L'altra dia em vaig veure amb la necessitat de gestionar l'alta d'una marca comercial, així que vaig demanar consell a "un que en sap" i em vaig dirigir cap a la web de la oficina española de patentes y marcas, és a dir, http://www.oepm.es/. La web es veu força bé amb Firefox, Mozilla i Konqueror, així que vaig dirigir-me cap a la part de tramitació de marques. Sols entrar ja veig l'avís de que és necessari Windows 98 o superior i IE 5 o superior. Bé, no cal dir que tenc un sistema operatiu i un navegador molt superior als que es requereixen, així que cap endins...! Al quart pas la cosa pintava malament, em demanà un codi i una descripció que després de cercar-ho a l'ajuda tecleig, però no, per a que el codi sigui vàlid ha d'anar a pitjar un botonet que obre una finestra, que mostra els codis i que té errors de javascript i no funciona! Encara que tanquis la finestra i posis els codis que volies seleccionar a mà no hi ha res a fer. És el típic problema que es podria evitar fàcilment bé fent el javascript compatible amb qualsevol navegador, que tampoc és cap cosa de l'altra món la pantalleta. O millor fent un altre tipus de selector, per la cinquantena de codis que hi ha un listbox era més que suficient. Amb el Konqueror la cosa va anar bé i ja em veia al pas set, al darrer de tots i vaig pitjar el botó d'enviar. Fotut! No surt res, ni cap avís, ni error, ni res! Ara no sé si la meva solicitud ha estat registrada o no. Sospit que no, ja que no m'ha arribat la documentació que se suposava que m'havien d'enviar per e-mail. Em vaig queixar del fet de no poder haver pogut registrar la marca i manllevant la comparació a Benjamí de que la cosa era semblant a no deixar-me comprar a un super si no duia unes determinades marques de sabatilles. La gent del resitre de marques he de dir que va respondre ben aviat al correu, enviant-me cap al suport informàtic i després aquest adjuntant-me les condicions d'operació del servei que ja havia llegit a la web. Amb un altre e-mail em vaig lamentar que l'administració pública no fes les web més d'acord amb els estandards. La resposta va ser l'agraïment per l'error reportat. La veritat és que no tenc cap queixa ni una del personal administratiu ni tècnic de l'oepm, els correus que ens hem creuat han estat d'allò més políticament correctes i atents i les seves respostes sempre han estat molt ràpides. El fotut però és que m'ha obligat a engegar i fer servir per primera vegada en gairebé un any l'ordinador que tenc amb Windows i que fins ara tenia per fer la declaració d'Hisenda. No era necessari, si el senyors que vàren crear l'aplicatiu ho haguéssin provat mínimament amb un grapat de navegadors hauren pogut trobar fàcilment els errors i corregir-los, però no, era més fàcil posar un avís a la web que fer la feina ben feta! Què dirieu d'un arquitecte que fes un edifici públic i que us obligàs a entrar a les cases per la finestra? O que fes les portes tan estretes i reduïdes que tothom de més de 30 Kg tengués deficultats per entrar-hi? No és llògic, no? Per què a la web si, per què es posen avisos de NO compatibilitat en lloc de fer bé la feina?

Dur un projecte informàtic de programari no és una tasca senzilla. Una de les majors dificultats que hi ha és poder mesurar el que es fa, de tal manera que la feina feta pugui servir per alimentar a nous projectes i fer-ne una estimació millor. Per fer el seguiment dels canvis i controlar les distintes versions  des de fa molt temps disposam d'eines molt potens com el cvs o subversion, però a més cal tenir actualitzada la documentació, gestionar les incidències, saber ràpidament què queda per fer, el nombre d'errors detectats, la prioritat d'aquest errors, ... I encara més, convé poder tenir informats als nostres usuaris del que s'està fent. Fins ara aquestes tasques les podiem dur de manera independent amb un wiki per la documentació i el dotproject per la planificació del projecte i el control d'incidències. El problema, però és que aquestes eines no estan ben integrades i encara que ser aplicacions web facilita el poder enllaçar fàcilment d'una a l'altra no s'integren entre sí. Des de fa un temps hi ha un nou projecte anomenat Trac  que integra en una sola eina totes les característiques que necessitam per als nostres projectes:

• Integració amb subversion
• Wiki per la documentació.
• Gestió de tickets amb capacitat de personalització dels elements.
• Gestió de projectes basada en fites.

Una de les característiques que més m'han agradat és la part de seguretat i permisos i la possibilitat d'utilitzar agregadors rss per estar al tanto dels canvis de manera automàtica. La integració amb subversion arriba a l'extrem de poder tancar tickets des dels comentaris que es fan en les integracions. Per la gestió de projectes que no siguin de programari no té massa sentit, segurament el dotproject és molt més potent i complet, però, per mi gestionar un projecte de desenvolupament de programari  el Trac és molt més eficaç, ja que integra en un únic marc les eines que més es necessitaran i sobretot perquè fa fàcil i còmode dur el seguiment del projecte. L'emperò és que ens hem d'acostumar a treballar amb fites i en cada fita definir en forma de tasca tot el que s'ha de fer, i a un nivell de detall tal que sigui possible que un programador agafi la tasca i la tanqui. D'aquesta manera aconseguirem saber en tot moment com va evolucionant el nostre projecte i sobre tot, saber què queda per fer. Ben pensat, a més, pot ser una de les eines més potents que ens podem trobar si volem optar per solucions de teletreball...

La Comunitat del programari lliure no deixa de donar-nos sorpreses i alegries. De la llista de Django m'ha arribat un enllà a un arixu de resaltat de sintaxi per les plantilles de Django http://www.vim.org/scripts/script.php?script_id=1487 d'un tal Dave Hodder.

Aquest home supòs que deu estar utilitzan Django pels seus desenvolupaments i fent servir Vim com a editor. Com que li era útil doncs ha creat la utilitat i l'ha posada a disposició de la comunitat per a que tothom se'n pugui beneficiar. És l'esperit del programari lliure!

Llegint l'anunci al meneame i l'entrada de kexi 1 dins la distribució d'aquest paquet ofimàtic vaig enrecordar-me d'un tema que sovint em preocupa: la utilització de les fulles de càlcul com a bases de dades. És a dir, per mi per pròpia definició, una fulla de càlcul té sentit quan s'espera fer algún tipus d'operació amb les dades que conté, però quan sols serveix per que s'utilitzi l'estructura de files i columnes per fer de repositori ràpid de dades sovint em dona que pensar. Kexi és un projecte per a callar la boca a aquells que ens diuen que en aquests moments no hi ha res semblant a Access per Linux, sols per això potser s'ho val, i segur que amb el temps superarà llargament tot el que poguem trobar a l'Access. Personalment sols la idea de tenir un Python com a llenguatge d'script ja em dóna més garanties que no el que té la competència. El problema fonamental, però és que tot aquest esforç rarament es veurà recompensat en una utilització d'aquest producte per part de l'usuari mig. L'usuari mig ja se les arregla amb les fulles de càlcul. No ha de pensar en cap model relacional. Pot obrir una fulla, omplir-la de dades i anar fent. Fins i tot conec gent que es dedica professionalment a la informàtica i la seva idea màxima de magatzem de dades és un full de càlcul, perquè ja va prou bé. Això, però a la llarga suposa un problema tant per l'usuari com per l'empresa per la que fa feina. M'explicaré: El model relacional i la normalització de les bases de dades té com a objectiu que no es perdi informació a l'hora de modelar les dades i que aquesta informació no estigui duplicada. Aconseguir això amb una fulla de càlcul és complexe, ja que no estan pensades precisament per això. Està clar que cada vegada les fulles de càlcul incorporen capacitats de filtratge i cerca, més pròpies de les BD i segurament perquè algú se n'adonà que una de les màximes utilitzacions que ens feien els usuaris era aquesta. El problema, com dic, és que la gent té tendència a pensar en els fulls de càlcul com a parimera opció, sense plantejar-se si és una bona solució a mig o llarg plaç. I si ja no es plantegen això, ja no podem ni arribar a somiar que es plantegin si un motor de base de dades seria millor que les bases de dades planes. I clar, llavors venen els problemes.

• Informació duplicada, no mantinguda i repartida per infinitats de fulls de càlculs, repartis a la seva vegada per tots els ordinadors de la companyia.
• Dificulta pel saber qui té dades personal amagatzemades dins un full de càlcul. Això a la llarga pot comportar un problema importat davant l'agència de protecció de dades, ja que són fitxer de dades i com a tal s'haurien de tenir controlats. Imaginem per exemple que algú d'un gabinet mèdic duu la llista de les seves visites dins el full de càlcul. Com podrem garantir que tengui les "mesures de seguretat suficients"?. Si als cinc minuts de cercar per internet podem trobar com botar-nos l'encriptació d'un Excel. I no parlem ja de les còpies de seguretat ni registre dels acessos al sistema. Les fulles de càlcul no són per això!
• Dificultat per compartir i mantenir les dades. Les fulles de càlcul no són multiusuari, compartir les dades implica sols deixar-les en un directori comparti i sovint vol dir que s'envia per correu tota la fulla de càlcul. Què passa quan tenim les oficines connectades per una WAN? Doncs que hi ha tendència a compartir directoris sols per poder accedir a dades amagatzemades dins fulles de càlcul.
• Incapacitat de créixer. La quantitat de files que pot manejar un full de càlcul és molt limitat si ho comparam amb el que pot manegar un gestor de BD mitjà.
• Rendiment. He vist gent amb fulls de càlcul de fins a 30 MB de dades queixant-se perquè del lent que carregava l'aplicatiu. :(
• Seguretat. L'accés a la informació no està restringit de la manera com ho està una base de dades. És molt més bo de fer perdre informació, o que s'enviïn per correu electrònic les dades de l'empresa.

Tècnicament existeixen bones solucions per evitar aquests problemes. Sols fa falta dedicar un petit servidor amb espai suficient, posar en marxa un motor de base de dades (MySQL, Postgres, Firebird, ...) i donar-hi accés als usuaris. Els ISP ja tenen el tema del MySQL i el Postgres molt automatitzats, així que hi ha eines que ens permetran donar comptes d'alta molt fàcilment. Amb això tenim resolt el problema de la còpia de seguretat, de saber que tot està centralitzat i que de ser necessari es pot fer una auditoria del que hi ha per poder complir amb la llei. A més serà molt més bo de fer compartir informació entre usuaris, ja que sols es necessitarà podar-los accés al la BD de l'altra i en les condicions que nosaltres volguem. L'accés a les dades es pot fer a partir d'aplicacions web, o gestors més sofisticats si us agraden més les aplicacions de consola ( l'Squirell sql client a mi m'agrada especialment), gestors més orientats cap a l'usuari final com el mateix kexi o el gestor de l'OpenOffice, i si m'apurau qualsevol gestor que us agradi o agradi als vostres usuaris i que pugui connectar-se mitjançant ODBC o JDBC. Sigui com sigui és important fer pedagogia del que és una base de dades, de quan s'han de fer servir i del perquè les fulles de càlcul no haurien de fer-se servir com a magatzem de dades. Al mateix temps cal estar preparats per oferir una alternativa a l'usuari que li permeti seguir arreglant-se-les com sempre, però a més sabent que les seves dades estaran més protegides. Els nostres usuaris han de ser conscients de que les dades que manegen són part vital de l'empresa i que per tant no s'han de tractar amb frivolitat. Com a informàtics som responsables de donar-los l'ajuda i les eines que calguin per a que els nostres usuaris puguin fer la feina de la millor manera possible, però en aquests joc tots hi estam aficats, i per tant des de l'empresa s'ha de potenciar la utilització responsable en el maneig de les dades. Des de fa molt de temps, poder controlar les dades no és un problema de costs, gràcies als motors de codi obert tenim la possibilitat de gestionar millor les dades de la nostra empresa a un preu molt més baix que el que comporta fer servir fulls de càlcul o bases de dades planes [1]; és un problema de concienciació, de pedagogia, de voler fer les coses bé! -- [1] No ja pel cost en llicències, sinó pel cost que implica tenir que mantenir distints arxius amb les mateixes dades, pel cos d'integració de les mateixes, pels errors associats a tenir informació duplicada, etc.

Aquest és el darrer assaig de Joel Spolsky que podeu trobar a  http://www.joelonsoftware.com/articles/DevelopmentAbstraction.html. Com la majoria d'assaig d'aquest autor és molt encertat i ens fa reflexionar damunt la complicació que té dur un negoci de programació i la capa d'abstracció necessària que hi ha d'haver entre el negoci mateix i els programadors per a que aquests darrers puguin fer la seva feina. Aquest conecepte es repeteix també a altres capes del desenvolupament informàtic. La figura del cap de projecte, per exemple, ha de servir també da cap d'abstracció entre els programadors i les complexitats polítiques i empresarials del projecte, essent una de les seves tasques principals la de permetre fer feina i aïllar a l'equip de programació de les n-mil reunions que hi pot haver, de les cridades dels clients, de les cridades dels caps... Si això s'aconsegueix el projecte pot avançar, en cas contrari s'acaba en un entorn de feina on les contínues interrupcions i les desconnexions [1] forçades fan pràcticament impossible fer feina productiva. -- [1] De l'estat de quasi-beatitud que es necessita per programar de manera efectiva.

L'altra dia i al segon intent, vaig rebre la darrera comanda que havia feta de llibres. En aquests moments estic llegint el que possiblement sigui el més interessant del que vingueren en la comanda "The design of everydaty things", de Donadl A. Norman, editat per Basic Books. És un llibre en format butxaca amb una curiosa cafetera per portada. Abans el titol de llibre era The psychology of everyday things, però pel que pareix els llibreters ho catalogaven malament :) El títol de totes maneres es presta a confusió, pareix que ha de ser un llibre de diseny i realment és un llibre damunt d'usabilitat. Està clar que usabilitat i diseny són cosines germanes, però en aquest llibre no aprendreu a dissenyar interfícies d'usuari o objectes quotidians sinó un estudi de com reaccionam davant els objectes, un estudi d'objectes des del punt de vista de la seva usabilitat i des del punt de vista de l'usuari que l'ha de fer servir. L'entendre com reaccionam davant les coses quotidianes ens servirà molt a l'hora de fer aplicacions informàtiques que s'adaptin a l'usuari, que no li donin sorpreses, que siguin fàcilment assimilables per l'usuari. Entredre com ens comportam davant les coses que tenim més a l'abast ens ajudarà a no repetir els mateixos errors davant els productes informàtics, tot i la tendència, com apunta l'autor, a anar repetint cada vegada els mateixos errors. El llibre és una segona edició del títol aparegut amb el nom de the psychology of everyday things dels anys 80 ell, i la veritat és que no han fef cap esforç pèr adaptar les fotografies. Tot i això crec que és un llibre absolutament recomanable per la gent que volem fer programari que s'adapti cada vegada millor a l'usuari. En aquests dies on la web 2.0 és el tema de moda, no està malament reflexionar damunt el que realment vol l'usuari, i aquest llibre ens ajuda a fer-ho.

Ahir s'acabaren les terceres jornades de programari lliure de Bulma. Han estat tres dies [1] molt entretinguts, pareix que el temps s'ha allargat i em dona la sensació d'haver estat a un altre món. Potser la frase, el crit de guerra, de Branco de que un altre món és possible ha esdevingut certa en aquestes Jornades, ja que l'esperit, la participació, els ponents, la gent que les seguia des de casa seva, els patrocinadors i col·laboradors, tots, demostraren que al manco durant aquests dos dies sí que ho era de possible un altre món. Del divendres destacaria la Guia de carrers On-Line de l'Ajuntament de Campos. És un exemple claríssim de com les tecnologies obertes han ajudat a l'Ajuntament de Campos a abaratir costs i a més a protegir la seva inversió. La Guia corre damunt una base de dades Postgres i les tècniques de programació aplicades posen aquesta guia a l'alçada de les més novedoses de la xarxa. També com a aplicacions del programari lliure destacaria la presentació de Bulmagés de Tomeu. I la demostració de com el programari lliure pot ajudar a la gent en aspectes molt pràctics i essencialts: salvant vides humanes. La presentació d'Enginyers Sense Fronteres crec que no va decebre ningú. Com tampoc va decebre la presentació de Ricardo Galli, on crec que a tots ens va quedar clar que el programari és una forma de coneixement, com ho és el coneixement que hi ha a les lleis o als tractats de medicina, i que l'informàtic ha d'utilitzar el seus coneixements per a millorar la societat. De les presentació de dimarts en Rafa ens va deixar a tots sorpresos amb les maquinotes amb les que corre GNU/Linux i amb ganes de provar-ne una [2]. N'Antonio Larrosa ens va fer una demostració del KDE i de frikisme utilitzant el seu mòbil com a comandament a distància de les presentacions. N'Adeodato ens va presentar Debian i la seva estructura i no es va estalviar l'autocrítica. Tenia molts ganes de conèixer n'Adeodato, però al final em vaig quedar amb les ganes de jugar al un joc de cartes amb ell i N'Amaya. Aquesta ens va presentar Debian-Women i ens va demostrar com si un vol pot canviar les coses. El projecte Moodle presentat per Gabriel Fontanet i Antoni Mas és el pas en la bona línea de la UIB cap a el que hauria de ser la Universitat, on tant els coneixement com les eines a través de les quals s'expressen aquests coneixements siguin liures. En Marcelo Branco va fer sorgir les moltes contradiccions que té l'ús de programari privatiu i com n'és de nefast el seu ús en tant en quant l'ús de programari privatiu no implica una transferència de coneixiement sinó una dependència. En Fernando Lisón ens va presentar Animalandia. Fernando ens ho passarem d'allò més bé escoltant-te. Ets un exemple del que es pot fer si un vol i està disposat a compartir el seu temps i el seu treball amb els altres. També ets un exemple de la capacitat de col·laboració que té la gent i de com la utilització de a informàtica a les aules es pot fer d'una altra manera. Per acabar En Llorenç Valverde ens va deixar amb un gust agradolç, per una part contents per la presentació d'un disc de musica lliure en català i per l'anunci de que la UOC desenvoluparia tot el seu nou campus virtual en programari lliure. Agre en tant en quant va posar damunt la taula com mètodes de segles passats ancoren pràctiques habituals i posen dificultats a la difusió dels coneixements. En definitva unes Jornades per a la història. Algú les va qualificar com les jornades informàtiques més importants que es fan a les Illes i jo estic convençut de que és ben cert. A part de la transferència de coneixement que hi va haver també aquestes jornades serviren per a coneixer-mos un poc més. Gent que sols ens coneixíem de les llistes o dels blocs en vàrem veure les cares, compartirem xerrades, menjar i anècdotes. Me'n sé més d'un que a partir d'ara cuidarà un poc més els errors protocol de la capa vuit o que cada vegada que vegi una rotonda mirarà a veure si ha rastres de balena. Una abraçada a tothom, gràcies per la feina feta i fins a la propera! -- [1] Dos de les jornades i un del muntatge [2] Per veure com renderitza el Quake si més no.

El dijous ha estat un dia molt interessant. Ha costat però pareix que tot ha acabat funcionant. Els problemes de darrera hora sempre són inevitables, però en Murphy ha estat especialment entremeliat. El Casal de Campos fantàstic com a les anteriors jornades i la gent encantadora. Prometen ser dos dies molt intensos! Per cert recordau el tema de l'audio i el video en directe, tal com s'explica a http://jornades.bulma.net/chat.php Ens veim allà!

Ja hi som. Demà ens veurem amb la gent de Bulma a Campos per anar a montar. La meva participació a l'organització de les Jornades ha estat molt escassa i això essent molt magnànims, però esper rescabalar-ho demà. Esper i desig que vagi tan bé com la darrera vegada. La gent de Campos és molt acollidora i el casal on feim les jornades està força bé. La passejada des de Binissalem a Campos és llargueta, però sincerament crec que s'ho val. Per a més informació: http://jornades.bulma.net/ Les jornades coincideixen amb una altra bona notícia: Python 2.5 ja està en alfa! L'he baixa i compilat pel PPC sense cap problema. A això se li diu ser multiplataforma! Les novetats de la versió 2.5 fan que encara sigui més divertit i clar programa en aquest llenguatge. La llista de novetats és a  http://docs.python.org/dev/whatsnew/whatsnew25.html