En el temps que corren amb aquest títol hom podria pensar que es tracta d'un llibre que tracta de la crisi del bloquet i de la construcció. Res més lluny de la realitat.

A la contraportada diu que és un novel·la irònica, inquietant, "segurament la novel·la més divertida d'Ian McEwan". Bé, si aquesta és divertida no em vull imaginar com seran les altres.

M'ha costat molt acabar e llibre, res a dir de l'estil i la narració. Tant l'autor com el traductor crec que han fet una bona feina, però la història no m'ha enganxat gens ni mica. Certament té grans dosis de mala llet quan retracta els organismes oficials i projectes que es creen sols perquè el polític de torn vol sortir a la foto. I la figura de Beard, un premi Nobel al qui li encanten les dones i figurar. Però tot i aquesta dosi d'ironia, és tot un tant inconnex, les històries es queden a mig desenvolupar.

En definitiva, un llibre per llegir quan a un no li ve el son, que és el que va aconseguir que ahir l'acabàs, però que no respon a les expectatives que m'havia creat amb la publicitat que en feia el Círculo de lectores.

Fa temps que estic fent feina a hores mortes amb un projecte que m'ajudi (que ens ajudi) en el nostre desenvolupament d'aplicacions, en una de les tasques més ingrates: tenir que testejar l'aplicació i afegir dades de prova.

Un dels projectes amb que estic jugant és SST un envolcall per Selenium que fa molt senzill fer scripts per testejar webs des del navegador i de manera desatesa. He fet les proves inicials i la veritat és que promet molt el projecte.

En aquests moments tenim moltes de les nostres aplicacions monitoritzades fent servir Twill i connectades a Nagios, de manera que podem saber quan l'aplicació cau o no dóna la resposta esperada i que ens avisi mitjançant una alarma de Nagios. SST no està cridat a substituir Twill de moment, però si que ajudarà molt a evitar repeticions de tasques ja que és força més àgil que Selenium, i al meu punt de vista més entenedor.

L'altra línia de treball va dirigida a la tasca de generar dades de prova per les aplicacions. Supòs que també us heu vist amb la necessitat de testejar una aplicació en condicions semblants al que ens podem trobar a la realitat, i això vol dir omplir la base de dades amb cents o mils d'usuaris, d'adreces, ...

Vaig estar cercant eines que em deixessin fer això però no vaig trobar res que m'agradàs totalment, així que vaig optar per l'opció del mig, és a dir, tenir un bon conjunt de funcions que pugui cridar quan vulgui, que pugui créixer sense massa problemes i que pugui utilitzar per fer els programets per omplir de dades les meves aplicacions. Així va néixer Fakedata.

Fakedata és un conjunt més o manco organitzat de funcions per generar dades aleatòries però amb criteri per a les aplicacions, orientat sobretot a Espanya. Hi ha funcions per a generar noms de persona, per a generar CIF, NIF, nombres de telèfon, codis postals, targes de crèdit, ... El gruix de rutines les he anat trobant d'Internet o a altres llibreries i les he pogut adaptar, algunes les he creat des de zero. Em sembla bona idea tenir-ho tot organitzat, agrupat i a un únic punt, de manera que es pugui fer servir ràpidament.

Amb la mateixa idea de testejar aplicacions he afegit un mòdul nou al projecte anomenat Faketpv, amb la idea d'emular les principals passarel·les de pagament espanyoles. De moment ja tinc CECA i SERMEPA.

La idea és que quan estam en mode desenvolupament tenir que connectar a les passrel·les de pagament, encara que sigui al seu entorn de test, et fa perdre un temps preciós i sovint dificulta la depuració. Faketpv està pensat per ajudar al desenvolupament: mostra els paràmetres que reb el TPV i torna a generar la signatura per a que es pugui comparar amb la que generaria el TPV si li passàsim aquests paràmetres. A més retorna la resposta com si la venda s'hagués produït realment, sense tenir que posar cap tarja i fent-ho tot en local.

Com que funciona com a un servei es pot fer servir des de qualsevol aplicació, talment seguint la documentació de cada passarel·la però substituint el seu entorn de test per l'aplicació local.

El projecte està a Bitbucket i està obert a contribucions. A veure si entre tots en feim un de bo.

Aquestes festes nadalenques he aprofitat per llegir un poc. M'havien recomanat el llibre "The lean Startup", així que el vaig comprar per Amazon i encara que vaig començar a llegir-lo abans de festes vaig aprofitar la tranquilitat d'aquests dies per fer-li una bona llegida.

El llibre està força bé, però com que ja havia llegit el de "Lean development" doncs he trobat que molts conceptes són comuns i les històries bàsiques que fan referència a l'experiència de Toyota repetides. Però per la gent que tingueu curiositat per aquest concepte el Lean i no el vulgueu aplicar directament a la programació, doncs és un llibre força interessant.

Tanmateix el focus de llibre, tot i que farcit d'exemples per fer lo entenidor, gira entorn a un grapat de conceptes bàsics:

• Fugir de tot el que no sigui necessari per al negoci.
• Esbrinar el més aviat possible si el que feim és el que el client vol, llançant el mínim producte viable.
• Aplicar el mètode científic a les millores i experiments que fem. És a dir, mesurar el que serveix per a millorar el negoci i no el que serveix per a millorar els nostres egos.
• Arrel de tot això, no tenir por en canviar de direcció, de pivotar, si els resultats que tenim a partir dels nostres experiments així ho indiquen.
• Anar a cercar l'arrel del problema enlloc de cercar culpables.

Si ens hi fixam tot és com a molt lògic. Posar-ho sobre paper i llegir-ho, però ens obliga a reflexionar-hi. Quantes vegades estam desenvolupant un producte i afegint més i més característiques sense saber si tindrà o no èxit? En una empresa a la que vaig fer feina, teníem un producte llest per surtir, però els responsables de producte no volien sortir sense una característica molt determinada, el "así no salimos" es convertí en una frase mítica. Potser si haguessin llegit aquest llibre (o un de semblant) el producte hagués sortit dos anys abans i s'hagués guanyat un temps preciós a l'hora de saber si el que es volia fer era viable o no.

Personalment la metodologia Lean m'agrada molt. Estic molt acostumat a pensar d'aquesta manera, i això, us aviso, duu molts de problemes quan penses així a empreses on fer "les coses com sempre s'han fet" es converteix en l'objectiu fonamental. Una altra anècdota, fen una petita auditoria de processos em vaig trobar amb una gent que feien quatre còpies d'un document i les arxivava totes. Quan vaig demanar el perquè, la resposta fou la que us deia. Realment sols es necessitava l'original i la còpia, va costar però eliminar les tres còpies restants, amb la quantitat de documents que es movien segurament va salvar més d'un arbre.

Des del punt de vista del qui monta una empresa, és a dir, de la meva pròpia empresa, procuram sempre aplicar aquests principis. Ja us dic, la persona a la que consider la meva mentora en temes empresarials en José González té aquests mateixos principis a l'hora de gestionar i organitzar una empresa. Si fos japonès segurament ara estaria fent conferències per mig món, aquí tenim/teniu el luxe de tenir-lo com a professor associat a la UIB. Si teniu l'ocasió i podeu agafar la seva assignatura com a lliure configuració i conèixer crec que no en quedareu decebuts.

Me n'he anat per les bardisses. Seguint amb el llibre, encara que la filosofia està molt bé, te queda un regustet un poc amarg. És en el punt on posa exemples d'empreses que aconsegueixen la seva ronda de finançament, del com poden créixer o muntar un negoci online. Després quan ho compares amb les pròpies dificultats per dur endavant un projecte et quedes pensant si aquestes coses sols poden passar en països llunyars, on hi ha empreses que paguen a consultors per fer conferències per tant de millorar l'eficiència del seu negoci, on hi ha finançament de "bussines angels", on les administracions no suposen que tots som un xoriços, ... bé no segueixo que m'agafa la depressió.

En conclusió, un llibre entretingut, amb conceptes molt interessants i tal volta un poc passat de pàgines. Trèieu la part on parla de finançament i perfectament es pot aplicar a una empresa d'aquí.

Ara que ja estam a punt d'acabar el 2011 faré el que toca fer per aquestes dates no és més que fer un resum de l'any que acaba i fer un poc d'avançament del que esper en el 2012.

Com bé sabeu, darrerament per mi parlar d'informàtica i feina és parlar d'APSL, el projecte que iniciàrem fa uns anys amb un grapat de socis, parlar de Python, de Django i de GNU-Linux.

APSL

El febrer de 2012 ja farà tres any de la posada en marxa del projecte APSL, que per qui no ho sap és l'acrònim d'Advanced Programming Solutions SL. El nom el pensarem a un dinar entre en Bernat, en Xus i jo mateix, a partir d'un domini de quatre lletres que vaig poder comprar gairebé de casualitat. Primer va ser el domini i després va ser el nom. Ara no record ben bé qui va proposar la versió final, però record clarament que en parlàvem amb Xus.

Sigui com sigui enguany ha suposat passar dels 2 membre amb que iniciàrem el 2010 a passar a quatre i tenir que canviar d'oficina, passant de la incubadora del Parc Bit a un despatx compartit a l'edifici NTIC del mateix parc.

De fet, gairebé es podria dir que hem acabat l'any amb 5 persones, ja que Xus s'ha incorporat como a freelance també al projecte.

El 2011 ha estat un any dur i divertit a la vegada. Hem tingut prou feina per mantenir-nos ocupats amb el que més ens agrada. Hem fet feina amb projectes grans, que implicaven a tot l'equip durant mesos. Però no tot han estat alegries, com per tot la crisi s'ha fet notar i els plaços de pagament s'han allargat algunes vegades fins a límits que particularment m'han fet passar més pena de l'habitual, i qui me coneix ja sap que sóc passador de pena de mena.

En la part de projectes estic molt satisfet de la feina que hem fet amb la gent d'e-comerce de Fiesta, l'encaix ha estat molt bo, i en aquests moment tenim la web que desitjava el client i a més corrent damunt Django com a CMS. Passaren de un gestor de continguts genèric de PHP a un gestor de continguts fet a mida de les seves necessitats. El canvi no va ser gens traumàtic i ens ha permès no tenir que dir "això no es pot fer" o "això durà molt de temps". Ens ho passam molt bé amb aquest projecte, tant pel client/amic com perquè tenim una gran llibertat per fer optimitzacions. La darrera ha estat l'actualització de Varnish a la darrera versió, amb plugins especials adaptats a les necessitats de Fiesta.

Encara que més petitó, també ens ho passàrem molt bé amb la web de Sa Talaia del mateix Fiesta, aquí perquè va suposar poder retirar una web feta en flash que hi havia i desenvolupar-la amb Django i jQuery. Unes fotografies magnífiques de l'hotel fan que sigui una web que crec que s'ho paga visitar, i ja no dic rec d'anar a l'hotel (llàstima que no m'hagi tocat la loteria).

També estic molt content de la col·laboració assolida amb Xavi i el seu equip en el desenvolupament de la plataforma Txerpa. Content pel que significa particpar en projectes emprenedors i pel muntatge tècnic que hi ha al darrera. La web de Txerpa ja pot donar una idea del que hi ha al darrera, però la part més important és la que no es veu, i que permet donar d'alta i gestionar els usuaris de l'aplicatiu i la seva interacció amb el sistema.

El projecte que s'inicià l'any passat de Globalbooking pareix que poc a poc es va consolidant. En Rafa, l'emprenedor que hi ha al capdavant del projecte és un caramull d'idees i periòdicament anam fent canvis a la web. També s'ha convertit en un amic i company de batalletes. Tant amb ell com amb l'equip de Jesús de Valadis fa molt bon fer feina. Una vegada més ens sentim molt lliures de proposar millores i optimitzacions cercant el millor pel seu negoci. Sé que insisteixo amb això de que proposis millores i que la gent se les escolti, però si heu fet feina per grans empreses sabreu que sovint això no és així. Per mi estar a APSL està significant a més d'un repte personal, una gran satisfacció en veure que pots aportar solucions.

A finals d'estiu llançarem propietarios online, una aplicació web destinada a la gestió de comunitats de propietaris, que decidírem fer al vaixell de tornada d'Eivissa. Obrirem un període de proves i dins el 2012 es començarà amb l'explotació comercial del producte amb col·laboració amb una altra empresa. És un projecte propi que esperam que sigui útil a molta gent i que ens ha permès fer feina provant noves idees a l'hora de programar.

El final del trimestre ha estat mogudet. Projectes que potser s'aniran concretant dins el 2012, molt d'ells lligats a emprenedors, tant en el sentit d'aquell qui creu en el projecte i es llança a l'aventura com projectes novedosos que volen posar en marxa empreses ja consolidades. M'encanten aquests tipus de projectes, sempre suposen un repte, hi ha molta cosa nova, molta implicació tecnològica. Són projectes en els que t'impliques molt personalment, en algun d'ells si l'economia m'ho permetés fins i tot seria capaç d'invertir-hi, però per ara ens hem de conformar en fer-lo el millor possible per a que puguin arribar bé a port.

Dels darrers projectes destacar un de molt divertit Regala unas vacaciones, va ser un mini-deathmarch que em va deixar fora pont, però on m'ho vaig passar molt bé, tant pel bon rollo amb el client com per la web en si mateixa. El projecte va suposar posar a prova una nova manera de generar pdfs que no havíem provat fins a les hores. Ideal per quan hi ha poc text i molt component gràfic. Miraré de parlar-ne en aquest blog.

El 2012 es presenta també mogudet, projectes en marxa que han de finalitzar dins el primer trimestre, projectes propis com el de Propietariosonline que volem dur endavant, i un projecte nou que es va perfilant a poc a poc gràcies a l'ajuda i els comentaris de gent com Sebas o Jordi. Volem posar en marxa un servei d'instal·lació i configuració d'equips per a l'explotació d'aplicacions web fet a mida de les necessitats de programadors, dissenyadors i clients. És a dir, enlloc d'anar a serveis de hosting tipus macdonals, anar al restaurant a la carta, configurant un servidor a la mida de l'aplicació, amb configuracions diferents depenent de l'aplicació o aplicacions que hagi de dur el servidor: configuracions per Django, per Rubi, per Drupal o Wordpress, ... Pens que pot ser un servei molt útil, però el temps dirà si té la resposta que esper.

No puc acabar el capítol APSL sense fer referència a la quantitat d'amics que ens van donant suport i que s'interessen pel que feim. Menció especial per la gent de l'Ibit que ens ha convidat als seus saraus, als quals sempre hi anam amb la màxima il·lusió. A amics com Pau, Benjamí, Ricardo, Marcos, Joan, Sebas, Jordi, Pep, Xus, Eugeni, Paco, Eduard, Suki, Bruno, Xisco, ... (me deix gent, segur) que de tant en tant s'han passat per l'oficina a fer un cafè i a compartir amb nosaltres penes i alegries. He comanat cafè per un grapat de mesos, ja sabeu que ca nostra és ca vostra. Moltes gràcies pel vostre suport amics!.

El 2012 ja veurem com anirà, com us dic, molts projectes a concretar, però després ja veurem. El que sí m'agradaria és poder consolidar bé el projecte APSL i d'una manera o d'altra poder anar aglutinant al voltant del projecte al tipus de gent que m'agrada: gent apassionada per la seva feina i pel codi lliure i la informàtica i amb unes ganes d'aprendre coses noves que no s'acaba mai.

Python i Django

Encara que mantenim aplicacions amb la versió 1.2 de Django ja desenvolupam les noves aplicacions amb la versió 1.3, fent us de les "generic class views" tant com podem, i de utilitats com crispy forms. Que Twitter alliberàs el seu bastiment css i utilitats com crispy han fet que desenvolupar aplicacions de backoffice sigui molt més senzill que abans.

Hem incorporat un bon grapat de llibreries i utilitats a la nostra borsa de programació durant el 2011. Una de les més interessants és Redis, una base de dades NoSQL que poc a poc va reemplaçant a Memcached en els nostres projectes i que ha resultat un complement ideal pel sistema de coes Celery.

Sentry ha resultat un complement ideal per a la monitorització de les web i la gestió dels error no controlats (que sempre n'hi ha). El django-constance ens ha anat fantàstic per a mantenir webs on es tenia que canviar la configuració molt ràpidament sense reiniciar, django-compressor ens ha permès arribar al plus de velocitat de descàrrega que necessitàvem en algunes aplicacions empaquetant css i javascript.

Al primer trimestre del 2012 ja es preveu que surti la versió 1.4 de Django. Hi ha força novetats però la majoria són correcció de bugs. La que més ens afectarà en positiu serà la possibilitat d'interncionalitzar els noms de les urls. Fins ara ho fèiem amb una utilitat apart. Encara que el soport per a la internacionalització de Django sempre ha estat molt bo, trob que li faltava aquesta part dins el nucli del bastiment per passar de ser bo a excel·lent.

Hi ha eines que s'han consolidat com a imprescindibles aquest 2011: south per a la migració d'estructures de dades, pip per a la insal·lació dels paquets associats a una aplicació, virtualenv i virtualenvwrapper per aïllar aplicacions dins el seu propi entorn i fabric, que hem configurat per a que el desplegament i actualitzacions sigui cosa de segons.

Al 2012 esperam molt més de Python i Django. Hem començat a desenvolupar webs per a dispositius mòbils i un dels propers projects ha d'estar adaptat a tablets. Això a més del repte del projecte ha suposat tenir que adquirir una tablet per hom, però sincerament crec que sols en necessitàvem l'excusa :D

Adéu al PPC

Feia estona que volia "jubilar" el PowerPC G5. És un ordenador que no m'ha donat el rendiment que m'esperava, la relació qualitat preu trob que ha estat força dolenta si la comparam amb un portàtil de la mateixa època. El rendiment de l'equip amb dos processadors i 3 Gb de RAM sempre ha estat molt per davall del rendiment d'un portàtil Dual Core amb 2 Gb de RAM.

Fa quinze dies el G5 va decidir que no es posava en marxa. No tenc ni idea del que li passa, però sospit que pot ser la fon d'alimentació, i això he llegit que pel cap baix eren 300 - 400 eur. Sumat a les ganes que li tenia varen motivar la renovació d'equip de casa, i com que la mitja de compra d'equips és d'un cada 6 anys, doncs ja he aprofitat per fer el canvi complet i posar-me dues pantalles planes de 24" que fan goig. Una oferta molt bona de Dell en té la culpa. L'ordinador és un T1600, potent, però que no m'està deixant molt satisfet pel renou que fa, es nota molt que està encès i el disc dur també és molt renouer.

Un amic al que li agraden molt els Range Rovers em va dir que la solució per a que un cotxe d'aquests no faci renou és posar-li uns altaveus més potents a l'equip de música. Potser m'hauré d'acostumar a fer el mateix amb l'ordinador i acostumar-me a fer feina amb els cascs de música posats, però la veritat és que m'esperava més per la qualitat d'equips a la que me tenia acostumat Dell.

I la joguina nova es diu Asus Transformer

Seguin la rocomanació de Sebas el meu tablet va ser un Asus transformer. La relació qualitat-preu és bona i per ara n'estic content. M'agradava molt també el Xoom, però això significava haver de comprar un portàtil addicional per als meus desplaçaments fora de l'Illa. El Latitude 2100 que tinc encara va bé, però amb 4 hores de durada de la bateria fa que tengui que anar carregat amb el transformador si vull llegir el correu sense passar pena.

L'Asus té una càmera pitjor que el Xoom i no té flash, però la incorporació del teclat i una durada d'unes 16 hores em van fer decidir-me. Soluciona tres problemes: tenir una tablet per a poder provar les apliciacions web, poder disposar d'un equivalent a una portàtil per escriure sense problemes i tenir una bateria amb una durada prou gran per no haver de passar pena.

Bones festes

I això és tot per ara, si no ens tornam a llegir al 2011 esper que passeu unes bones festes i un bon començament d'any. Gràcies per ser per aquí i passar l'estona amb mi. Esper que ens anirem retrobant tant per la xarxa com en persona. Volia dir en la vida real, però estic pensant que la xarxa és real i també ho són els amics que hi fas, si va bé ja ens coneixerem cara a cara i si no pot ser això no ha de servir d'excusa per minusvalorar la gent que coneixes mitjançant la web.

Acab, en serio,

BONES FESTES!!!!!

Reflexionant

Aprofitant que avui és una jornada de reflexió me pareix que aprofitaré per repassar un poc l'anecdotaria personal d'aquestes darreres setmanes, a veure si en puc treure també algunes conclusions.

No sé el que vull

Donc així ens va venir una persona a veure'ns i d'entrada em va amollar aquesta frase. Bé, res a dir, això és bastant típic quan es comença un projecte. El client no sap massa bé què vol, i la meva feina sovint consisteix en anar fer preguntes, clarificant el que el client vol. Al final, després d'hores de conversa vaig definint el que podria ser el projecte: gran, molt gran. El client resulta que nos sap què vol, però sap que ho vol tot!

Paralant parlant ens diu que ja té un altre pressupost. Diu que ens ho enviarà per a que li poguem pressupostar el mateix. Fantàstic, al manco hi ha un punt de partida. Al dia següent em pos a repassar les notes i començar a fer el pressupost. Quan m'arriba l'e-mail del client jo ja duc com a 8 fulles del pressupost, explicant què tindrà el programa d'acord amb les especificacions del client.

El pressupost que reb em deixa de pedra. Es tracta de dues fulles ròniques que sols inclouen un llista de manteniments, sense entrar en cap tipus de detall. Ja me fa mala espina que en la maraca d'aigua de la fulla hi ha un disquet (are you from the past?), doncs pareix que sí. Però el que em sobta més és el preu que hi han posat, com a deu vegades menys que el que a mi m'està sortint. Li faig una ullada, no s'incluen caps de les característiques que fan més complexa l'aplicació, pareix un conjunt de planes estàtiques amb un editor html al darrera.

Faig una ullada a la web de l'empresa i veig la feina que han fet. En aquests casos sempre pens que potser sóc jo qui m'he errat. També confirm amb el client que el que vol és realment el que m'ha demanat i no simples planes estàtiques o picades a un cms.

La web de l'empresa és per sucar-hi pa. Webs de fa un any o dos que estan fetes fent servir cgis. La plana 404 de les aplicacions apunta al proveïdor del hosting, que obviament es un d'aquests superpoblats, que aprofiten el darrer cicle de CPU per posar-hi usuaris. Anam a veure una de les webs i li coment a Juan lo del cgi i les petades. Ell a més me comenta que ha canviat un paràmetre de la url i li ha sorti un dump de base de dades. Aquesta gent no ha sentit mai parlar d'injecció de codi ni llegit Exploits of a Mom. Som bona gent i el seus clients no es mereixen tanta incompetència, així que ho deixam anar.

Ara ja tenim un problema important, que és el factor psicològic de la fixació de preu. Aquesta gent ha fet un pressupost sense tenir la mínima idea d'on s'estava ficant i del que realment volia el client i ha donat un preu fruit de la seva inexperiència. Ara quan el client vegi el que jo li presentaré es pensarà que li estic prenent el pèl encara que és just al contrari.

Primera conclusió: els clients en general estan molt verds a l'hora de demanar un programa. Quan un demana una casa s'informa del constructor, demana el que ha fet, en quin tipus de projectes ha participat, demana a les amistats i s'assegura que les cases que ha fet no han caigut. En el desenvolupament sols pareix que es fixa amb el color de la façana. Com a informàtics ens fa falta fer molta feina de pedagogia, d'ensenyar als nostres clients a comparar, a saber que hi ha feines més i menys complexes, a poder destriar amb qui se la juga.

El meu cap diu que té un conegut que ...

Aquesta també és una altra història en línia amb l'anterior. Faig un pressupost força ajustat, el projecte m'interessa, pot ser divertit. El client vol donar el pas cap el negocio online. Vol canviar la seva web actual potenciant-la i afegint-li venda on-line. Es preveuen cents de milers de planes servides al dia i la web hauria de funcionar 24x7 pràcticament.

Tot està tancat, els tècnics del clients entenen el que farem hi saben que ho podem fer bé. Han vist el tipus de feina que fem i s'ha generat aquella confiança que t'anima a col·laborar i a entendre el projecte com si fos teu. Però al darrer moment reb una telefonada: el meu cap ha decidit que ho farà algú que ell coneix. Deman per la tecnologia: punt net, amb asp, internet information server, Windows 2003 i Microsoft Sql 2008. Ni en els meus pitjors malsons recomanaria una tecnologia així pel projecte del client. A més jo li havia oferit un servidor dedicat, és el mínim per anar tranquils amb el tipus de dades que es tractaran i el tràfic previst.

Faig una ullada al mercat nacional de servidors. El fiera del Information Server els hi ha dit que molt millor un servidor nacional per millorar el posicionament. Obviament no ha tingut en compte que això és un factor de tercer ordre, i que si primer la plana no va prou ràpida i té prou ample de banda, ja no hi ha res a fer. De totes maneres faig una ullada al mercat nacional, a veure què hi ha amb aquestes configuracions. Vaig a parar a Arsys, que per 605 eur/mes t'ofereix una plataforma així pel`tot just 605 eur/mes amb llicència sql server express edition, si vols la "bona" són 350 €/mes.

Jo els estava oferint si també un servidor dedicat, amb el doble de prestacions que Arsys i també gestionat per nosaltres per 200 €/mes. Em diuen que la gent que els fa la web els hi han dit que el hosting serà de 60 eur/mes. Per aquest preu i a Espanya em temo que serà un hosting compartit, potser del proveïdor, amb el més nou de la versió patapalo-edition de Microsoft.

És una llàstima, la gent amb la que he tractat em cau molt bé i són els primers que no entenen la decisió. Sospit que pot ser un projecte molt problemàtic i que els acabarà costant sang i llàgrimes. Tant de bo no els costi l'empresa.

Segona conclusió Senyors directius, convindria que de tant en tant i en questions tècniques es fes cas als tècnics, que amb les coses de menjar no es juga.

Tercera conclusió Com el el cas anterior hi ha molt de risc de que el projecte fracassi i el client surti escaldat. Part de la responsabilitat és del client, que hauria de saber què compra, però també hi ha una gran responsabilitat del proveïdor, que està enganant al client.

Pero mira que som frikis

Aquesta setmana també m'han demanat un pressupost per a una connexió amb un servei web. Llegint la documentació veig que el WSDL (argh!) sols està certificat que funcioni (que és el mateix que dir que sols funcionarà) amb Java i .Net. Això se diu fer coses estàndard, sí senyor. És un servei complex i delicat, així que abans de pressupostar res convé fer un petit prototip. Li aplic suds, el client SOAP que feim servir habitualment per Python, i les sospites es confirmen, no és capaç de consumir el WSDL i transformar-lo amb Python. Odio els WSDL la S se suposa que és de Simple, no? Han conseguit fer un protocol infumable i que gairebé sols ho pot consumir la mateixa llibreria que l'ha creat.

Però bé, l'interessant de tenir una capça d'eines farcida és que hi ha alternatives. Feim un poc de brainstroming amb Juan. La primera opció és modificar el WSDL per a que el mapejador s'ho mengi, o bé anar donant ajudes a la llibreria. És una opció que no m'agrada, ja que si hi ha problemes el proveïdor del servei se'n rentarà les mans, fins i tot si la culpa és seva.

Una possibilitat seria fer el projecte an Java, però això significaria un cost molt més alt per al client, i sobretot una manca de flexibilitat a l'hora de fer modificacions, ja que el servei sols és una petita part del projecte. Python i Django ens permeten tenir un temps de resposta molt bo davant canvis i això és fonamental pel tipus d'aplicacions que fem.

L'altra possibilitat és fer un servei Java/J2EE que faci de proxy cap a l'aplicació Python. Amb un protocol de comunicació compartit com xml, json, yalm o un binari com el de Google la cosa pot funcionar. En Juan suggereix fer una ullada a jython, que ell li va fer una ullada i pintava molt bé. Li fem una ullada, el projecte està mantingut i és compatible amb Python 2.5, que ja ens va prou bé.

Fem el primer prototip. Cridam a la libria Java des de jython i fem la cridada al servei. Funciona a la primera. I això provant des de la consola de línia de comandaments de jython. Ja tenim part del problema arreglat, però encara no ens satisfà del tot. En nexe d'unió ha de ser net i jython, com aplicació Java que és necessita un temps considerable per iniciar-se.

Però vet aquí que Celery, el sisteme de coes de Python del qual ja us n'he parlat, resulta que soporta Jython. Podem crear el mapeig de la llibreria amb jython i fer que les peticions sian bé síncorones o asíncrones, però que s'executin com a una tasca Celery. Com que la petició es farà dins un worker i aquest està sempre aixecat, no tindrem problemes de temps d'inici una vegada pugi l'aplicació. Es monta el prototip amb Celery, Redis, Python i Jython, en Juan ho està disfrutant i jo també.

Ara puc fer el pressupost tranquil. Sé que el que podria representar el risc més gran ja no representa el problema, hem descober el boogeyman del projecte (l'home del sac) i l'hem exposat a la llum.

No sé si el projecte es farà, però tenc la conciència tranquila de que aquesta és la manera de fer les coses. A l'hora de fer un pressupost per a un client no es tracta sols de pegar una pedrada i a veure si hi ha sort, sinó en estudiar el projecte i veure'n els riscs que hi pugui haver. Per això sovint sóc un perepunyetes demanant informació abans de fer un pressupost. Sé perfectament que en aquesta fase tot pressupost té un marge d'error gran i que hi haurà variacions en el projecte, però crec que no és professional tirar-se a la piscina a l'hora de presentar un pressupost si hi ha un punt crític que no es té clar com es farà. Preferesc invertir uns dies de feina més (amb risc que el pressupost no surti i perdre la feina) que exposar-nos a nosaltres, al projecte i sobretot al client als maldecapts d'un projecte la viabilitat tècnica del qual no s'ha pensat a l'hora de fer el pressupost.

Ho deix aquí, que aìxò s'ha fet molt llarg. Em deixo parlar de coses igualment divertides, com la telefonia IP que estam posant a l'oficina amb Asterisk i el bé que se sent amb els mòbils Android, o la potència de Bacula per configurar les còpies de seguretat. Potser un altre dia ...