La pesca del salmón en Yemen

Escrit per Aaloy a 27 de December , 2007 a les 11:32 a.m.

Entre lectura informàtica i programació aquestes vacances he mirat de trobar un grapat d'hores per a la lectura lleugera. En aquest cas d'un llibre que vaig comanar del Circulo de lectores

La pesca del salmón en Yemen
Paul Torday
Ed. Circulo de Lectores
Traducció: Luis Murillo Font

El llibre és amable de llegir, cautivador en alguns aspectes i proper a la crua realitat política actual en altres. Tracta de la consecució d'impossibles, com la de la introducció de la pesca del salmó a un país com el Yemen. Té aquell puntet filosòfic que et fa pensar, però poc més. És un relat ben embastat, construït a base de cartes, e-mail i escrits al diari personal del protagonista, la qual cosa ens atraca als seus pensaments més profunds.

El llibre no m'ha desagradat, però de cap manera es pot publicitar com a satiric o humorístic. Es deixa lleigir i a cops et fa reflexionar. Una lectura per anar llegint en els interminables talls publicitaris que hi ha aquestes festes.

Si el trobau a una biblioteca o us ho deixen es pot llegir, però no en puc recomanar la compra.

2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Llibres i revistes

Propòsits pel 2008

Escrit per Aaloy a 23 de December , 2007 a les 6:03 p.m.

El 2007 ja fa les darreres i és temps de recapitulació i de pensar en quins són o poden ser els objectius pel 2008. La llista de propòsits convé que no sigui massa llarga, ja diuen que qui molt abraça poc estreny, però sí que convé que sigui ambiciosa, que motivi a fer coses.

Per mi el 2007 ha estat potser un any que podríem classificar de transició, han passat moltes coses i una de les més importants, que afecta a l'estabilitat laboral tindrà continuïtat dins el 2008 (esper!), dins l'àmbit tècnic el 2007 ens va permetre definir com seria l'arquitectura que volem utilitzar, i que també esperam que exploti dins el 2008. Supòs que per més d'un també ho haurà estat de transició, no oblidem que el 2007 ha estat any electoral i al Govern de les Illes i a molts d'ajuntaments s'ha canviat de color polític.

A la feina aquest 2007 ha estat mogudet, bàssicament per dos motius importants:

• Canvi de director financer. Encara que sóc una persona prou oberta als canvis aquest no ho vaig acabar d'entendre. Potser tenc massa implicació personal a l'assumpte, ja que a l'anterior director el coneixia des de feia temps i el tenc per una de les persones més íntegres, treballadores i amb una visió de les coses molt clara que conec. Els anys que he estat treballant amb ell n'he après molt, moltíssim, de com gestionar, de cultivar un esperit crític, de com es pot discrepar, discutir solucions i arribar a enteses... La relació d'amistat segueix i seguirà, però enyor la seva manera de fer les coses.
• Fusió amb First Choice. Segurament és una de les coses que més ha condicionat la feina dels darrers mesos. Pareix que entre els empleats de les dues bandes hi ha poca informació damunt el que pot passar i de les implicacions que això pot tenir a curt plaç. Com he dit abans el 2007 és de transició, sobretot perquè la gent està a l'espera de que les coses es defineixin al 2008.

A la part tècnica el 2007 ha suposat la consolidació de la feina amb Python i Django, consolidació que ha donat fruits dins el 2007 en forma de webs per l'empresa i fetes particularment i que esper que en doni molts més dins el 2008. Django ara per ara ja té gairebé tot el que necessit per fer el tipus d'aplicacions web que m'agraden. També el 2007 ha estat l'any del llançament de dos RIAs importants: Extjs 2.0 i Dojo. Encara que hi havia versions anteriors, la versió d'Extjs suposa poder fer aplicacions web on la part de presentació està gestionada per javascript. La combinació d'Extjs i Django és molt bona. Al 2007 hem començat a gratar a les possibilitats que té aquesta combinació, i esper que puguem veure aplicacions web realment espectaculars dins el 2008.

Pel 2008 tenc dos projectes que m'agradaria que prenguessin tota l'embranzida per fer-los una realitat: apsl i el nou blog de trespams.

apsl és un grup de desenvolupament web. Al 2007 hem començat a definir-ho i crear-ne la infraestructura, a poc a poc segons el temps i la feina ho deixaven fer. Parteix de la idea que el desenvolupament web actual i futur no és sols cosa del dissenyador o programador solitari, sinó que es necessita ja tot un conjunt de gent que treballi junta per aconseguir webs i aplicacions webs que sigui accessibles tant a les persones com als cercadors, sense oblidar que tot això necessita tota una estructura d'entorns de desenvolupament i producció que no se pot deixar de banda. I també en la idea de que els projectes, com passa en el programari lliure, poden avançar sense tenir que tenir a la gent fermada a una oficina, que el teletreball, amb petites dosis de presencialitat, serveix ben igual per dur a terme projectes i que aquest són tant o més controlables que si tens la gent a una oficina.

El nom pot ser tant "agrupació de programadors en software lliure", "advanced programming solutions on linux" o senzillament pensar que és un domini de quatre lletres, bo de recordar i de dir, que és fonamentalment com va sortir :) apsl vol servir també de marca paraigua, de manera que es pugui donar suport logístic i administratius a desenvolupadors, dissenyadors i tècnics que d'altra manera es poden trobar sols i sobrecarregats de feina que no els agrada. Moltes vegades he sentit parlar a companys de que feina mesos que havien d'haver presentat una factura a un client, de que no tenen temps de fer un pressupost, etc. És a dir, proporcionant la capa d'abstracció de la que parla Joel i al mateix temps no condicionar la llibertat que dona poder triar ells projectes en els que fas feina.

Al 2007 ens hem concentrat en crear l'estructura tècnica i legal necessària per donar suport a la idea: s'ha creat la web, s'ha definit el logo i la papereria necessària, s'han posat en marxa i configurat els servidors amb els serveis necessàris: apache, django, python, php, subversion, trac, correu, ldap, etc. etc. etc. mirant que tot pugui escalar fins allà on volguem i puguem. Al 2007 s'ha registrat la marca i el logo i iniciats els altres tràmits burocràtics. El tema de la marca era fonamental, ja que es vol basar tot el model de negoci en Internet, i la marca ha de ser un dels principals actius, i a la vegada és un dels temes més complexes, ja que el registre duu força temps, des de fa unes poques setmanes la marca ha estat definitivament reconeguda i concedida, així que el projecte té al manco les bases necessàries per començar.

Al 2008 m'agradaria poder consolidar el projecte: trobar prou finançament pel projecte que el permeti créixer, donar-lo a conèixer al teixit empresarial i començar a captar projectes importants que puguin determinar-ne la viabilitat. Els fonaments estan posats, crec que la idea és bona i necessària, el model de negoci pot funcionar i ara sols es cosa de poder dedicar-hi més temps per anar creant-ne l'estructura.

Del nou blog de trespams dir que la idea és substituir el Wordpress per un basat en Blogmaker, o el que és el mateix en Python i Django. Wordpress està molt bé, pero vull quelcom més, alguna cosa de la qual en pugui controlar les butzes i fer afegitons així com jo vulgui. Segurament amb Wordpress es pot fer, però vull que el blog es convertesqui també en un projecte mascota i per això n'he de poder controlar totalment el codi i el contingut.

En aquests moments la cosa ja està molt avançada, he creat un projecte a Google anomenat trespams, de manera que si algú vol mirar el codi, o fins i tot afegir-se al projecte ho podrà fer. Està completament basat en Blogmaker per ara, però l'he anat modificant per a que sigui l'aplicació en lloc d'un afegitó d'una web, adaptant-ho a la branca de desenvolupament de subversion de Django i modificant plantilles i codi relatius a la internacionalització. La idea és anar incorporant les correccions d'errors i codi no estrictament lligat a trespams a Blogmaker, però sense sacrificar la llibertat que em doni poder mantenir la meva versió del codi.

La conversió d'articles ja està acabada, els permalinks de Wordpress, comentaris i tracbacks es mantenen prou be. Les categories són un petit problema, però les he substituït per tags i la cosa pareix que funciona. Encara queda molta cosa a fer, però esper que al manco la part principal del blog pugui estar llesta a finals de gener del 2008, i a partir d'aquí anar publicant ja els pots directament contra el nou sistema.

Dos objectius ambiciosos, cada un en la seva pròpia mesura, un més social i econòmic, l'altra més tècnic i personal però amb la mateixa característica, el desig de que ambdós projectes puguin tenir èxit dins el 2008.

7 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica General

Un 14!

Escrit per Aaloy a 15 de December , 2007 a les 7:43 p.m.

No, no he tret una travessa de futbol, tampoc hi jug, així que seria un poc difícil, però l'alegria de veure un 14 no sé si serà comparable.

La cosa va anar així: se'n va demanar fer un resum que comportava fer una consulta d'agrupació a la base de dades més gran que tenim en Postgres, ja n'he parlat altres vegades.

Era una consulta damunt camps no indexats, així que ja vaig suposar que torbaria un poc, després de tot la darrera vegada que la vaig consultar una de les taules implicades tenia gairebé un mil·lió de registres.

La consulta va tornar uns quants centenars de resultats i torbà uns 50 segons en tornar la resposta. Vaig fer una consulta semblant damunt una de les altres taules i torbà un poc més, gairebé minut i mig, també lògic, ja que en aquest darrer cas la quantitat d'agrupacions a fer era molt més grossa i tampoc no tenia cap índex llevat del de la clau primària.

Content amb la resposta ho vaig contar als companys, i vaig fer un count(*) damunt la taula, un 1 i un 4, és a dir un mi·lió quatre-cents mil registres i la base de dades se les havia menjat com si res.

L'altra taula, la més lenta en tenia un parell més, gairebé dos mil·lions, però, un moment, va dir un dels companys, la primera taula hauría de tenir més registres que la segona.

I efectivament, és veritat, la ment a vegades veu el que vol veure, i allà on jo vaig veure un mil·lió quatrecents-mil registres i havia catorze mi·lions i busques de registres.

La base de dades va tan bé i dona tans poc problemes que no hem reparat cap pèrdua de rendiment i la màquina que la duu habitualment està al voltat del 0% de càrrega.

Postgres: capacitat per manejar grans volums d'informació? sí Problemes? zero Caigudes? zero Manteniment? zero.

No sabeu la tranquilitat que et dona una base de dades així.

5 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica

Projecte mascota: NDD

Escrit per Aaloy a 07 de December , 2007 a les 9:15 p.m.

Hi ha uns tipus de projectes, normalment petits, que serveixen per provar nous conceptes i idees, que els anglosaxons, sempre tan ocurrents amb els noms, anomenen projectes mascota: els pet projects.

Aquest tipus de projectes estan molt lligats als programadors que els fan, se'ls agafa "carinyo", a força de bregar amb ells provant noves idees. Els pobres però, també solen ser un conjunt de pegats, ja que no es caracteritzen per una arquitectura ben definida i elegant, sinó per ser un conjunt de proves de concepte i de noves rutines que el programador vol provar.

Aquests darrers dies he posat en marxa el meu pet project: a partir de la necessitat de refer una web he començat a desenvolupar el que serà el nou lloc web de No Diguis Dois. Té tot allò que el caracteritza per ser un projecte mascota:

• No hi ha implicació econòmica, la família és la família.
• Es fa a hores lliures
• Hi vaig provant tot el que se m'acud :)

La idea és acabar amb un lloc web on el grup pugui posar la seva biografia, cançons, fotografies i mantenir als fans al tanto de les seves actuacions.

El projecte correrà damunt Django, bé de fet ja corre, però sols a la meva màquina per ara ja que s'han de pujar molts continguts i m'ha servit per provar tot un grapat de pluguins i idees:

• Photologue: és una aplicació Django molt senzilla que s'integra dins l'administrador i que ens permet mantenir galeries de fotos. L'he adaptada un poc per a que estigui en català i per a que s'adapti a les meves necessitats, però m'ha estalviat molta feina, ja que tot el manteniment i les plantilles venen donades.
• jcarousel: Una vegada ja tenim les fotos convé presentar-les bé. Jcarousel és un afegitó per jQuery que ens permet mostrar galeries de fotos. Com que a més volia mostrar la foto en gran, he optat per l'estàndard
• ThickBox : No hi ha prou lloances per aquest afegitó de jQuery que és cada dia millor. En dues potades tenia connectada la galeria de jcarousel amb la presentació del ThickBox. L'exemple del jcarousel ha fet més nosa que servei ja que està molt lligat a mostrar sols una galeria, però sigui com sigui ara puc mostar diverses galeries de fotos i quan se'ns selecciona una passar a la presentació de ThickBox.
• He provat els inclusion tags de Django. Una virgueria de fa poc. El problema era que volia mostrar a cada plana contingut dinàmic i a la mateix vegada no perdre la potència de les vistes genèriques. Els inclusion tags permeten definir en dues potades tags per a la nostra aplilcació, de manera que ara tenc un {% show_components %} com a tag que em permet generar sempre que vulgui la llista de components. Això m'ha permès treballar amb sols amb una plantilla i que totes les altres n'heretin, fins i tot les vistes genèriques i disminuir l'acoblament de les aplicacions com photologue de l'aplicació que he generada per la gestió del lloc web de No Diguis Dois.
• També he fet servir el nou tag per les cachés de Django. Aquest tag ens permet definir una caché sols per un tros de la pàgina web. En el meu cas l'he fet servir per mantenir els menús, part dels quals es genera dinàmicament. El tema de les cachés en Django està força ben aconseguit, es pot cachejar part de la plana, la plana sencera, les dades, o qualsevol cosa que vulguem, ja que tenim accés a l'API, i no tan sols això, sinó triar si volem fer servir la memòria, el sistema de fitxer, la base de dades o el memcached per a gestionar-la.

Encara em queden força coses més a provar, com l'edició en línia dels continguts, però no sé si serà per aquesta versió. Ara els plans són sortir en quant tinguem llests els continguts i netejar un poc el codi i pujar-ho a un repositori subversion public, per si algun altre grup de rock ho pot aprofitar.

Supòs que la web es llançarà poc abans del nou disc, i esper tenir el codi prou netejat com per a poder-ho publicar en condicions. És el que té un pet project, que a la que et descuides te mossega els calçons.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Gestió de projectes

Foto del metro de Palma

Escrit per Aaloy a 02 de December , 2007 a les 4:28 p.m.

Si no fos pels edificis hauria dit que era la foto de l'entrada del metro de Palma d'Asima.

click to enlarge

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Conyes marineres

On són els programadors?

Escrit per Aaloy a 02 de December , 2007 a les 2:51 p.m.

L'altra dia a un dels fòrums on hi estic subscrit un dels participants em va demanar de publicar una oferta de feina per a un lloc de programació en Java/J2EE. L'oferta era per un lloc de feina a Sevilla i a més de l'experiència en programació J2EE el candidat tendria

"como responsabilidad el análisis y diseño orientado a objetos, patrones de diseño, modelado de bases de datos, integración de aplicaciones, gestión de rendimiento y profiling de aplicaciones, así como de calidad de procesos de desarrollo."

Després de la publicació de l'oferta de feina i després d'un parell de dies, aquesta persona es posà en contacte novament amb mi per dir-me que del més de mig centenar de persones subscrites al grup sols una havia demostrat interès per l'oferta de feina.

Aquest tipus d'històries és bastant habitual pel que es veu entre la gent que es dedica a la selecció de personal. Posen una oferta que consideren atractiva i després s'estranyen del poc interès que ha despertat l'oferta, del molt que costa trobar gent tècnica. Anem a pams:

Les ofertes destinades per a personal tècnic han de ser concretes. No sé perquè però sovint m'he trobat que la gent té por a presentar-se a una oferta de feina perquè no compleix un dens n-mil requisits que hi solen haver. A vegades les ofertes de feina pareixen cartes al reis d'un nin de vuit anys, s'hi posa de tot, sense prioritzar i sense cap tipus de criteri.

Si estam cercant un programador J2EE doncs convé que ens centrem en que conegui la tecnologia, en l'experiència (2 - 3 anys basta, més tampoc no garanteix res i eliminam candidats). Si consideram que és imprescindible també hi posarem els bastiments amb els quals feim feina a l'empresa i després com un "seria bo que ..." la resta. Per exemple, si cercàs un programador J2EE per fer feina amb el nostre grup demanaria experiència amb programació J2EE damunt Tomcat i coneixements d'Spring. Com a punts addicionals coneixements d'Hibernate, Acegi, Axis o XFire, haver treballat amb un control de versions y coneixements de Linux i Python. Però el focus principal estaria en el bessó del que s'està cercant. Després una vegada reunits els currículums ja se'ls podrà fer l'enquesta.

El segon punt important és indicar sou i horari. Darrerament estic veient que poques empreses posen el rang salarial que estan disposats a pagar. Això també frena als possibles candidats que ja estan col·locats a un altre lloc. Tenir que anar a una entrevista o actualitzar el currículum sabent que hi ha força possibilitats que el lloc de feina estigui més mal pagat que el que se té actualment no és motivant. Si la feina pareix interessant i a més el rang salarial està un poc per damunt que el que se cobra, doncs hi ha moltes més possibilitats de poder captar candidats que estiguin fent feina, i quan es cerquen candidats amb molta experiència aquests s'han de captar d'altres llocs.

El tema de l'horari també és important. Res motiva més que una oferta que digui "horari flexible", "possibilitat de teletreball" o que els divendres s'acaba al migdia. En un mercat on els rangs salarials són baixos i semblants a totes les empreses, el factor que pot diferenciar la captació d'un candidat o no són els beneficis addicionals que pugui aportar l'empresa. A igualtat de sou i hores, una empresa que faci jornada contínua segur que és molt més atractiva que una amb jornada partida.

La solvència de l'empresa també és un dels altres factors a tenir en compte. Si en lloc del típic "importante empresa de ámbito nacional" es pot dir el nom de l'empresa i aquesta té presència a Internet serà molt més atractiva pel possible candidat. De rebot podríem entrar aquí en l'apunt d'Enrique Dans, en el sentit que un blog corporatiu ajuda als candidats a fer-se una idea de l'atractiva (o no) que és l'empresa. No estic d'acord amb que un directiu pel fet de ser-ho tengui que tenir un blog, però sí que com a empresa es bo tenir un blog corporatiu un es pugui veure el rum-rum de l'empresa i la seva filosofia. En Joel Spolski pareix que ho té molt clar això: després de llegir els seus apunts a un li fan ganes de fer feina per ell.

En el cas de l'oferta d'aquest conegut no es deia ni el nom de l'empresa i a més l'adreça de contacte del seleccionador era una adreça de gmail. Bé, podria haver estat pijor i l'adreça ser de hotmail, però sigui com sigui són punts en contra de l'oferta i que no motiven a perdre unes hores actualitzant el currículum i a enviar-lo.

Per acabar un dels punts que al manco jo tenc en compte a l'hora de valorar una oferta és on és el lloc de feina. Que el lloc de feina sigui al centre de la ciutat on no es pot aparcar, o que estigui mal comunicat i tengui que perdre molt de temps en arribar-hi resten punts a una oferta. No serveix de res que una empresa pagui més si tanmateix després ho perdràs o en temps (o el que és el mateix en qualitat de vida) o en benzina, més l'emprenyo matinal de tenir que cercar aparcament. No diguem res si l'oferta, per molt interessant que sigui és a una altra ciutat.

L'empresari/cap típic està massa acostumat a valorar la feina, no per rendiment o projecte, sinó per presencialitat. És allò de que ja que no puc controlar la teva ànima controlaré el teu cos... Això implica que els candidats per molt bons que siguin estaran limitats als del propi entorn geogràfic o bé als que estiguin disposats a traslladar-se a viure a una altre lloc, i el treball que això representa sovint no compensa l'esforç.

És mal de fer trobar programadors? No ho crec, el que és mal de fer és trobar bones ofertes de feina.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica