Després de quatre anys i mig d'obres, retards i paperassa per fi ha arribat el dia d'anar a la nova casa. Tanmateix després de tant de temps podríem dir que més que il·lussió és necessitat. Aprofitarem aquestes festes per fer la mudança i anar-hi a viure, així que si em cercau d'aquí poc ja no em trobareu pel Ramon Llull, sinó pel Camilo José Cela. La veritat és que m'agradava més el nom del primer carrer. A Cela no li tenc gaires simpaties i el que he llegit d'ell és molt avorrit. Tampoc és que hagi llegit massa a Ramon Llull, però que voleu que us digui, em cau més simpàtic. El que si que me n'estic adonat és de la gran quantitat de coses i papers que hom va acumulant, "per si un cas". Canviar-se de casa té de bo que comences a fer neteja i desfer-te de coses inútils. Per les estanteries encara pul·lulen manuals de MS-DOS 3.0 o de Wordperfect 4.2. Me n'adon que ja tenc una edat :) A llarg dels anys he anat acumulant prop d'un miler de llibres, molts dels quals són d'informàtica. Es poden veure les diverses etapes per les que he passat com a lector informàtic. Al principi comprava llibres per aprendre a fer anar programes concrets, darrerament ja els compr més genèrics i amb un temps de vida més llarg. Per exemple, tenc una bona col·lecció de llibres damunt Delphi, la majoria sobre la versió 3, i els darrers llibres que he comprat són gairebé tan antics com els de Delphi en quant a l'edició, però perfectament actuals: Surviving Object-Oriented Projects d'Alistair Cockburn n'és un bon exemple. Tot i això hi ha vegades que convé comprar llibres més especialitzats, junt amb aquest vaig rebre L'Hibernate in action dedicat al bastiment de persistència Hibernate. Ho vaig comprar com a una forma de donar suport al desenvolupament d'aquest projecte a més de per aprendre'n més i m'he trobat que és una bona inversió. Els capítols introductoris dedicats als problemes del pas del model orientat a objectes al model relacional són d'una gran claretat. Una lectura totalment recomanable per aquells que us trobeu en aquesta situació, faceu servir Java i Hibernate o no. Res, a embalar més coses...

Es ben curiós comprovar com a la premsa especialitzada cada cop apareixen més anuncis de Microsoft esbombant que el seu programari privatiu té un costs de propietat menors que Linux. Normalment quan hom fa publicitat d'aquesta és perquè veu que el competidor està guanyant terreny d'una manera clara i constant. Que Microsoft es tengui que gastar els calerons fent propaganda de les seves solucions no deixa de ser divertit, ja que ens permet demanar-nos si no estarien millor invertits millorant les seves "solucions" informàtiques. Estam passant ràpidament de l'era de la informació a l'era del coneixement. En el sistemes operatius, en el programari en general volem ser posseidors d'aquest coneixement, volem poder fer-ne ús com volguem, i això significa poder tener lliure accés al codi font. El programari privatiu no ens permet accedir al coneixement, ens ferma econòmica i intel·lectualment i ens dóna ben poca cosa a canvi: un paper que diu que tenim dret a utilitzar el programa d'una manera determinada, amb tota casta d'exempció de responsabilitats i cap garantia de suport si no es segueixen unes regles ben estrictes. En el món físic ningú gosaria fer anar un producte així, en el món virtual la gent ja se n'ha acostumat. També he vist que estan sortir FUDs amb tota la intenció de desprestigiar el programari lliure. El darrer que he sentit venia a dir que una empresa podia ser demandada si els seus programadors feien programari lliure i ho posaven a Internet. Això no té ni cap ni peus, la llicència GPL i semblants cobreix aquest tipus de situacions. Si fas servir el programa vol dir que n'acceptes la llicència i si ho fas llavors fas servir el programa baix la teva pròpia responsabilitat. A més, com pot algú demostrar quan i com s'ha fet un programa? Si jo faig un programa a la meva empresa i ho public baix la llicència GPL el risc que corr és que l'empresa em despatxi si ho he estat programant d'amagatotis o bé si he posat a disposició de tot el món una cosa propietat de l'empresa. Però si l'empresa permet a un programador desenvolupar codi lliure i publicar-ho, o bé es dedica a aquest negoci, o ho fa per agraïment a la comunitat; és igual, al final, si hom fa servir el programa és perquè l'accepta amb tots els uts i ets, per això hi ha les llicències i n'és l'autor el qui estableix els límits de responsabilitat. El programari lliure s'està demostrant com a una alternativa segura i de futur. Per les empreses és una protecció de la seva inversió en tecnologia, per la societat una manera de fer arribar la informàtica i la ciència a tothom, pels informàtics és tornar a la manera inicial d'entendre la informàtica i de tornar a gaudir-ne.