Avui he actualitzat AppfuseDjango per a que funcioni amb la darrera versió de Django.

Darrerament hi ha molts canvis a Django, ja atracant-se a la versió 1.0, i alguns d'ells són incompatibles amb les versions anteriors.

La idea de l'aplicació és que servesqui de punt de partida per altres aplicacions i com a codi de mostra per a la gent que està començant amb Django. El tutorial de Django està força bé per començar, però després, quan has de fer una aplicació amb manteniments, internacionalització, etc. es queda un poco curt. No hi ha res a dir, l'objectiu del tutorial és ensenyar i el d'una aplicació com AppfuseDjango l'objectiu és ser un punt de partida.

De fet ja fa estona que no faig servir la utilitat de Django per a crear projectes i aplicacions, el que faig és fer un export d'AppfuseDjango i començar a partir d'allà.

Pels qui us demaneu què s'hi pot trobar:

• Un manteniment CRUD: llistat, alta, baixa i modificació d'un registre.
• Exemple de paginació
• Mostra com internacionalitzar una aplicació.
• Un exemples de com fer anar l'Ajax i json amb extjs i jqgrid

Però el més important crec que no és tant el codi que es mostra sinó que es vegi l'organització d'un projecte.

Veureu que s'ha tret la configuració del settings.py cap a un properties.py, que no trobareu al codi, sinó que hi ha un properties.py.template. Això es fa per deixar l'aplicació preparada per l'entorn de producció i per a ser utilitzada per molts desenvolupadors. Fent-ho així, poden tenir distintes configuracions per a cada un dels desenvolupadors i com que són pròpies de cada un estan fora del control de versions de l'aplicació. Tanmateix sols és cosa de copiar el properties.py.template i modificar-ho per a adaptar-ho a les nostres necessitats (directori, caché, etc.).

Una altra cosa que he anat posant són algunes optimitzacions i hacks útils trobases pels fòrums o de collita pròpia. Entre elles una que ens permet tenir una caché de plana que depèn de l'idioma de visualització, és a dir, es genera la clau de la caché amb l'idioma de l'usuari.

Com a darrera incorporació, un mètode molt elegant d'editar i inserir registres que fa ús de l'avaluació pererosa en Python, trobat a themorgue.org, el codi ha quedat molt net, potser una mica menys entenidor que abans, però l'estalvi en línies de codi ho compensa.

Els plans futurs crear branques amb distints tipus de projectes per assolir l'objectiu de tenir el punt de partida bàsic per a cada tipus d'aplicació: html pura, html amb ajax, RIA, etc. i així sols tenir que baixar l'estrictament necessari en cada cas.

Dissabte vaig rebre una nova remesa de llibres de ca'n Amazon. El dólar encara està força baix i tenia ganes de lectura. Els darrers que vaig comanar han resultat ser força bons i encara me'n queda algun per acabar del tot, però aquests dies em torna fer ganes llegir damunt un dels aspectes de la informàtica més interessants que hi ha: les persones.

De fet hi ha un nexe comú en tota la remesa de llibres és que no són llibre excessivament tècnics, com sí ho era l'altra remesa i sí són llibres on el component fonamental és la gent, els programadors i tècnics. Hi ha llibres generalistes on el tema principal també són les persones i les seves motivacions, fish y quien se ha llevado mi queso serien uns dels més coneguts, però per be o per mal la gent tècnica té/tenim altres motivacions, som diferents de la mitjana de la gent, més introvertits, més donats a la lògica, més intel·ligents, més guapos, més calentorros, millors amants... i els llibres que tracten dels grups de tècnics, de les seves anècdotes i vides van sovint molt més enllà de faules damunt formatges i peixos.

Res, anem per feina:

• Smart & Get Thinks Done. De Joel Spolsky. Editorial Apress. Un llibre de butxaca damunt com captar i retenir el talent.

• Managing Humans. De Michael Lopp. Editorial Apress. Anecdotari, consells i un poc de mala hòstia. He aprés com se diu gili... en anglès. És el primer que estic llegint, i encara que he de tirar de diccionari sovint, pel tipus d'expressivitat peculiar de Loop, m'està engantxant.

• The myths of innovation. De Scott Berkun. Editorial O'Reilly. Un llibre damunt la innovació, el que ens motiva a abraçar noves tecnologies, i damunt el mateix sentit del canvi. Vaig llegir una cita atribuïda a Bernard Shaw que crec que va en el sentit del llibre "les persones raonables s'adapten al món, les persones insensates fan que el món s'adapti a elles. Per això progressar depèn de les persones insensates". Fins que tenen èxit i deixen de ser insensates als ulls de la societat, afegiria.

• Agile project management with scrum. de Ken Schwaber. Editorial Microsoft Press. Gestió d'equips i projectes utilitzant la metodologia scrum. És una de les metodologies àgils que més m'agraden i que potser són més aptes per anar introduint a empreses tradicionals sense provocar una ruptura massa gran. Al contrari dels sistemes operatius, els llibres de Microsoft Press solen tenir molta qualitat.

Com sempre, si trob que algun d'ells es mereix una ressenya especial ja l'aniré posant.

Aquesta és la traducció del títol de l'apunt que fa Allan Packer, Are Propietary Databases Doomed on fa una més que interessant reflexió damunt el paper de les bases de dades lliures davant les bases de dades propietàries, i les pràctiques d'empreses com Oracle i IBM que fan que cada cop més gent es plantegi migrar cap a solucions no propietàries.

La tria de la base de dades està molt relacionada amb conceptes com la hipoteca tecnològica i l'escalabilitat, i l'efecte es tant més fort quan l'aplicació a desenvolupar ha de tenir un component web orientat al B2C. El que en un moment donat era una decisió de tipus "salvar el cul" i apostar per una base de dades propietària, davant l'èxit d'utilització del producte es converteix en un maldecap, ja que la suposada escalabilitat de la solució demostra no ser-ho tant en quant els beneficis se n'aniran darrera les llicències. Potser la tecnologia és escalable, però el cost no, i no tan sols això, sinó que ens condiciona l'elecció de hardware des del moment que la llicència va per processador, o el fabricant canvia la llicència per poder treure més suc del fet de tenir-nos fermats.

He sentit frases com "com que ja tenim Oracle desenvoluparem l'aplicació damunt aquesta BD", error, senyor meu, tu no tens Oracle, Oracle que té a tu, i desenvolupar una aplicació més que tiri d'aquesta base de dades no fa sinó estrènyer la corda, i si no recorda-ho la propera vegada que tenguis que canviar de hardware i tenguis que demanar equips antics amb menys cores, ja que no vols tenir que ampliar la llicència de la bases de dades.

En la part de negoci tradicional, on el nombre d'usuaris està molt limitat i poques possibilitats de creixement, ens trobam que les bases de dades lliures cobreixen perfectament les necessitats de la majoria d'usuaris i empreses, però és que a més, una per empresa que vulgui fer un desenvolupament web orientat al gran públic, triar una base de dades tancada per suportar l'aplicació és hipotecar el futur de l'empresa, on qui al final realment acabarà guanyant és la companyia que hi ha darrera de la base de dades.

Les bases de dades obertes representen una inversió de present i de futur perquè no el condicionen. Representen a més un estalvi pel present tant en forma d'estalvi en llicències com per l'augment de la capacitat de negociació que donen quan per alguna raó has de conviure amb el programari propietari.

En aquesta època de crisi, on les empreses estan mirant de retallar els seus costs de totes totes, és hora que es deixin de tonteries com retallar en els bolígrafs o en la qualitat del paper de bany i comencin a veure els beneficis que hi ha quan s'aposta per una altra model de programari, un model, recordem-ho basat en serveis i no en vendre trocets de paper que imposen limitacions artificials a la utilització d'un programari que és bàsic pel negoci.

I fa un calor que no vegis, tot i això vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una reunió, on se'ns comunicà una notícia llargament esperada per alguns, on l'ambient va ser d'allò més gèlid. Ara per ara classificaré la notícia dins l'apartat de moviments relacionats amb la fusió, i ens queda estar a l'expectativa del que pot passar a partir de setembre. No deixa de sorprendre'm que encara que no pugui anticipar massa coses sí que estic copsant el tempo.

Siguem optimistes i classifiquem-ho com a de bona notícia, però per molt bona que sigui queda en un no res davant una notícia, també llargament esperada i que fa no res es va fer la realitat: la vinguda al món de una preciosa nina de Juan i Mayuko a.k.a. morenosan, des d'aquí l'enhorabona, i molt d'ànims a la parella per aguantar les nits d'insomni que els esperen el propers mesos.

Per la part més negativa, comprovar el malament que funcionen el que haurien de ser els serveis d'atenció a emprenedor i més en temps de crisi, on el que es fa es destruir i no crear. Hem contactat diverses vegades amb la gent de l'Incubit i és senzillament al·lucinant que la persona que ho duu "estigui de vacances" cada vegada, ja van dos periodes en dos mesos i pareix que cada vegada ens toca a nosaltres.

La veritat és que ens aniria molt bé tenir el suport de l'Incubit per alguns projectes que volem muntar, però és desesperant veure com funcionen per aquí les coses. Segueixo el blog de Jaime Estévez i em fa molta ràbia comprovar com ho va tenir de "fàcil" poder contactar amb un viver d'emprenedors, i nosaltres no aconseguim ni que ens retornin les telefonades.

Potser hauria de fer el mateix que els de l'Incubit i anar-me'n de vacances, però fa molta calor per voltar pel món i tot està massificat. M'estim més deixar-ho per més envant, i ara dedicar el temps lliure a seguir les novetats de Django i anar adaptant-les al blog. Ahir vaig donar d'alta el projecte a Ohloh, així afegeixo el meu petit granet d'arena per a que Python siguin mantinguen una bona posició dins la comparativa de llenguatges.

Encara queda un bon tros d'estiu i les vacances de la majoria de gent tot just comencen, una bona època per anar a fer feina sense passar ànsia pel tràfic, sense l'stress de les telefonades i amb l'aire condicionat de l'oficina.