per exemple, jo com a programador, estic devora d'un helpdesk que tot el sant dia estan parlant per teléfon. Moltes son les vegades que hem demanat un canvi de lloc. Sempre venen amb l'excusa de que no hi ha lloc.
Sobre el tema de el bon dia i l'adeu, es totalment veritat que acaba amb un eh...
Moltes vegades m'he d'aturar i dir BON DIA!! i insistir fins que me retornen el bon dia, o l'adeu.
Intentem fer l'oficina un poc menys autista.
5 Comentari de paurullan a les 11:02 del Saturday 6 Feb de 2010
Redirigint un poc el tema de la conversa: com s'acobla el tele-treball amb l'oficina autista? Clarament podries exposar que tens els renous propis de casa teva però com de molt es perd l'esperit d'equip?
6 Comentari de Marcos Fernández a les 12:02 del Sunday 7 Feb de 2010
Pues estando muy de acuerdo con lo que cuentas, explico mi caso:
Siempre he sido de los de ponerme a programar con los cascos, y mientras he estado acostumbrado, hasta con música de fondo, si el ambiente/oficina se ofrecía a ello.
Esto hasta que he "caído" en el teletrabajo. Estando en casa, al haber eliminado toda distracción, la música se convirtió en una más, y no tolero música (con cascos o sin ellos) excepto en ciertos "stints" en los que me empujo "en la zona" con música, pero suele ser muy, muy concreta (últimamente, no se por qué David Bowie, y eso que nunca fui gran fan, cosas del Spotify :-P)
Sobre el sitio de trabajo, qué te voy a contar que no sepas ya... Siempre mejor una cueva/zulo que un gallinero (al fin y al cabo la moqueta siempre estará llena de mierda).
7 Comentari de aaloy a les 10:02 del Sunday 7 Feb de 2010
#paurullan El teletreball pot ser una solució a l'oficina autista. La desconnexió no és tal si es duu bé. M'atreviria a dir que es pot establir més comunicació amb el teletreball que amb una oficina on la gent duu sempre posats els cascs.
Em Marcos ha descobert l'avantatge de NO tenir que posar-te música per a treballar. Una vegada desapareguda la necessitat d'aïllament per poder fer feina la música al treball és converteix en quelcom que decidim posar o no segons el nostre estat d'ànim i no una necessitat per aïllar-nos de l'entorn.
8 Comentari de paurullan a les 11:02 del Sunday 7 Feb de 2010
La veritat és que més enllà de l'experiència amb les pràctiques de la universitat no he tingut un teletreball real. El dubte ve més que res per com es solventen els vincles necessaris per fer un equip quan no es fa feina esquena amb esquena.
9 Comentari de paurullan a les 11:02 del Sunday 7 Feb de 2010
Puntualitzo: hi ha moltíssima bibliografia pel món sobre com treballar amb equips virtuals. La meva pregunta és si tenieu alguna experiència que poguéssiu compartir.
L'interès principal és saber com està el tema del teletreball dins la nostra cultura i societat.
10 Comentari de aaloy a les 09:02 del Sunday 7 Feb de 2010
#paurullan Com a APSL el teletreball és la manera en que ens organitzam, precisament una dels factors que ens motivà a formar l'empresa va ser la idea de que volíem fer feina així.
Però això ho veim dia a dia en els projectes de codi obert. Els programadors es coordinen sense presència física diària.
Tot i això la interacció física també és important, no tant com a organització, sinó per poder posar cara, ulls i sensacions a una persona. Per això conferències i congressos en el cas del PL i reunions en el cas d'empreses.