A algunes de les meves darreres lectures ha aparegut el concepte de coneixement compartit. M'he interessat pel tema i miraré de fer-ne cinc cèntims. Anomenam coneixiement compartit és aquella informació coneguda per un grup de persones quan totes elles saben que els altres la saben i que saben el els altres saben que la saben, ... Un exemple típic de coneixement compartit és diferencia doncs del coneixement comú en l'aspecte de saber que els altres ho saben i saber que els altres saben que nosaltres ho sabem. Com aquell que ens diu una mentida, ell ho sap, nosaltres ho sabem, però a més el que la diu sap que nosaltres sabem que és mentida y nosaltres sabem que ell sap que nosaltres sabem que és una mentida. El concepte del coneixement compartit va ser introduït pel matemàtic i economista Robert Aumann i té aplicació en diversos camps de la teoria de jocs i ramificacions en branques de l'economia com les cotitzacions bursàries. Dins l'àmbit més lúdic trobam exemples d'efectes de coneixement compartit a una entrada de la Wikipèdia, o als exemples que proposa John Alen Paulos. Aquest, un poc mes bèstia que els de la Wikipedia, proposa el següent: imaginem una illa dirigida per un matriarcat, al poble hi ha vàries parelles casades i cada muller sap inmediàtament quan el marit de l'altra ha estat infidel, però no quan ho és el propi [1]. Segons les normes l'illa, tant punt una muller pot demostrar que el seu marit li és infidel ho ha de matar el mateix dia. A més les dones mai informen a les altres de les infidelitats dels seus marits, i com es natural les suposarem ben dotades per les matemàtiques [2]. La vida a l'illa transcorre normalment fins que un dia una visitant de l'illa veïna, d'honestitat provada, reuneix a tots els habitants de l'illa i els diu que entre ells hi ha al manco un marit infidel. En aquest punt el coneixement comú s'ha converit en coneixement compartit. Ara la resta sap que els altres ho saben. La conseqüència d'això és la mort de tots els marits infidels en un plaç de dies igual al nombre de marits infidels de l'illa. Anem a pams: Suposem que a l'illa hi ha un marit infidel. Quatre de les cinc dones saben de la infidelitat del marit de l'altra. En el moment que el coneixement és comú, a la muller que no sabia que hi havia un marit infidel no li queda més remei que deduïr que és el seu, i per tant el matarà aquell mateix dia. Suposem que hi ha dos marits infidels. Pasat el primer dia, en veure que cap de les dones ha mort el seu marit, les que sols saben que hi ha un marit infidel, suposaran automàticament que com les altres no han mort el seu marit saben que hi ha dos marits infidels, com que elles sols ens saben d'un doncs lògicament l'altra marit infidel ha de ser el seu. I per inducció podem demostrar el mateix per a qualsevol grup de marits infidels ;) Ben entretingut tot plegat! [1] Típic, el banyut sempre és el darrer en enterar-se. [2] La meva muller es matemàtica, així que és una suposició prou raonable.

Supòs que és un títol que molt gent coneix però que no sé si sabeu que està accessible a través de la xarxa i traduït al castella. Ho podem trobar a sindominio. La traducció és molt bona i es llegeix molt fàcilment. És fantàstica l'orientació que dona Neal Stephenson a l'essaig, com ens fa veure el que és un sistema operatiu, el que ha de fer i com les interfícies gràfiques en amaguen, sovint de manera artificial i amb un preu, les complexitats inherents a una màquina tan complexa com és un ordinador. Un no ha de dexiar de llegir les comparacions entre vehicles i sistemes operatius, o entre taladradores i sistemes operatius, no té desperdici. En definitiva, una lectura obligada pels apassionats de la informàtica i per la vostra padrina que ha començat amb això dels ordinadors i no sap masa bé què hi ha per davall. Pels introduïts en el món trobaran intressant el capítol dedicat al "trasquilón metafórico"  i els perill que comporta confondre les metàfores amb la realitat, i el perill de fer interfícies massa complexes que no permeten ser configurades amb facilitat, és l'efecte del "12 parpellejant". Si d'Stepheson sols coneixeu els tres toms del Cryptomicon no us podeu perdre l'Stephenson assagista. Un deu per ell i per la traducció d'Asunción Álvarez, que és del milloret que hi ha.

El divendres passat vaig tenir feines per Ciutat i ja vaig aprofitar per anar a un conegut centre comercial a gastar la tarja regal amb la qual l'empresa ens obsequia al Nadal. Com que no m'agrada gaire això de trescar per comprar-me roba (ei jo sóc dels que se compren les camies a parells ;) ) vaig anar directament a la secció de llibreria a veure que hi trobava. Una de les coses que em van sorprende és la secció de ciència ficció. No sé quin concepte tenen de la ciència ficció la gent que col·loca els llibres, però per mi que ciència ficció n'hi havia més be poca. Molta novel·la fantàstica de l'estil tolkenià i sovint tirant cap a "dragones y mazmorras". Res a dir contra el gènere, però quan hom s'atraca a l'estanteria i veu tans llibres es fa il·lusions per trobar-se després que de ciència ficció en sentit estricte n'hi ha ben poquets. Vaig trobar-ne dos que em van agradar i després vaig anar cap a altres seccions de la llibreria, la d'informàtica també em va decebre un poc però tot i això vaig trobar alguns llibres interessants:

• Mundo anillo de Larry Niven. Editat per La Factoria de Ideas. Aquest llibre el vaig llegir ja fa molts anys, en prèstec de la biblioteca d'Alcúdia (Mai agrariré prou a les Joanes que possàssin tanta cura en la compra de novel·les de ciència ficció) junt alguns que completen la saga. Em va agradar molt i tenc ganes de tornar a llegir-ho.
• Estación de tránsito. De Clifford D. Simak. Editat per minotauro. D'aquesta novel·la n'havia sentit a parlar molt però no havia tingut el plaer de llegir-la. És un dels clàssics de la ciència ficció, no té tanta fama com Mundo anillo, però he de dir que em va agradar força. La novel·la ens situa en la pell del guardià d'una estació de trànsit pels viatges estelars. Un guardià preocupat per entendre les diverses cultures que el visiten, sense perjudicis. Molt recomanable!
• WIN WIN de George Fuller. Editat per Gestión 2000.com. D'aquest llibre també n'havia sentit parlar força i per ara m'està agradant, l'edició no és gaire bona però el contingut està be. Explica com afrontar situacions quotidianes a la feina on la capacitat de negociació i empatia són necessàries per a la resolució de conflictes. Com el seu nom indica no es tracta d'imposar-se a l'altra, sinó d'arribar a situacions on tothom hi guanyi.
• Gestión de proyectos de Gregory M. Horine. Editat per Anaya. D'aquest encar no puc dir massa cosa. Tan just he començat a llegir-ho. Ho vaig comprar per tenir un altre referent en la gestió de projectes, un referent no tant lligat a la informàtica i sí a la gestió de projectes genèrica. Per la gestió de projectes informàtics Mc Connel, De Marco, Cockburn, Beck i Brooks són bàsicament les meves fonts, sense oblidar en Joel, que té alguns articles força bons.

Me n'estic adonant que estic tornant un lector compulsiu, però és que tanmateix no fan res bo per la tele ;)

He vist que Benjamí anuncia al seu blog que ja està llesta la traducció al català del Wordpress 2.0.1.  Les instruccions d'instal·lació són a un wiki i a més són molt senzilles de seguir. A tots els que han fet possible la traducció des d'aquí moltes gràcies!

BlocCat és un grup de discusió que ha posat en marxa en Pere Quintana. En Pere és una de les més lectures de blocs habituals, ja que els temes que tracta són força interessant i molt en la línea que a mi també m'agrada: programari lliure i cultura catalana. Per mi escriure un bloc és poder exercir fonamentalment la llibertat d'expresió i a més el plaer pervers d'escriure per escriure, sense saber si algú et llegeix o no i sense que això m'importi massa. Fer-ho en català i a més damunt tecnologia i programari lliure també significa posar el català al mateix nivell que altres llengües. Fatxes i gonelles sovint diuen que no es pot fer ciència en català i no tan sols es pot fer sinó que pot estar al mateix nivell que el que es faci en altres llengües. En l'època de les traduccions automàtiques no hi ha massa excusa pere a que algú es queixi de que "el tema me parece interesante pero no entiendo lo que dices". Normalment això no es fa en escrits fets en altres llengües, ningú es queixa de que un escrit estigui en anglès, però mira per on si escrius en català sempre hi haurà algú que dirà allò de que  "mejor en castellano que así nos entendemos todos", o aduïnt una falta de respecte, quan la falta de respecte és la seva actitud. En una societat on el català es minoritza des de l'esfera política de manera vergonyosa, basta veure IB3 o C9,  trob que les contribucions individuals, per petites que siguin contribuiexien a que la situació no es degradi encara més. L'ús social del català és la única força que tenim per a que algún dia la situació es normalitzi, això i no votar al PP a les eleccions, per suposat! }:)

A la lista de Django he sabut d'un lloc anomenat TrimPath. Aquesta gent han fet un conjunt de llibreries Javascript d'allò més interessant. Hi ha llibreries per fer plantilles javascript, model MVC a la "Ruby on Rails" i utilitats de depuració. El que més m'ha sorprés però són dues llibreries, TrimQuery que permet utilitzar un conjunt d'SQL per fer consultes a una estrucutura de dades Javascript i TrimeSpreadSheet que ens permet tenir la funcionalitat d'una fulla de càlcul a la nostra aplicació web. A la web de TrimPath he vist el que podria ser una aplicació de la llibreria de fulla de càlcul . Llàstima no hagi alliberat el codi, és força interessant. Pel que he vist no ha de ser mal de clonar en Javascript el que han fet ... Supòs que tenen por a que algú els monti un negoci semblant al seu i els axafi la idea. Llocs com Meneame demostren que es pot alliberar el codi i seguir essent un lloc de referència. La TrimQuery la trob d'aplicació inmediata per les aplicacions web, ja que en permet fer ordenacions i filtres a la part del client d'una manera gairebé trivial. Llibreries com les de TrimPath són les que estan canviant en aquests moments els conceptes que es tenien fins ara d'aplicacions web, no sé si se'n podrà dir Web 2.0 però el que ten clar és que obren tot una nova via a les aplicacions de gestió pensades per ser executades amb un navegador web.

Ahir fent zapping vaig veure que a TV1 posaven asesinos, justament vaig arribar en el moment en que la protagonista, informàtica ella i amant dels moixos enviava un e-mail. No record exactament l'adreça però me'n vaig estar de notar el .cat com unes cases que apareixia. Un domini que tot just s'ha concedit i ja apareixia en una película americana del 1995 ;) A mi em va fer gràcia la cosa com també em fa gràcia l'humor gruixut, la sàtira i l'humor fi. Sempre m'han agradat les vinyetes de "El Dios" de'n JL Martín a El Jueves, la sàtira política dels ninots del Plus, ara Canal 4 i no puc ententre la que s'ha montat per quatre dibuixos i poc sentit de l'humor, com no sigui que algú ha vist la oportunitat d'escalfar més l'ambient. M'ha agradat molt (llevat de la darrera frase, que ho espenya un poc) la reflexió damunt l'humor i aquest fet que he llegit a La Carcel de papel El que no se'ns ha d'escapar, però és que la gent fanàtica és afortunadament una minoria: sorollosa, exhaltada i amb instints homicides potser, però no per això s'ha de menystenir el paper que fan les religions a la nostra societat, o la llibertat que pot tenir cada un per practicar la que més li convingui. El que també s'ha de tenir clar que aquesta llibertat religiosa implica que no hi pot haver imposicions ni coaccions de cap casta, llavors ja no es tractaria de fe, es tractaria de por i quan es tracta de presionar a la gent amb la por les coses acaben malament i sovint que més el pateix és la llibertat individual. Aquests dies a més s'ha confirmat un rumor, el que Borland ven la seva divisió d'eines de desenvolupament. La notícia en altra temps m'hagués impactat més. Fa ja temps vaig decidir que per molt que m'agradàs Delphi no el veia viable com a eina de desenvolupament per al futur. Per mi Delphi és la millor eina de desenvolupament per aplicacions de gestió del mercat, la seva gran quantitat de llibreries de codi obert la feien una eina ideal, però bàsicament per mi tenia una sèrie de problemes fonamentas:

• Massa lligada a estratègies comercials. Actualitzacions cada cop més cares i una estratègia de Borland cap a les bases de dades obertes poc clara.
• L'estratègia Linux com en el tema de les BD per mi també va ser un fracàs i una decepció. Esperava que Borland alliberàs Delphi per Linux i es dedicàs a vendre serveis (que es el que acabarà fent si no la compra algú). Si ho hagués fet potser ara no hauria de malvendre.

Alguns opinen que els IDEs de codi obert han donat la puntilla a Borland, però sincerament crec que no és així. La major part de la culpa la té Borland mateixa i Microsoft amb la seva política de Trust i monopoli no ha ajudat gens. Amb les eines de desenvolupament sempre ha anat un pas per davant de la competència aprofitant-se del seu coneixiement del sistema operatiu i eines sovint inferiors s'han imposat sols per poder estar "en la ona".

PyDev els plugins per a desenvolupar aplicacions Python per a Eclipse han arribat a la versió 1.0. A aquests plugins els hi faltava molt poquet per arribar a la maduresa i crec sincerament que ho han aconseguit amb aquesta versió.

A la potència de l'IDE d'Eclipse s'afegeix la capacitat de crear projectes Python, d'utilitzar el bastiment de depuració integrat en Eclipse, resaltat de sintaxi, plantilles, etc. Si a aixo ho afegim al que ja ens dona l'Eclipse de sèrie tenim un entorn de desenvolupament dels més potents que hi ha.

Més informació a PyDev

Veig amb satisfacció que els blogs han arribat a la UOC. Amb la nova direcció al rectorat, amb gent prou coneguda dins el moviment de programari lliure pareix que hi ha aires nous en el que és la comunicació institucional. La màxima autoritat de la UOC, la seva Rectora ha obert un blog com a via de comunicació amb la comunitat de la UOC. M'agrada això, pens que tenir una via oberta entre el rectorat i la comunitat universitària és quelcom positiu i permetrà a la Rectora copsar les opinions de la gent d'una manera més fresca que les enquestes que es distribueixen en acabar el semestre. Per cert, veig que el disseny és d'un bon amic, En Benjamí. La UOC fa temps que fa molta feina a favor del programari lliure. Encara queden alguns tics i algunes assignatures que encara no es poden fer sense tenir que posar en marxa el Güindows, però poc a poc la cosa va millorant. De fet són més les assignatures que permeten fer-se totalment fen ús del programari lliure que les que encara necessiten obligatòriament programari tancat. Al manco a la part d'informàtica mai he tingut cap problema per entregar la documentació en pdf i darrerament fins i tot els enunciats de les pràctiques venien en format pdf, OpenOffice i doc. Pel que he vist a alguns comentaris encara hi ha gent que no acaba d'entendre això de que la majoria d'informàtics no fan feina per Microsoft i ni tans sols desenvolupant programari per a la seva venda en "caixes". Potser s'haurien de llegir els articles d'En Ricardo...

He actualitzat manualment al Wordpress 2.0.1. Encara estic retocant quatre coses però pareix que la cosa ha anat bé. L'actualització no ha presentat massa problemes i a més coses que no funcionaven abans com els permalinks o els comentaris ara funcionen. N'he fet un de prova i la cosa ha anat bé. Ja no tenc un bloc autista :)

Acab de compilar els paquets per el pgadmin 1.4 per la Ubuntu breezy PPC 64 bits. Si algú es vol estalviar la molèstia de compilar-los. Els he deixat a http://bulma.net/~aaloy/pgadmin. M'he basat en les instruccions trobades aquí. La part binària dels repositoris no m'ha servit, es clar, però la resta de conya! El pgadmin3 nou té una imatge molt millor, més moderna i cuidada que les versions anteriors. Encara està lluny de les virgueries que fa la gent de MySQL, però serveix i el que fa ho fa bé.

Aquest cap de setmana he llegit l'Spring "A Developer's Notebook", ha estat una llegida ràpida, ja que encara que m'ha agradat l'estil del llibre l'he trobat massa bàsic. És una llàstima, quan vaig començar amb Spring era el que cercava i no trobava. El llibre va introduïnt els distints conceptes i tecnologies que s'integren amb Spring. No hi són totes però són suficients per anar començar i fer un poc mes suau la corba d'aprenentatge. Ho toca tot per damunt i per posar l'exemple d'utilització de cada tecnologia els autors ho implementen a una suposada tenda virtual de lloguer de bicicletes. S'introduexi l'MVC d'Spring (pel meu gust molt millor que l'Struts), un poc de JSF[1], persistència amb JDBC , iBATIS, JDO i Hibernate. Després passa cap als serveis i AOP, transaccions i serveis. Els penúltim capítol estan dedicat a la missatgeria i serveis remots, introduïnt el JMS, potser una de les tecnologies més interessants pel que implica en quant a possibilitats d'integracio d'aplicacions. Remata el llibre un exemple de com fer servir Spring per a contruïr clients gruixuts (rich clients, que en diuen). El llibre està molt ben editat, es bo de llegir i totalment entenidor. Com dic la llàstima és no haver-ho trobat abans, ja que m'hagués estalviat algunes hores de recerca. També pot ser força útil com a material per a la preparació de cursests damunt Spring. De fet la gent que l'ha escrit es dedica a donar formació en Spring, i a uns preus saladets, per cert, un bons 2.500 Eur en inscripció anticipada per cap - si algú se demanava de què viu la gent d'Spring o com es pot viure del desenvolupament del programari lliure ara ja ho sap. [1] Dels JSF tothom en parla però ningú s'atreveix a jugar-s'hi massa els quartos. Supòs que encara està massa fresca la pifia dels EJB com per abandonar ara tecnologies prou probades i productives com les que formen el Tomcat+Spring MVC + Spring IoC +Hibernate a la caça de promeses que no se sap massa bé què aportaran. L'alliberament de les ADF per part d'Oracle es pot interpretar tant com un intent per impulsar aquesta tecnologia, com per una decisió d'Oracle d'inventir menys en el desenvolupament d'unes llibreries amb un futur incert i amb tecnologia poc implantada.