Pont blanc

Escrit per Aaloy a 05 de May , 2008 a les 9:40 p.m.

Com molta gent jo també m'he agafat el pont. Han estat un grapat de dies per descansar un poc, desconnectar un poc (no me'n vaig endur el portàtil) i gaudir de la companyia de la família i els amics (Pere, Marga, Aina i Neus) que amablement ens van acollir a casa seva i ens feren de guies per l'illa d'Eivissa i Formentera.

Es veu que en aquesta època encara no hi ha molta gent pel mig i es pot gaudir de les illes com toca, sense massificacions, a poc a poc i anant un poc més enllà del turisme de discoteca, bauxa i platja. Són illes fantàstiques, amb unes vistes meravelloses i on encara et pots sentir sols i acompanyat a la vegada.

Deixant els aspectes més bucòlics, dir que em va sorprendre agradablement el viatge amb Balearia (no pos l'enllaç a la plana, perquè la veritat, no li fa justícia a la comoditat del viatge i tanmateix no funciona massa bé) i desagradablement el Chevrolet Kalos que llogarem (a l'oferta d'Internet posava Peugot 206 o equivalente). Resultà un cotxe sense gens d'acceleració, de mel i sucre, amb un cosum molt més alt que el que em pensava (amb el Saxo he de dir que estic molt mal acostumat) i el que és pitjor, amb un disseny que feia que amb quedàs sense vissibilitat a les corbes d'esquerra. Per acabar-ho de rematar el volant esta disposat de tal manera que tapa el contaquilòmetres. Bé, al manco ja sé quin cotxe no compraré.

Passades les vacances es pot dir que comença un nou cicle. L'empresa per la que treball viu un procés de fusió que en aquests moments, sigui per unes raons o altres, ha degenerat en una fuga de capital humà cap a altres empreses (director general, director financer, director d'informàtica, directors regionals, etc. etc) i on la política oficial respecte a sous i possibilitats de promoció és la de no pujar l'IPC i on se'ns va dir que per promocionar el millor que es pot fer es canviar de feina cap a altres empreses (bé, al manco no es podrà dir que no es predica amb l'exemple!).

Com no podria ser menys també estic a la recerca activa de feina, per les mateixes raons que altres companys que ja han deixat l'empresa, però en el meus cas me trob que he d'entrevistar a gent per a cobrir els llocs buids.

Un és un professional i faig la feina el millor que sé i puc, mirant de trobar les millors persones per la feina entre els currículums que m'han arribat. Tot i això, des del punt de vista ètic em sent violent entrevistant gent quan jo mateix estic cercant feina, quan el futur és incert a l'empresa, quan qui entri en plantilla es trobarà a poc amb que el seu poder adquisitiu ha baixat a l'any següent i quan no m'atrevesc a recomanar la feina a amics i coneguts amb feina per por a fer-los la putada de la seva vida.

El que sí veig és que ara per ara, la majoria de gent que ens està arribant (i llevat d'alguna excepció) és gent que no s'ha molestat gens en aprendre res pel seu compte, que veu la informàtica i la programació com aquell que posa maons, que li han de dir com es fa una cosa i llavors la fan, però que no se molesten en veure si hi ha coses millors, ni tan sols s'ho plantegen. No és el tipus de perfil que m'agrada, però pareix que és el tipus de perfil que ara per ara vol canviar de feina i veu en el mercat àvid de programadors Java l'oportunitat de progressar econòmicament encara que professionalment no tengui el tarannà, l'experiència o els coneixements que haurien de tenir.

Potser, però, aquest sigui el tipus de perfil que l'empresa espanyola demana o que sigui el perfil que està disposada a pagar. L'emperò és que aquest tipus de perfil acomodatici i institucionalitzat no rendeix, no innova, no evoluciona, i si el teu negoci es basa en un component tecnològic important, com és el cas de la web, fotuts estam.

Aquests dies de vacances m'han fet reflexionar, plantejar-me el futur i decidir-me de l'espera passiva a l'espera activa, sigui amb un canvi de feina, sigui donant una empenta major al projecte d'empresa o senzillament fent de freelance si el projecte és prou interessant. El que tenc clar és que no m'agrada tenir conflictes ètics, no tenc edat.

Enllaços citats

• projecte d'empresa

6 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: General

Jo m'ho vaig passar molt bé la darrera vegada que vaig anar a Eivissa i Formentera... un mes de desembre. Són llocs per disfrutar amb calma. L'estiu és una porqueria, allà.

Tsk, tsk... aquests de Chevrolet han perdut bastant els papers... mira que embrutar un nom tan prestigiós amb juguetetes fetes per tercers a l'extrem orient :-(

Jo record que a Formentera varem llogar entre 7 una "fragoneta" blanca grossa i una marxa (crec que la tercera) no li entrava bé. Justament era la que més falta feia per on anàvem. Murphy en estat pur :-DDD

Vaja, quin petit-gran merder a la feina... supòs que el moment és una mica incòmode però després de canviar segur que acabes millor ;-)

I això que dius de la gent, diguem, amb falta de vocació... és el que més hi ha. Són majoria, jo els estic cercant un nom, de moment m'agrada "La Legió de Zombis". Ja se veia bastant a la universitat, i clar, se veu després al mercat laboral. Hi ha gent que passa per una sèrie de tràmits administratius (classes, pràctiques, examens, projecte, etc.) i acaba amb un títol, però el valor d'aquest paper varia _molt_ segons l'actitud de la persona en el procés d'obtenir-lo. Vull dir que si l'objectiu era el paper en si, val poc; en canvi si l'objectiu era aprendre, i la persona hi va posar una miqueta d'interès, pot haver après molt fent quasi les mateixes coses, senzillament amb una actitud distinta.

O sigui, que un ateu se pot fer perfectament capellà :-DDD

Jo també estic una mica frustrat amb el tema laboral, diuen que la frustració és necessària per avançar, ja que si ens sentim còmodes amb el que tenim mai milloram. No sé que dir.

Jo no sé si te cura el mon laboral en que ens movem, avui era tema de cafè, resulta que des de que vaig començar els meus coneixements no han aturat de créixer, sempre estic en constant formació i sempre he tingut per sobre gent estancada en el seu punt de coneixement que fa que qualsevol idea innovadora es vegi aturada per por o desconeixement.

Sovint tinc la sensació que hagués valgut més ser un legionari zombie com diu en Guillem i deixar anar el tema d'estar al dia.

De moment he optat per treure el nivell C de català d'una vegada i provar sort en la llista d'interins de FP, me sap greu deixar de programar, però si no ens queda més remei que hi farem.... que programi un altre.

Jo també estic a la recerca de feina activa, però que molt activa. :-(

Se de que parles quan dius "que per promocionar el millor que es pot fer es canviar de feina cap a altres empreses"; jo vaig intentar promocionar, em vaig preparar i després res, era un farol. Ells ara li diuen perdua de confiança.

Geniaix, el problema no és que tu tenguis la consciència de que per a millorar laboralment tenguis que canviar d'empresa. A vegades passa: l'empresa no es prou gran per oferir una carrera professional, hi ha poca rotació, etc.

El problema és quan des de dins de l'empresa te diuen que les úniques possibilitats que hi ha de progressar laboralment o de mantenir el poder adquisitiu és el de canviar d'empresa. T'estan convidant a marxar!

És lamentable que un professional tan valuós com tú estigui en una situació com aquesta després de la bona feina feta.

Des d'aquí m'agradaria donar-te ànims. La llum està més a prop del que et penses.

Molta sort!

Fa temps vaig tirar cap a fer de <i>freelance</i> perquè era la única manera de poderfer feina com un troba què s'ha de fer.

Sempre hi ha conflictes ètics, i sovint són per no poder atendre amb la rapidesa que tothom voldria --el client i naltros. El fotut és que no poder atendre no és per excés de feina, sinó pel complicadíssim què és portar més d'un projecte alhora. La blocamenta no deixa fer-ne cap al ritme què cal, i les coses van leeentes.

La nostra feina és creativa, encara que ens hagin fet creure què no perquè n'hi ha molts més pintant dotzenes de quadres amb llac, niguls i cérvol per a botiga de mobles que no pas fent art.

El programari lliure hauria de permetre repartir feines, i així poder portar més projectes simultàniament, què el client vegi moviment. Però costa molt trobar col·legues amb qui confiar. Per un costat, tants anys de programari privatiu han fixat massa el tic «tot per jo» dels bitòlegs. Per l'altre, no és fàcil trobar gent creativa què no hagi de menester cap supervisió, perquè a la què et descuides se li escapa un llac, niguls i cérvol.

Molta sort, tens tot el què cal per a tenir-la --la sort no la regalen ;)