Avui he acabat de llegir The Medici Effect, un llibre que em va recomanar fa unes setmanes Greg Garrison, un de les persones amb més idees que m'he trobat fa temps.

The Medici Effect tracta de la innovació, dels camins que duen a les noves idees. De com la mescla de conceptes, experiències i gent dóna lloc a noves idees, a nous productes que trenquen amb tot el que hi havia fins al moment. Es creen nous negocis, nous camps d'investigació, noves empreses no de manera evolutiva sinó disruptiva, fruit d'una combinació de factors i de gent.

El llibre tracta de com poder conseguir aquest factor disruptiu, de com trobar el Frans Johansson, l'autor, anomena la intersecció. El punt de trobada on les corrents i les idees es mesclen i donen lloc a una cosa nova.

Johansson ens mostra amb exemples com distintes persones i empreses són conscients d'aquests tipus de combinacions i de com els cerquen activament en els seus negocis.

El llibre és prou interessant, motivador fins i tot. Alguns dels consells que dóna són prou bons. Tot i això les idees que presenta es poden resumir en pocs conceptes:

• Cerca la intersecció.
• Reconeix la innovació
• Assumeix el canvi i no tenguis por a trencar barreres i xarxes socials.
• Assumeix el risc

Amb això vull dir que és un llibre que es podria haver estalviat un 50% de les 190 planes de text. Sovint es fa repetitiu ens alguns exemples i es perd un poc per les bardisses a l'hora de focalitzar el tema.

En resum, un llibre interessant, que convé llegir, especialment si ja us heu convençut de que la innovació és una bona cosa, sou capaços de generar idees o simplement voleu una visió de com altres gestionen projectes i idees que canvien el món.

Fitxa Tècnica
The Medici Effect
Frans Johansson
Harvard Business Scholl Press
ISBN-13: 978-1-59139-186-9

L'autisme es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitiu. Viquipèdia

Aplicat a l'activitat laborar podem parlar de l'oficina autista, aquell entorn de treball en que les condicions ambientals, d'organització i de feina fan que la gent es retragui en ella mateix, minimitzant la comunicació i la interacció a nivells mínims, interessant-se sols pel que passa pel seu redol i intentant frenar i minimitzar qualsevol tipus de canvi.

Un dels símptomes de l'oficina autista és entrar i veure que molta gent té els auriculars posats i es sent el remor de la música sonant a les seves orelles. Això i un entorn renouer i amb una densitat de gent molt gran.

De Marco a Peopleware ja tracta el problema de la densitat de gent i la productivitat. Encara que una persona pugui fer feina en un espai reduït, posar molta gent mantenint la proporció d'espai fa que el renou i la sensació d'agobi augmentin. Suposem que una persona necessita 5 m² per fer feina, no és el mateix tenir 4 persones a un despatx de 20 m² que tenir 40 persones a una oficina de 200 m², la quantitat d'interaccions, renous, gent anant amunt i avalls, ... La productivitat es ressent.

Els tècnics però som gent que ens agrada fer feina i que la feina surti. De Marco diu que en aquests casos la gent intentarà fer feina de la millor manera que pugui, escapant-se a sales de reunions i a altres espais menys problemàtics. Avui en dia tenim tota casta d'aparells electrònics que ens permeten aïllar-nos d'un entorn poc apte per a la feina.

Aquest aïllament, però, té un problema fonamental, l'oficina es converteix amb una oficina autista. La gent no participa del que es cou ni tant sols amb el seu grup de treball. Els comentaris i la comunicació informal no existeixen. Per comunicar amb la gent del mateix equip i que està a pocs metres es necessari l'enviament d'e-mails i convocar reunions. La productivitat decau, es perd la sensació d'equip i de grup.

Potser algú ara dirà que ell es posa els cascs perquè fa feina millor amb música. Això no hi té res a veure, encara que trobem estudis que diguin que això no és veritat en tasques que requereixen molta concentració també segurament en trobarem que diuen tot el contrari. Aquests tipus d'estudis poden estar desviats per mor del que s'anomena Efecte Hawthorne. El fet però, que fins i tot en els casos de que hi pugui haver un petit augment de la productivitat personal, es perd la productivitat del grup, que és molt més important.

Si l'oficina és autista és quelcom que s'ha de millorar. Si no ho és hem de procurar que no s'hi convertesqui (sobretot si no hi ha factors ambientals associats). La comunicació ha de ser fluïda, les comunicacions formals s'han de deixar per coses formals. Si volem gaudir de la productivitat i eficiència que dóna fer feina amb grup hem de crear els factors ambientals que la facin possible. Si els factors ambientals són bons, no hi ha excusa per a deixar que l'aïllament autoimposat impedeixin una comunicació eficaç.