No me duc bé amb els mòbils

Escrit per Aaloy a 23 de September , 2006 a les 4:02 p.m.

Sovint en el nostre tracte amb usuaris de programes i ordinadors, ens trobam amb gent que diu no dur-se bé amb la tecnologia, que tenen la impresió que el món informàtic se'ls hi gira en contra. Sovint són els mateixos que juren i perjuren que l'ordinador o el programa fallava abans de que arribàs el tècnic. He de dir, que encara tenc un fort grau d'empatia amb aquesta gent, jo me duc molt malament amb els mòbils.

He de dir que no tenc mòbil propi, tampoc ho necessit. Tenc mòbil de feina per necessitat, però la veritat és que m'estim més la comunicació per correu electrònic, trob que interfereix menys en la vida del personal i està desprovista de la urgència que implica tenir que atendre a un aparell que està donant la murga amb els sons més insospitats.

Potser per aquesta raó els mòbils no se porten bé amb mí, jo no els aprecio i el sentit poètic de la vida fa que pugui dir-se em retornen aquets menypreu. I és que me n'ha passat de tot un poc amb distints models de mòbil. Vaig tenir un Nokia que es desbloquejava tot sol quan el duia dins la butxaca. En una ocasió vaig omplir tota la bústia de veu d'un conegut quan el mòbil es va desbloquejar i va cridar-ho (tota una combinació de coniciències, no?). Vaig tenir un Blackberry que es quedava penjat. Puc dir que fan servir Java perquè n'he vist els errors que dóna. Un Siemes també es bloquejava de mala manera, funcionava, podia fer cridades, però no les rebia. El Nokia que tenc ara té el costum de queixar-se de que els arxius de so estan corruptes si no l'apag de tant en tant, amb la qual cosa, quan me n'adono, la gent es queixa de que no atenc les cridades, cony! si no las sent! Aquest Nokia, però pareix que ja s'ha cansat de mi, ahir al sopar a la fresca va decidir que la meva tarja, la tarja de l'empresa, no era del seu agrat, i als voltants de les deu i mitja va decidir que volia una altra tarjeta que no fos la meva. D'això en dic posar-se de vaga!

Tampoc és que els tracti malament, els faig servir poc i no sóc gens amic de personalitzacions, policoses i demés mandangues. Potser per això es deuen estimar algú que els tracti millor, que estigui per ells, que els tracti com a una extensió de la seva persona, com fan la quitxalla i mobifílics varis.

Quan m'invaeix la vena científica pens que potser el meu camp electromagnètic i el dels mòbils no són compatibles, que s'espatllen perquè estic sempre envoltat d'ordinadors i interferències electromagnètices, o perqué simplement un any o dos és el temps entre fallades mig que tenen els mòbils actuals. Sí, potser, però a mi m'agrada més l'explicació poètica: els mòbils es reblen davant un usuari que sols els fa servir l'imprescindible, que s'estima més el correu electrònic i escriure al blog que parlar per telèfon i protesten per aquest us. No volen ser mòbils objecte, és la rebelió de les màquines!

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)

D’enveges i males llengües

Escrit per Aaloy a 13 de September , 2006 a les 11:16 a.m.

A la revista Arròs amb Salseta, la revista local de Binissalem, surt aquest mes un article d'opinió d'allò més sucós. Es tracta de d'un tal Toni Servera, "es guixaire", que fa saber públicament que encara que s'ha separat de l'al·lota i que tot i que tenien el pis a mitges, avisa de que la rumorologia que corre de que li prendran el pis es falsa, i que "Gràcies a Déu, mail li han faltat doblers per pagar res".

Particularment m'ha sorprés l'anunci. És ben curiós veure una cosa així a una revista, encara que sigui de poble. Ara també he de dir, que aquestes coses sols poden passar a un poble, on un sector de la població tendeix a "fer els comptes" a la gent. No em puc imaginar com n'ha arribat a ser de molest per aqeust home que n'hagi tengut que fer un comunicat públic a la revista. Les xafarderies als pobles sempre han estat a l'ordre del dia, rumorologia a més estil "reallity show". Potser ara amb tots els serials que hi ha la cosa s'ha apaivagat un poc, però a molts pobles encara ens podem trobar amb els envejosos/es que aprofiten qualsevol cosa per fer safreig.

Bé, als pobles i a la blogocosa. Des de que Ricardo i companyia van posar en marxa el menéame, ja no sé quantes vegades ha tingut que sortir al pas d'acusacions de tota mena, algunes personals, algunes atacant la feina feta. La majoria sense cap justificació o amb justificacions peregrines, fruit de l'imaginari esquizofrènic del qui les fa, i sense més fonament els xafarders que han fet que mestre Toni Servera publicàs el seu escrit a l'Arròs amb Salseta.

No puc entendre fins a quin punt arriba l'enveja d'alguns i més amb una cosa com el Menéame, que té el codi font a disposició de qui el vulgui, i que per tant, si no t'agrada sempre pots montar-ne el teu propi xiringuito. Però clar, no és cosa de que t'agradi o no, pareix que la cosa és que com que el que hi ha funciona, el que s'ha de procurar és desacreditar-ho, bé com a concepte bé mitjançant atacs personals. Tan difícil és alegrar-se de que una cosa funcioni? Per què hi ha gent que no està contenta quan els altres tenen una bona idea? Per alguns la idea de blog, de participació, és més aviat la de la peixeteria/perruqueria/forn del poble, és a dir, com a fòrums on deixar anar tota la seva mala llet, això sí sempre disfressada de un "no és que vulgui criticar, però ...".

2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica