Feia estona que volia connectar el blog amb Twitter, de manera que cada vegada que escrigui un post s'envii directament a Twitter sense tenir que fer-ho jo. No és gran cosa, però és la vagueria informàtica: si es pot automatitzar perquè fer-ho a mà? :)

De llibreries de connexió cap a Twitter des de Python n'hi ha un bon grapat, la majoria el que fan és crear un envolcall a l'API de Twitter per tal que sigui més manejable des de Python i evitar repeticions de codi.

La llibreria que jo he fet servir s'anomena twython i té el mèrit de ser la primera que he provat. Potser n'hi ha de millors o més completes, però pel que he de fer ja basta.

El que vull doncs és que cada vegada que escrigui un nou post, s'envii un nou Twitt. Per fer-ho hi havia dues opcions clares: sobrescriure el mètode save del model o bé utilitzar senyals.

He triat fer-ho amb senyals ja que m'estim més no fer massa complexe el mètode save, i a més la senyal post_save ja ens informa de si s'ha gravat un registre nou o un registre antic. El codi de fet és tan senzill com això:

 1
 2
 3
 4
 5
 6
 7
 8
 9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19

# Signals
def twitt_post(sender, **kwargs):
    is_new = kwargs.get('created')
    if settings.SEND_TWITT_ON_POST and is_new:
        instance = kwargs.get('instance')
        import twython
        try:
            twitter = twython.core.setup(username = settings.TWITTER_USER,
                password = settings.TWITTER_PASSWORD)
            twitter.updateStatus(_(u"Nou post al Blog de Trespams: %s %s") %
             (instance.headline, instance.get_absolute_url(), ) )
        except AuthError, e:
            logging.error("Error in twitter account")
            logging.error(e.message)
        except Exception, e:
            loggin.error('Error in twitter post %s' % e.message)

# Connect the signal with the callback
post_save.connect(twitt_post, sender=Entry)

twitt_post és el callback és a dir, la funció que es cridarà quan es gestioni la senyal, com a arguments passa la classe, la instància i si el registre es nou o no.

Obtenim primer si el post es nou o no, no vull empipar a la gent cada vegada que faci una correcció ortogràfica o tipogràfica, així que sols enviaré els twitts quan el post sigui nou. També he fet que sols s'envii si la variable de configuració SEND_TWITT_ON_POST així ho diu.

Després ja és cosa de utilitzar la llibreria (login i enviar, així de fàcil) i capturar les possibles excepcions.

Finalment el que feim és connectar l'event amb el model i la funció callback.

Si tot va bé aquest post ja s'hauria d'enviar automàticament.

Sovint quan plantejam que un desenvolupament ho farem amb Python i Django, la gent de les primeres coses que demana és a veure si trobarà gent que sàpiga Python i Django per dur el manteniment posterior, o si nosaltres deixam el negoci, o si ha de contractar algú, ...

Qui està un poc aficat en el tema de la programació web sap que és relativament senzill trobar gent de coneix PHP o Java, però encara el tema Python no està tan arrelat al subconscient com per a que soni com a llenguatge de referència.

Idependentment del que al final s'opti per un llenguatge o un altre, el "trobar gent" serà tant o més complicat en PHP o Java como ho pot ser en Python, ja que conèixer el llenguatge no implica necessàriament poder-se fer càrrec de l'aplicació o que el manteniment de la mateixa sigui senzill. És més, m'atreviria a dir que molts programes web que hi ha en PHP o Java són molt complexes de mantenir per algú aliè al desenvolupament inicial.

Aprendre un llenguatge és relativament senzill, conèixer-ne la sintaxi i poder llegir el codi pot dur pocs dies, setmanes si m'apurau. Després la tasca és saber com està fet el programa, entendre què fa i començar a trobar on s'ha de modificar cada cosa, i és aquí on el llenguatge importa menys que com s'ha desenvolupat el programa.

El model Python i Django fa molt més senzill fer programes bons de seguir, la sintaxi de Python es legible per pròpia construcció del llenguatge, i un programa que utilitzi Django com a bastiment i que segueixi les convencions de codi de Django mateix i de Python serà molt menys propens a les "sorpreses" que un típic programa PHP que segueix sols les convencions del seu programador, i segurament que a un programa Java-J2EE on vet a saber quines llibreries o tecnologia s'haurà utilitzat.

Amb això no vull dir que no es puguin fer programes mantenibles en PHP o Java, sinó que si el que volem en un futur és prendre el control del desenvolupament d'un programa que hem comanat a un tercer, el més important no és tant el llenguatge de programació sinó com estigui estructurat el programa, la legibilitat del codi, el comentaris i la documentació.

Quan un desenvolupament està fet en Python i Django augmentant les nostres possibilitats de que sigui mantenible posteriorment. Potser necessitarem un temps previ de formació en el llenguatge (o formar als nostres programadors interns), però aquest temps es veurà de sobres compensat per la facilitat de manteniment posterior. Per mi és una inversió de futur.