Articles
Linux per infants
Escrit per Aaloy a 25 de March , 2007 a les 5:11 p.m.
Aquesta setmana hi ha dos apunts interessants de Ricardo Galli i Pep Torró damunt Linux i els infants, molt convenients de llegir per tots aquells que teniu infants i voleu iniciar-los amb la informàtica. Des de fa molt temps els meus menuts que ara tenen 6 i 3 anys fan servir GNU/Linux, una Ubuntu concretament. Cada un amb la seva compta d'usuari i identificats amb nom i clau, i tenen ben clar qui ha entrat amb quin usuari. El menut va començar a conèixer les lletres per la necessitat de posar el seu nom i la seva clau (fàcil, això si). El major ja és capaç de crear accessos directes, canviar les barres de menús, i adonar-se'n quan el nom d'un programa no correspon amb el que diu la icona i canviar-ho. Ambdós no tenen cap problema per arrencar el Pingus amb l'Alt+F2, posar el nom i executar. El el cas del petit és més sorprenent encara, ja que ha de fer servir les dues mans. Iniciar l'OpenOffice no és cap problema, imprimir tampoc... Fins i tot han començat de crear-se els seus propis nivells de Pingus, i això quan no estan posant icones vàries a l'escriptor, jugant amb el breakout o el gcompris, per exemple. Sovint he vist als pares no dexar emprar l'ordinador als nins perquè tenen por de que aquest l'espenyi, de que puguin esborrar alguna cosa imporant o que ho deixin penjat. Ordinadors de pares amb Windows, s'entén. Als meus fills Linux els ha donat una llibertat en la que no sé si n'Stallman hi havia pensat: la llibertat d'experimentar sense por. De tant en tant, quan han canviat tat la configuració que fins i tot a mi em resulta difícil saber on han posat els programes, desfer els canvis és tan senzill com esborrar-los el seu directori d'usuari per a que puguin començar de nou. Tenc la tranquilitat que encara que tota la família hi tengui coses a l'ordinador, res del que puguin fer tendrà conseqüències per l'estabilitat de l'equip i pels documents que hi ha. Fer que els nostres fills facin servir GNU/Linux vol dir educar-los sense por a la informàtica, sense frenar-los en la seva experimentació. La informàtica els motiva a aprendre més coses: a llegir per saber què diuen els programes, els estimula la memòria quan han de recordar com es feia tal o qual cosa amb el processador de texts o com es posava el joc del senyor de la patata. Sovint no fa falta ni anar a jocs especialment indicats per als infants, ja que tot el que hi ha al voltant d'un escriptori Linux és prou estimulant per ells com per animar-los a descobrir coses i experimentar. I de retruc, els pares tenim una eina molt poderosa: l'amenaça del canvi de password! XDEnllaços citats
3 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica
Comentaris
1 Comentari de morenosan a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
El tema que como padre no tengo claro es el del acceso a Internet.
Y volviendo al tema del post será interesante ver que pasará cuando los tuyos descubran el concepto de "local exploit" :-)
2 Comentari de FrIkI a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
:D M'has recordat la quantitat d'hores que em vaig passar 'trescant', sense obrir cap joc, quan era menut (ara ho seguesc fent, però ja és una altra cosa). Bé, no era tan menut com els teus dos, clar...
És prou excitant veure com pots fer coses per tu mateix, 'arreglar' lo que 'espenyes', veure que quan una cosa no fa el que vols és perqué no ho has fet com cal, que es fa d'una altra manera i descobrir 'racons' de l'ordinador que fins ara no havies vist mai, però que sempre havien estat allà.
M'agradarà d'aquí a uns anys veure les diferències entre els joves que han crescut amb sistemes privatius i els que no. De ben segur que tenir a l'abast des de ben menut una eina tan estimulant com un pc ha d'ajudar molt...
Ah! I tenir algú que ens pugui solucionar la papereta quan ha hem fet algun desastre i no l'hi trobam remei de ben segur aporta molta tranquilitat i certa llibertat a l'hora de culejar.
Ja ens informaràs de com segueix la tropa ;-)
3 Comentari de aaloy a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Lo del "local exploit" em preocupa, ja que tant un com l'altre volen intentar esbrinar la meva clau basant-se en el que saben de les seves. XD
El tema Internet és quelcom que va sortint també entre amics, coneguts i saludats, però en el meu cas és un poc millor de controlar, ja que normalment els tres som a la mateixa habitació fent anar els ordiandors. La cosa canviarà segurament quan cresquin, però esper poder-los haver ensenyat abans què s'ha de fer i el que no s'hauria de fer.
Supòs que hem d'ana arcualitzant les històries de les nostres mares i padrines, de "si algú te diu que pugis a un cotxe..." etc. al món d'Internet, i sobretot cultivar-los l'esperit crític. Díficil, molt difícil en els temps que corren.