Aquest dies estic participant en un curs de formació d'equips que organitza l'empresa per la que faig feina i una de les coses que hem fet ha estat passa un test per saber com ens classificam segons la PNL, a saber visual, auditiu o kinestèssic. El test que ens han passat em classifica com a kinestèssic, que el formador ha classificat com a "passador de pena", figura que en bon mallorquí representa a la persona responsable, que es preocupa pel seu benestar i pel benestar dels altres. Bé, no diré que no és cert :) El que sí es pot discutir però és la validesa d'aquests tipus de tests "del superpop".  A Internet és prou senzill trobar tests PNL per fer aquests tipus de classificacions i per exemple aquest em classifica com a una persona auditiva, encara que supòs que si vaig a un altre acabaré essent visual o vet a saber què. Tanmateix no deixa de ser un contrasentit que al curs se'ns digui que hem de fugir de les generalitzacions i una de les primeres coses que es faci sigui classificar la gent en grup, que vulguis o no són generalitzacions. Ara per ara encar és prest per saber que en sortirà del curs. Tenc l'esperança que el curs acabarà essent de formació d'equips i no de tècniques de manipulació d'equips, que per mi és molt diferent. Les primeres anirien encaminades a millorar la comunicació i a entendre els membres d'un equip, les segones encaminades a dur-los pel solc, i no és el meu estil. En tot cas, si acabàs en un curs d'aquest tipus, l'aprés serviria per a poder adonar-me de quan algú altre estigués intentant aplicar alguna d'aquestes tècniques damunt mi mateix. Ja es veurà. Per ara el més divertit són els 5 minuts de tai-chi i algunes pinzellades de transmisisó de coneixement. El pitjor és la sensació (serà veritat això de que sóc kinestèssic) de que el curs s'aprofitarà també per fer perfils dels assistents.

L'altre dia parlàvem amb la gent de Bulma damunt el paper que els LUGs com el nostre han de tenir a l'actualitat, on les qüestions tècniques relatives a la instal·lació d'aplicacions, al how-to del sistema operatiu, etc. han quedat gairebé superades per l'aparició de distribucions com Ubuntu que fan que la tasca d'instal·lació del sistema sigui trivial, i que a més mantenen una infraestructura de documentació i suport important. Els LUGs com Bulma a més de la tasca de suport i documentació, oferíen als seus socis i redactors la possibilitat de poder expresar-se, en un espai comú. Això fa un grapat d'anys, amb preus de alotjament que anaven per megabyte, la capacitat de poder fer divulgació sense malmetre la propia economia, era un valor afegit dels LUGs que no podem deixar de banda. Ara el preu dels servidors virtuals, amb Gigabytes d'espai no va més enllà dels pocs euros mensuals, no és gens difícil trobar allotjament gratuït amb prou ampla de banda i espai per poder montar un blog o una aplicació. La possibilitat a més de poder opinar de temes que van més enllà de l'objectiu social del LUG fa que els blogs hagin substituït als LUGs com a eines d'opinió. Els LUGs s'han de tornar a reinventar, perquè l'objectiu social és encara viu: transmetre els valors del programari lliure, el valors de compartir, el valor del codi com a mecanisme de transmissió  del coneixement. A més els LUGs com a organitzacions tenen la vessant social de posar en contacte gent amb inquietuds semblants, l'aspecte de relació social, de poder parlar amb gent cara a cara en quedades i reunions vàries, ... És tot un potencial humà i tècnic que no es pot deixar perdre. Donat que s'ha superat l'època de LUGs com a ajuda a la instal·lació, podem anar un pas més enllà i fer que els LUGs es convertesquin més en eines de divulgació i aprenentatge. Per una part potenciant les trobades amb estudiants d'informàtica, com les conferències periòdiques als instituts que fa Bulma, amb els professionals amb jornades i participació amb fòrums. Però podem anar un poc més enllà i començar a contribuir al món del programari lliure desenvolupant aplicacions. La tasca de desenvolupament, a més de tenir com a producte un programa lliure, té un altra vessant important, la de introduir pràctiques de desenvolupament en grup, tècniques de desenvolupament, la de demostrar com es pot desenvolupar programari en un entorn obert. Això ja es pot fer amb els projectes que hi ha escampats arreu, però la possibilitat de rebre el recolzament de proximitat que pot donar un LUG fa que aquesta experiència pugui ser molt més fàcil que incorporar-se a un projecte ja en marxa que es fa a milers de kilòmetres. Per mi doncs, els LUGs poden reconvertir-se en grups de suport a la programació, donant suport tècnic i humà al desenvolupament de projectes lliures, no sols per a treure programes, sinó per atracar la gent cap el món del programari. I això vol dir ajuntar tècnics, programadors, dissenyadors, testejadors i traductors, és a dir, a l'igual que l'etapa anterior, s'atraca el programari a tothom, i tohom hi pot contribuir, ja que si no pot desenvolupar sempre pot provar o crear la documentació. El factor diferencial de la proximitat i de la relació social marca la diferència entre el LUG i el afegir-se a un projecte del qual no es coneixen els membres. El LUG seria la porta d'entrada al desenvolupament i contribució al programari lliure de la mateixa manera que ho va ser quan el problema era fer la instal·lació del sistema operatiu.

Feia temps que anava darrera d'una utilitat com la que representa sqliteman i no hi havia manera: o bé les alternatives que hi havia no eren lliures o senzillament no compilaven al power pc, així que estic força content de poder fer aquest apunt: sqliteman és  un administrador gràfic per sqlite, que té el bàsic que se li pot demanar una eina d'aquest estil: arbre amb les taules de la base de dades, utilitats per la modificació de l'estructura de les taules, creació d'indexs, editor sql, resutats integrats, etc. que com dic, a més compila amb el meu PPC a la primera. Un administrador d'aquest estil particularment m'és molt útil, ja que tenc una forta tendència a oblidar-me dels noms que he posat als camps de les taules, i els administradors per línies de comandes fan que no pugui fer tanta via a l'hora de picar les sentències sql. Amb aquests entorns puc veure les estructures de les taules, crear l'sql i veure'n el resultat de manera ràpida. Això no lleva que sigui necessari saber fer anar un entorn de consola, és molt útil quan estàs accedint a bases de dades a servidors remots, però trob que els administradors gràfics de bases de dades són unes eines de productivitat importants. Per Postgres el gestor per excel·lència que faig servir és el pgAdmin, cada dia millor, però que té l'emperò de sempre anar un tant desactualitzat als paquets d'Ubuntu. És un poc més sofisticat que el sqliteman, per exemple te deixa veure a l'arbre els camps de les taules, però la idea bàsica és la mateixa: pots veure l'estructura de la base de dades, els camps i crear-ne sentències sql. Per cert, que qui es vulgui entretenir a provar GUI per sqlite n'hi ha una bona col·lecció, després que cada un trii el que li vagi millor i es posi els límits entre comoditat i llibertat.

Avui he rebut la darrera comanda d'Amazon. Darrerament el servei de correu s'està portant molt bé. Els enviaments m'arriben als quinze dies. Supòs que alguna cosa hi tendrà que veure que la gent cada cop escrigui menys correspondència ordinària i que ara el personal de correus tengui més temps per dedicar-ho a la paqueteria.

A Binissalem el que no he aconseguit encara és que me dugin el paquet a casa. Pareix que ho enviï a l'adreça que ho enviï mai hi sóc i tampoc no hi ha ningú per recollir el paquet. No em sap greu tenir-ho que anar a recollir si és un dia com avui que estic de vacances, però si no m'he d'esperar normalment fins al dissabte o demanar per favor que m'ho vagin a recollir. I quan l'avís t'ha arribat un dilluns esperar un dissabte és una eternitat!

Tres llibres nous per llegir les properes setmanes, que ara venen moltes festes i de les darreres lectures sols em queda ja el llibre de McConnell: sofware estimation, que ho vaig deixar momentàniament aparcat engatxat per "El Economista Camuflado" de Tim Hardford, que ha resultat ser una lectura del tot recomanable. Resumint, he rebut els següents llibres:

Software requirements

Ed. Microsoft Press Karl E. Wiegers - ISBN 978-0-7356-1879-4

Peer Reviews in Software

Ed. Addison-Wesley Karl E. Wiegers - ISBN 0-201-73485-0

Refactoring Databases

Ed. Addison-Wesley Scott W. Ambler i Pramond J. Sadalage

El primer, sofware requirements, l'he comprat per tenir una visió sistemàtica del que representa fer l'anàlisi de requeriments d'una aplicació. Tothom que hagi programat per un tercer sap què és fer l'anàlisi de requeriments i qui més qui manco té la seva manera de fer-ho. M'interessa tenir la visió d'un tercer en el tema.

Peer reviews

ve de la lectura del llibre de Robert L. Glass "Facts and Fallacies of Sofware Engineering", en un dels fets, Glass afirma que la revisió de codi pot eliminar fins el 90 % d'errors abans d'anar a la fase de test. Em vaig quedar amb moltes ganes de saber-ne més, i com que Glass recomana molta bibliografia a cada un dels seus fets i falàcies, doncs vaig poder anar directament a la font.

Refactoring Databases és la continuació de Refactoring, improving the design of existing code

, al igual que el primer està editat en tapa dura i a més es presenta com a un llibre de referència. La refactorització de les bases de dades és tant o més interessant que la refactorització del codi, però m'atreviria a dir que és encara més delicada pel que representa d'estar tractant amb un dels bens de les empreses: les seves dades, i també una de les que més alegries ens poden donar, ja que una refactorització sovint pot anar acompanyada d'un augment del rendimento o de la capacitat de guardar i tractar la informació d'una manera que no es podia fer abans de la refactorització.

L'euro en aquest moments està molt bé per anar comprant llibres, em sap greu per la gent que es dedica a l'exportació, però a mi ja m'està bé que estigui així.

Fer aplicacions multi-idioma és emprenyívol, molt emprenyívol. S'ha de tractar per una banda la traducció dels texts, i sovint s'ha de treballar també amb la localització de la informació, és a dir, en l'adaptació dels continguts a les peculiaritats de cada idioma. El primer problema és bàsicament tècnic, el segon ja requereix d'un coneixement més profund del llenguatge i de la cultura cap a on ens adreçam. A Java la part de traducció dels missatges es tracta a partir d'arxius de recursos, és un mètode senzill, basat en text i amb un seguit d'utilitats de tercers per fer més senzilla la traducció. Tot i permetre treballar amb un repositori de control de versions, fer aplicacions web multi-idioma en Java no és gens net. Per altra banda amb Python i moltes aplicacions  fan servir gettext per tractar amb la internacionalització d'aplicacions. En aquest cas m'he trobat que les eines que tenim al nostre abast són molt més potents de les que havia trobat per Java. De les que he provat la que més m'ha agradat és el Kbabel, del projecte Kde, ja que a més d'una interfície cuidada, integra diccionaris, traduccions automàtiques basades en el que ja hi ha, gestió de catàlegs, integració amb svn i cvs, i un llarg etcètera que encara estic descobrint. Per la seva banda Django té força ben resolt el tema de la internacionalització mitjançant la utilització d'un conjunt de llibreries per gettext i utilitats per extreure les cadenes a traduir i generar el corresponent catàleg de missatges. Si ho integram amb el projecte Babel, també fet amb Python, tenim una combinació més potent de la que duu de sèrie Django, ja que permet identificar millor el que volem traduir, ja que Django per defecte tracta projectes sencers. El que sí m'he trobat és amb un problema amb Django, la internacionalització i les cachés de pàgina. No distingeix entre pàgines que estiguin en el mateix lloc però que estiguin en diferent idioma si no és canviant-ne la URL. La solució pareix prou senzilla: canviar el codi de generarció de claus de la caché per a que tengui sempre en compte el llenguatge, i sols implica canviar dues línies a Django. Una altra opció és utilitzar un middleware per canviar les claus de les cachés pel nostre lloc web, implica, però que no podrem gestionar el temps de caché per pàgina, sinó que tirarem de la caché global. Una vegada resolts aquests entrebancs, que supòs que s'aniran millorant així com més gent de parla no anglesa utilitzi Django, la incorporació dels elements d'internacionalització a les nostra aplicació web Django és força senzilla, i fins i tot està preparat per tractar amb casos de plurals complexos o girs diferents en un o altre idioma. Per saber-ne més:

• Tutorial de Sun
• The localisation guide.
• Gettex, informació de la Wikipedia
• Gettext, el programa.
• Django i18n
• Integració de Django i Babel

Eines i utilitats:

• Zaval, editor de recursos per Java
• Resource boundle editor, un altre editor
• Kbabel, editor d'arxius po de KDE
• GTranslator, editor d'arxius po de Gnome.
• poEdit. I un altre editor d'arxius po
• pootle. Editor d'arxius po basat en web.

Vaig demanar un parell de dies de festa per mirar de sobreviure a la festa del vermar, que un ja té una edat i sols substituir la feina d'oficina per anades i vingudes passejant ja em deixa esgotat.

Les festes amb infants són unes altres festes: el ritme no ho imposes tú,  t'ho imposen ells, així com l'horari en el qual es poden fer les coses. Els fideus del sopar a la fresca d'enguany sortiren prou bons. No massa coents, al manco fins la cullerada que feia cinc o sis. L'amo En Miquel té tot una tècnica per això del coent. Per controlar la quantitat que li posa fa un calderó de brou bullint els pebres coents. L'anys passat de coents que eren no t'hi podies atracar, enguany els bitxos tenien menys força.

El sopar a la fresca és temps també de xafardejar amb els  veïnats, entre remolcada i remolcada em vaig assabentar que una periodista havia tancat el negoci de Paco Pol, el meu amic artesà sabater.  Obviament l'emprenyadura de Paco era justificada, ja que el negoci està ja prou fotut de fer anar, per a que per mor d'un titular erroni la gent es pensi que ja no t'hi dediques. La vida de l'artesà és dura, però no, no tanca, encara hi ha Paco per estona, calcant a nombroses agrupacions de ball de bot de l'illa, i fent sabates de les que a mi m'agraden, per a peus amples i de pell.

Entre passejada i passejada també hi ha temps per la lectura. Aquests dies estic llegint "El economista camuflado" de Tim Hardford en una edició de Planeta per a Círculo de lectores.  Estic just a le meitat de les més de tres-centes pàgines del llibre i tot i el cansament que duc acumulat per mor de les festes, vaig trobant estones per a dedicar-hi. Hardvord te mostra com pensar en l'economia d'una altra manera, com factors que s'interrelacionen en la complexitat de la societat. Ens explica conceptes com la fixació de preus,  la relació de l'economia i els embussos de tràfic, el perquè els bancs tenen els macro edificis que tenen o perquè la sanitat americana està tan burocratitzada. Tot ho explica en termes econòmics però totalment entenedors.  Esper que la resta del llibre estigui tan bé com el que duc llegit.

Entre festes i lectures he dedicat poc temps a la informàtica, sols un parell de proves bàsiques quan Juan em va dir que finalment s'havia posat en producció un mòdul per la part d'agències. Aquest mòdul s'integra dins la web principal i té com a fet diferenciador que està desenvolupat totalment amb Python i Django. Ja havíem fet algun experiment amb aquesta tecnologia, però amb aquesta posada en producció es pot dir que s'han acabat els experiments i que es pasa a integrar Python i Django com a un element més de desenvolupament i productivitat.

Som conscients que és un risc, no per la tecnologia en si, sinó per a que pot venir un il·lumiat/consutor dient que estaria millor en EJB3-chupiwais. Afortunadament hi ha molts casos d'èxit per mostrar i molts amb una quantitat de visites que ja voldrien la majoria de webs on-line.

Fins ara cada vegada que ha vingut algú a dir-nos el que havíem de fer, resultava que ja ho feiem amb escreix, l'equip es prou àgil per a permetre una evolució ràpida en les tecnologies i amb moltes ganes d'aprendre. Si sumam això a que hi ha tecnologies que veus que et faciliten la vida més enllà del que pugui dir l'expert de torn, abraçar les novetats que aporten valor al negoci no és tan complicat com molts ens volen vendre.

Aquest cop crec anam fins i tot més endavant, però amb una postura molt segura i raonada. La capacitat de poder fer modificacions ràpid i de respondre a les necessitats del negoci en dies i hores i no en mesos ens ha fet evolucionar cap a aquestes tecnologies, sempre es pot millorar, però ara per ara és difícil trobar una combinació millor que la que estam fent servir.