The medici effect
Escrit per Aaloy a 06 de February , 2010 a les 7 p.m.
Avui he acabat de llegir The Medici Effect, un llibre que em va recomanar fa unes setmanes Greg Garrison, un de les persones amb més idees que m'he trobat fa temps.
The Medici Effect tracta de la innovació, dels camins que duen a les noves idees. De com la mescla de conceptes, experiències i gent dóna lloc a noves idees, a nous productes que trenquen amb tot el que hi havia fins al moment. Es creen nous negocis, nous camps d'investigació, noves empreses no de manera evolutiva sinó disruptiva, fruit d'una combinació de factors i de gent.
El llibre tracta de com poder conseguir aquest factor disruptiu, de com trobar el Frans Johansson, l'autor, anomena la intersecció. El punt de trobada on les corrents i les idees es mesclen i donen lloc a una cosa nova.
Johansson ens mostra amb exemples com distintes persones i empreses són conscients d'aquests tipus de combinacions i de com els cerquen activament en els seus negocis.
El llibre és prou interessant, motivador fins i tot. Alguns dels consells que dóna són prou bons. Tot i això les idees que presenta es poden resumir en pocs conceptes:
- Cerca la intersecció.
- Reconeix la innovació
- Assumeix el canvi i no tenguis por a trencar barreres i xarxes socials.
- Assumeix el risc
Amb això vull dir que és un llibre que es podria haver estalviat un 50% de les 190 planes de text. Sovint es fa repetitiu ens alguns exemples i es perd un poc per les bardisses a l'hora de focalitzar el tema.
En resum, un llibre interessant, que convé llegir, especialment si ja us heu convençut de que la innovació és una bona cosa, sou capaços de generar idees o simplement voleu una visió de com altres gestionen projectes i idees que canvien el món.
Fitxa Tècnica The Medici Effect Frans Johansson Harvard Business Scholl Press ISBN-13: 978-1-59139-186-9
Traducciones/Translations by apertium
1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Llibres i revistes Gestió de projectes
L'oficina autista
Escrit per Aaloy a 06 de February , 2010 a les 12:27 p.m.
L'autisme es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitiu. Viquipèdia
Aplicat a l'activitat laborar podem parlar de l'oficina autista, aquell entorn de treball en que les condicions ambientals, d'organització i de feina fan que la gent es retragui en ella mateix, minimitzant la comunicació i la interacció a nivells mínims, interessant-se sols pel que passa pel seu redol i intentant frenar i minimitzar qualsevol tipus de canvi.
Un dels símptomes de l'oficina autista és entrar i veure que molta gent té els auriculars posats i es sent el remor de la música sonant a les seves orelles. Això i un entorn renouer i amb una densitat de gent molt gran.
De Marco a Peopleware ja tracta el problema de la densitat de gent i la productivitat. Encara que una persona pugui fer feina en un espai reduït, posar molta gent mantenint la proporció d'espai fa que el renou i la sensació d'agobi augmentin. Suposem que una persona necessita 5 m² per fer feina, no és el mateix tenir 4 persones a un despatx de 20 m² que tenir 40 persones a una oficina de 200 m², la quantitat d'interaccions, renous, gent anant amunt i avalls, ... La productivitat es ressent.
Els tècnics però som gent que ens agrada fer feina i que la feina surti. De Marco diu que en aquests casos la gent intentarà fer feina de la millor manera que pugui, escapant-se a sales de reunions i a altres espais menys problemàtics. Avui en dia tenim tota casta d'aparells electrònics que ens permeten aïllar-nos d'un entorn poc apte per a la feina.
Aquest aïllament, però, té un problema fonamental, l'oficina es converteix amb una oficina autista. La gent no participa del que es cou ni tant sols amb el seu grup de treball. Els comentaris i la comunicació informal no existeixen. Per comunicar amb la gent del mateix equip i que està a pocs metres es necessari l'enviament d'e-mails i convocar reunions. La productivitat decau, es perd la sensació d'equip i de grup.
Potser algú ara dirà que ell es posa els cascs perquè fa feina millor amb música. Això no hi té res a veure, encara que trobem estudis que diguin que això no és veritat en tasques que requereixen molta concentració també segurament en trobarem que diuen tot el contrari. Aquests tipus d'estudis poden estar desviats per mor del que s'anomena Efecte Hawthorne. El fet però, que fins i tot en els casos de que hi pugui haver un petit augment de la productivitat personal, es perd la productivitat del grup, que és molt més important.
Si l'oficina és autista és quelcom que s'ha de millorar. Si no ho és hem de procurar que no s'hi convertesqui (sobretot si no hi ha factors ambientals associats). La comunicació ha de ser fluïda, les comunicacions formals s'han de deixar per coses formals. Si volem gaudir de la productivitat i eficiència que dóna fer feina amb grup hem de crear els factors ambientals que la facin possible. Si els factors ambientals són bons, no hi ha excusa per a deixar que l'aïllament autoimposat impedeixin una comunicació eficaç.
Traducciones/Translations by apertium
10 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Gestió de projectes
Ressenya de creant Bits al núvol
Escrit per Aaloy a 05 de February , 2010 a les 11:19 p.m.
Tercera edició del creant bits, aquesta vegada amb un convidat d'excepció, Ricardo Galli, quen ens xerrà de como havien passat el meneame des d'una instal·lació clàssica a una configuració damunt Amazon AWS.
Com sabeu gràcies a la iniciativa del Parc Bit, a les empreses incubades com la nostra, APSL ens deixen disposar d'algunes sales per a les reunions, conferències, etc.
A les 14:15 aproximadament arribàrem al Parc Bit i la gent de seguretat ens obrí la sala. Deixàrem els portàtils i començarem a deixar llesta la sala. En Guillem, el tècnic, del Parc Bit i el personal de seguretat com sempre ens donaren totes les facilitats possibles, sense ells iniciatives com aquesta tampoc serien possibles.
L'aforament de les sales és limitat, però tot i estar un poc estrets i després de reordenar cadires i taules sortírem a menjar un poc. Entrepà ràpid i a les 15:30 a la sala a deixar les quatre coses que faltaven llestes: aigua, caramels i com no les gominolas que s'estan convertint en una tradició. Potser l'associació de dentistes i dietistes ens hauria de patrocinar alguna jornada, després de tot els durem molts clients! :)
Arriba Ricardo i comprovam que tot va bé. Vol fer l'experiment de fer streaming de video amb Ustream des del mòbil amb Android. Jo també havia fet experiments a casa amb el meu i es veia prou bé, però no n'estava del tot convinçut.
Al final podem configurar un "soport", mont un bastiment amb els seu mòbil amb una capseta per dur els disc dur portàtil. El disc dur fa de contrapès i la capsa té el tamany ideal, connectam el cable d'alimentació per USB al portàtil d'En Pau, que ens dona l'autonomia que necessitam sense tenir que passar allargadors per les taules.
La sala està plena, l'atenció és màxima, En Ricardo es un crack explicant i contant les coses. La gent pel twitter ens diu que l'streaming va prou bé. Fantàstic! Així ho podrem anar fent a propers actes.
La xerrada amb Ricardo no pot ser més interessants: aspectes tècnics, aspectes de configuració, exemples, aspectes econòmics i projeccions de futur.
Particularment de la xerrada he sortit amb idees addicionals:
- fer servir un entorn al núvol com a entorn de desenvolupament i proves
- entorn d'integració contínua. El Hudson per exemple permet distribuir la càrrega en molt de servidors. L'AWS ens permetria passar els tests d'integració amb un temps molt curt a un preu més que raonable.
- Consolidació de servidors. A partir de 4 servidors dedicats (segons els meus càlculs) és econòmicament rentable anar cap al núvol, no hi ha pràcticament diferència de preu i l'escalabilitat i flexibilitat és molt gran.
Qued estorat de les capacitats de l'AWS, del ben pensat que està tot. Està fet per ser usable i provat en condicions reals, la de tenir que escalar un lloc web com Amazon. La gent d'Amazon ha convertit una despesa en un negoci. Ells haurien de tenir quelcom semblant a l'AWS per el seu propi lloc. Amb un cost marginal que supòs que deu ser molt baix han creat un negoci nou.
També me n'adon del que està passant: Ricardo ens està contant no tan sols com ho han muntat amb pels i senyals, sinó que a més ens diu les dificultats que ha tingut, els perquès de cada cosa i ens presenta els cost real del que paguen, desglossat amb cada concepte. No és gens habitual i és una cosa més que fa que la xerrada sigui tant interessant.
Acabam com a quatre hores després. La xerrada ha estat molt bé, hem après coses noves i ens hem divertit. Què més es pot demanar?
Gràcies a tots els que heu vingut al Parc Bit a compartir un horabaixa amb nosaltres, als voluntaris que ens han ajudat a muntar i desmuntar i a tots els que ens heu segui per Ustream i el twitter, i obviament moltes gràcies a Ricardo per ser així com és i compartir amb nosaltres la seva experiència.
Enllaços
El hashtag de la jornada ha estat #creabits o bé i gràcies al cromo de DZPM twetchat, el genèric és #creant_bits.
Els vídeos: video de la primera part i a video de la segona part i la presentació en pdf.
Traducciones/Translations by apertium
6 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica APSL
Code for food
Escrit per Aaloy a 03 de February , 2010 a les 5:17 p.m.
La frase "I will code for food" és un acudit que un és pot trobar referint-se al mal pagat que estam la gent que es dedica a la informàtica en general, i també per a indicar que un programador vocacional pot voler fer la seva feina a canvi de no res (i el problema és que sovint ho fa).
En el meu cas el code for food s'estava convertint en una sensació. La sensació d'estar de florero i de estar a un lloc veient passar les hores sols per a poder dur un sou a casa.
No ho puc fer jo això. Potser me trobaré amb la necessitat del "I will code for food", però la realitat és que m'agrada massa aquesta professió com per a ser un simple espectador, així que ha arribat l'hora de emprenndre noves aventures i deixar una pseudo-comoditat per anar cap el desconegut, cap a l'aventura de dur endavant nous projectes i reptes.
No puc dir que per una part no em sàpiga greu, he conegut gent molt bona durant aquests sis darrers anys (i també vertaders ineptes, tot s'ha de dir) i estic encantat l'equip de gent amb la que he fet feina, des de la gent que em va aguantar en els temps difícils de reestructuració com a cap de suport i instal·lacions, fins als distints equips de gent que m'han tingut de cap de projecte de desenvolupament web. Hem fet moltes coses, duit a terme molts projectes, hem rigut i ens hem indignat plegats, ... És una experiència que m'ha enriquit com a persona, perquè se'ns dubte, de la professió el més important no és la tecnologia en sí, ni els ordinadors més o menys ràpids, el més important és la gent.
En la nostra cultura no estam acostumats a que la gent deixi una feina segura, potser perquè internament hi ha molta gent que aspira a ser funcionari. Personalment crec que deixar una feina (tenguis o no un altre projecte) ha de ser una decisió meditada, però que ha de ser una opció que ha d'estar allà. Consider que una feina com la informàtica pot i ha de ser quelcom més que una feina, jo l'entenc com a una vocació.
Deix una feina "segura" perquè em va la marxa, perquè vull sentir-me bé amb jo mateix, perquè m'agrada massa la feina que he triat com a professió, perquè vull aixecar-me als matins amb ganes d'anar a fer feina i no amb la sensació que he d'anar a passar l'estona a una cadira. Vull que la meva feina servesqui per a generar negoci, tenir el convenciment de que el que faig contribuirà a donar valor. Potser és mal d'entendre però cada un és com és.
Eps! I'll code for food :)
Traducciones/Translations by apertium
15 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica General APSL
Ressenya de creant Bits, el déjà vu
Escrit per Aaloy a 30 de January , 2010 a les 10:41 a.m.
El segon creant bits dedicat a la introducció de Python i Django d'ahir va a tornar aplegar un bon nombre de gent interessada per la programació i per Python i Django.
Cares conegudes i gent que vaig poder desvirtualitzar. Em va fer especial il·lusió poder desvirtualitzar Guillem, ja que per un motiu o altre mai ens havíem pogut trobar personalment.
Aquesta vegegada preferírem no allargar molt la jornada i no es donà la xerrada damunt la posada en producció d'aplicacions Django. La passada jornada En Bernat va tenir molt poc temps i acabarem molt tard, així que ho hem deixat per a una millor ocasió.
Aquest pic el consum de gominolas per part dels assistents va ser menor, lluny del rècord de kilo i busques de l'altra vegada. :-P La idea és que si algú s'avorreix al manco se n'endurà un sabor dolç de boca.
Entre l'anecdotari comentar el mal cos que se'ns quedà a tots quan un tassó d'aigua va vessar damunt un portàtil Macbook Pro nou de trinca. Després de netejar-lo va tornar a la vida i esper que segueixi així. Hi va haver un segon intent de tragèdia, quan el que es va vessar va ser cafè i no aigua, afortunadament aquest cop no va tocar el portàtil.
Sols me queda agraïr l'assistència de tots i especialment dels companys que donàren l'assistència tècnica i ajuda. Esper que tothom se n'anàs amb una millor idea de la que tenia a l'entrada damunt el que és Python, el que es pot fer i de la potència de Django per al desenvolupament web.
Ara a encalentir motors per a la xerrada de Ricardo al proper creant bits.
Traducciones/Translations by apertium
7 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python Django
